Publica
FOCAP
La Conselleria de Salut i l’Ajuntament
de Barcelona van anunciar a finals d’abril el cessament d’activitats de
la mutualitat de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal
Municipal Mutualista (PAMEM) i la transformació de l’entitat en
APS PAMEM. Aquesta entitat continuarà fent les tasques de proveïdor d’atenció
primària que van ser assumides el 2003 amb la gestió de quatre equips d’atenció
primària (CAPs Vila Olímpica, Barceloneta i Larrard), el Centre d’urgències
d’atenció primaria (CUAP) Gràcia i un centre de rehabilitació.
Amb aquesta mesura totes les persones a
les quals actualment donava assistència la mutualitat passaran a estar a càrrec
del Servei Català de la Salut (CatSalut).
Al 1986 la Llei General de Sanitat (LGS)
va transformar el sistema sanitari a l’Estat espanyol que va passar d’un Model
d’Assegurança, pagat amb rendes de treball i adreçat als seus assegurats
(els treballadors i les seves famílies), a un Sistema Nacional de Salut
(SNS) que universalitzava el dret a l’assistència sanitària i que passava a
ser finançat amb diners públics a partir dels pressupostos generals de l’Estat.
També va ser aquesta llei la que va impulsar i materialitzar la reforma de
l’atenció primària (tot i que ja s’havia iniciat uns anys abans), i la
integració de la salut pública en l’SNS.
No obstant, malgrat el mandat de la LGS
(punt 1, disposició addicional segona) d’integrar tots el serveis de salut de
l’Estat i les Comunitats Autònomes (CCAA) en el SNS, el desenvolupament
posterior d’aquesta llei va anant deixant pel camí aspectes molt importants.
Així, la universalitat de l’atenció a través de l’SNS no es va aconseguir
perquè es van perpetuar mutualitats que donaven serveis a sectors importants de
treballadors públics i col·lectius professionals. Aquest va ser el cas de la
Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (MUFACE), la mutualitat
del Instituto Social de las Fuerzas Armadas (ISFAS), la mutualitat del personal
de l’Administració de Justícia (MUGEJU), i algunes mutualitats professionals
com la de periodistes i d’altres d’àmbit local com el PAMEM en el cas de la
ciutat de Barcelona, o l’Asociación de la Prensa de Madrid (APM). Per a més
informació sobre aquest complex tema adrecem a l’article de Juan Simón “Aseguramiento sanitario público en España, situación actual
y tareas pendientes”
La total universalitat del SNS, no es va
aconseguir mai i s’ha vist més reduïda amb l’arribada de la crisi econòmica que
s’inicia l’any 2008. Les polítiques neoliberals aprofiten per fer
contrareformes al nostre sistema sanitari (un dels més ben valorats d’Europa i
amb un balanç beneficis/cost molt eficient). Així, el decret llei 16/2012 torna
a introduir el concepte d’assegurat relacionat amb el treball i trenca el dret universal a
l’assistència sanitària tornant a conceptes anteriors a la LGS
de 1986.
Les mutualitats públiques estan finançades amb diners públics i proveeixen
als seus assegurats prestacions diferents entre elles i diferents a la cartera
de servei del SNS i del CatSalut. La presència de mutualitats d’afiliació
obligatòria trenca amb el principi d’equitat i justícia que introdueixen els
sistemes sanitaris basats en un sistema nacional de salut, i són una font
d’ineficiència del sistema sanitari públic.
Les classe socials baixes i mig-baixes
predominen entre els assegurats a l’SNS (68% dels que pertanyen a l’SNS al
2014) i les classes mig-altes predominen en els règims mutualistes (85% dels
que tenen mutualitats al 2014). Sabem que quan els col·lectius més influents i
les classes socials més benestants no participen de la sanitat pública aquesta
perd pes, influència, i qualitat, sent aquesta una altra de les conseqüències
desfavorables del sistema mutualista. Aquest aspecte també afecta la
visibilitat i qualitat de l’atenció primària donat que moltes d’aquestes mutualitats no
disposen d’atenció primària.
