dimecres, 29 d’abril del 2026

Jubilació parcial a l’ocupació pública: un dret que no es pot exercir

jubilació parcial ocupació pública ICS relleu generacional personal públic

Jubilació parcial a l’ocupació pública: un dret que no es pot exercir

La jubilació parcial ocupació pública és avui un dret reconegut per la normativa, però sense aplicació real. Aquesta contradicció genera frustració i posa en evidència un problema estructural en el sistema de funció pública.

La regulació actual permet, en teoria, accedir a la jubilació parcial amb reducció de jornada i avançament de l’edat de jubilació. Tanmateix, les condicions exigides fan inviable exercir aquest dret a l’Administració.

Per què la jubilació parcial no funciona a l’Administració

El principal obstacle prové del Reial decret llei 11/2024, que estableix un model pensat per al sector privat. Aquesta norma permet avançar la jubilació parcial fins a tres anys i reduir la jornada fins al 75%.

Ara bé, al mateix temps obliga a contractar una persona rellevista amb contracte indefinit i a jornada completa, que s’ha de mantenir almenys durant dos anys.

Aquest requisit és assumible en empreses privades. En canvi, és incompatible amb el funcionament de l’Administració pública.

El bloqueig legal en el sector públic

A l’ocupació pública no es pot contractar lliurement. Qualsevol incorporació ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Això implica que la persona rellevista ha de ser personal fix seleccionat mitjançant un procés selectiu. Per tant, cal convocar una plaça, desenvolupar l’oposició i resoldre-la.

Aquest procés pot allargar-se fàcilment dos anys o més. No obstant això, la normativa exigeix que el relleu estigui cobert en el mateix moment en què s’inicia la jubilació parcial.

El resultat és un bloqueig total de la jubilació parcial per al personal funcionari de carrera i el personal estatutari dels serveis de salut.

Posició de la Seguretat Social

El criteri 14/2025 de la Seguretat Social confirma aquesta problemàtica. La interpretació oficial reconeix que no es pot aplicar la jubilació parcial en el sector públic en els mateixos termes que al sector privat.

A més, estableix que les places de relleu han de provenir de l’oferta pública d’ocupació. També indica que no es pot exigir que la persona rellevista provingui de l’atur, tal com preveu la normativa general.

Els processos selectius ja en marxa no contemplaven aquestes places, fet que complica encara més la seva aplicació.

Un problema pràctic que buida el dret de contingut

Un dels elements més greus és que la data d’accés a la jubilació parcial no depèn de la treballadora. Depèn del temps que trigui a resoldre’s el procés selectiu del relleu.

Aquesta situació pot retardar l’accés fins a dos anys o més.

A més, si la persona rellevista deixa el lloc, l’Administració disposa de només quinze dies per substituir-la. Si no ho fa, ha de retornar les prestacions percebudes.

Aquest risc desincentiva encara més qualsevol intent d’aplicar la jubilació parcial.

Envelliment del sector públic i manca de relleu

Aquest bloqueig arriba en un moment especialment crític. Més del 57% del personal públic té més de 50 anys.

Les previsions indiquen que l’any 2035 gairebé la meitat del personal es jubilarà. Això generarà un problema greu de relleu generacional i una pressió creixent sobre el sistema de pensions.

Paradoxalment, quan més necessària és la jubilació parcial com a eina de transició, menys es pot utilitzar.

Diferències segons el tipus de personal

La situació no és homogènia. El personal laboral disposa d’una regulació parcial a través dels convenis, tot i que amb moltes limitacions.

En canvi, el personal funcionari i el personal estatutari, com el de l’ICS, no tenen avui un dret efectiu a la jubilació parcial. Només hi ha anuncis de reformes futures, sense cap canvi normatiu real aprovat.

Posicionament sindical

La Intersindical a l'ICS denunciem que la jubilació parcial ocupació pública és un dret buit. La normativa actual impedeix exercir-lo i trasllada la responsabilitat a les treballadores.

Defensem una reforma profunda del marc legal que faci viable aquest dret. Cal adaptar el contracte de relleu a la realitat del sector públic i modificar l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i l'Estatu Marc del del personal estatutari dels serveis de salut.

Exigim mesures urgents que permetin garantir el relleu generacional i facilitar la sortida progressiva del personal sense pèrdua de drets.

La conciliació al final de la vida laboral també és un dret. I avui no està garantit.


Informació basada en l'article de l'EAPC "La jubilació parcial a l’ocupació pública: situació actual i perspectives de futur" per Jorge Pérez Pérez. Doctor en dret. Delegat de la DE de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Professor UAB. Director del Postgrau en Ocupació.

diumenge, 19 d’abril del 2026

Excedència voluntària per manteniment de la convivència a l’ICS

La excedència voluntària per manteniment de la convivència a l’ICS és un dret reconegut per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, que permet facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.

Aquest tipus d’excedència està pensada per a aquelles professionals que necessiten traslladar la seva residència per mantenir la convivència amb la seva parella, quan aquesta ha obtingut un lloc de treball estable en un altre municipi.

divendres, 10 d’abril del 2026

Aspirants aprovats sense plaça ICS passen a tenir destinació definitiva amb el Decret llei 3/2026

La regulació dels aspirants aprovats sense plaça a l’ICS fa un pas endavant amb una modificació normativa rellevant. El Decret llei 3/2026 introdueix un canvi clau en la disposició addicional trentena del Decret legislatiu 1/1997, que impacta directament en l’estabilitat del personal.

La modificació afecta l’apartat 3 i transforma la naturalesa de la destinació dels aspirants aprovats sense plaça. Aquest canvi no és menor i té conseqüències pràctiques immediates als propers processos de selecció.