Segons les dades d’Espanya de l’Enquesta
Europea de Salut de 2014, a Catalunya el 5% de la població tenia cobertura
sanitària per mutualitats públiques, ocupant aquest percentatge el cinquè lloc
entre les CCAA de l’estat espanyol, i només el 70% de la població tenia
cobertura única del CatSalut.
El PAMEM es crea l’any 1950 com a
sistema propi de l’ajuntament de Barcelona per a la prestació dels serveis
sanitaris (serveis mèdics i farmacèutics) als seus funcionaris. L’any 1993 es
van introduir canvis després de l’acord signat pel llavors conseller de sanitat
Xavier Trias i l’alcalde Pasqual Maragall. L’acord contemplava una reducció en
el nombre de persones adscrites a la mutualitat que va passar a incloure només
els treballadors pensionistes de l’ajuntament, aquells que en el futur
tinguessin aquesta condició, i tot el personal funcionari en actiu a 31 de març
de 1993. Els funcionaris municipals que s’incorporessin amb data posterior
s’adscriurien ja al Servei Català de la Salut. A partir d’aquest moment, es va
anar reduint la dimensió de l’entitat.
Un informe del Consorci Sanitari de
Barcelona sobre “La doble cobertura sanitària a
la ciutat de Barcelona” va fer un càlcul de quantes
persones eren mutualistes del PAMEM a 31 de desembre del 1996. La quantitat era
de 29.026 persones (actius i passius). Amb les modificacions fetes l’any 1993
aquesta dada ha anat minvant, i en l’actualitat es calcula que el PAMEM donava
cobertura a unes 10.000 persones que ara han passat a ser adscrits al CatSalut.
El PAMEM oferia als seus afiliats
l’assistència en medicina general i especialitzada en consultoris propis i
l’assistència hospitalària i quirúrgica en els hospitals municipals (Hospital
del Mar, l’Esperança i Perecamps (al principi). El metges generals oferien
consulta 6 hores a la setmana i no feien de porta d’entrada als serveis
sanitaris. Els mutualistes podien accedir directament a la consulta dels
especialistes propis o als dels hospitals amb autorització d’un inspector. Com
moltes d’aquestes mutualitats, no comptava amb una veritable atenció primària
ni atenció infermera.
L’evidència científica diu que els
sistemes sanitaris basats en l’atenció primària tenen millors resultats en
salut. I que l’accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i coordinació,
dimensions pròpies de l’atenció primària, són bones per a la salut de les
persones. En tant que els sistemes de salut basats en l’atenció especialitzada
són més intervencionistes i provoquen més dany.
Pensem que amb el traspàs dels afiliats
del PAMEM al CatSalut desapareix un sistema obsolet i que serà un benefici des
del punt de vista de la salut de les persones mutualistes. Bàsicament perquè
l’absència d’atenció primària és una font de dany provocat pel mateix sistema.
Ara disposaran d’uns serveis bàsics com són una metgessa i una infermera de
referència, història clínica i recepta electròniques i la resta de serveis que
garanteix el CatSalut.
Després de la transferència de l’atenció
domiciliària nocturna i de cap de setmana d’una empresa privada a l’Institut Català de la Salut
ens arriba una altra bona notícia: el pas dels mutualistes del PAMEM al
CatSalut. La desaparició del PAMEM mutualista és un pas endavant en el mandat
de la LGS d’aconseguir un SNS únic en la provisió d’atenció sanitària, que
beneficiarà la universalitat i la seva eficiència.
Tot i la nostra alegria per la notícia,
ens preocupa i ens genera dubtes que la incorporació de noves persones al
CatSalut i a l’atenció primària torni a ser sense afegir-hi recursos. Demanem a
l’Ajuntament de Barcelona i al CatSalut que es desplacin els recursos que abans
es donaven al PAMEM mutualista a l’atenció primària del CatSalut i que no es
sobrecarregui encara més els ja desbordats equips d’atenció primària.