dimarts, 9 de gener de 2018

Montoro anuncia que per a l’any 2018, l’aportació de l’Estat als pressupostos de la Generalitat es reduirà en més de 700 milions d’€ respecte a la quantitat que s’havia compromès a aportar.



Publica RBA gestió i salut

Tenint en compte que el pes de la sanitat en el pressupost de la Generalitat està al voltant del 40%, aquesta retallada de Montoro pot afectar al departament de Salut en uns 300 milions d’€ aproximadament.

Amb l’excusa de la  pròrroga del pressupost estatal, Montoro està donant continuïtat al compromís que va adquirir amb l’UE de reduir la despesa sanitària a Espanya.

Montoro acabarà sent, si ja no ho és ara, el ministre més nefast en la història de les prestacions socials a Espanya. Les retallades impulsades per la seva persona durant el seu mandat  estan fent un mal als ciutadans que pot arribar a ser irreparable. Pensions i sanitat han estat els àmbits en el que el ministre ha actuat amb més contundència. Per a l’any 2018 ha decidit reduir el pes de la despesa sanitària en el PIB que baixarà del 6% al 5,8%. Aquesta mesura es troba dins del Programa d’Estabilitat 2017-2020 que ell mateix va enviar a Brussel·les el passat mes d’octubre.


Aquest Programa d’Estabilitat preveu que per a l’any 2020 el pes de la despesa sanitària a l’Estat espanyol haurà baixat fins el 5,57% del PIB. Per tant, sobre el ministre Montoro recau el trist honor d’haver reduït el pes de la sanitat en el PIB, que a l’any 2011 estava en el 6,47%. Quasi un punt de PIB menys és el que la sanitat espanyola li ha d’agrair a aquest personatge més propi d’una tragicomèdia que no pas de formar part d’un govern seriós i responsable que defensi els interessos dels ciutadans.
Estem doncs davant d’una nova retallada a sanitat catalana. De moment, i com aquell que no vol la cosa, Montoro ja ha anunciat que en el cas de Catalunya l’aportació de l’Estat als pressupostos de la Generalitat pel 2018 es reduirà en 780 milions d’€ respecte a la quantitat que s’havia compromès inicialment (17.618 M d’€), fet que deixa l’aportació de l’Estat per sota de l’aportació que havia fet l’any anterior.

L’argument que utilitza Montoro és d’allò més ridícul. Segons Montoro el fet que l’Estat hagi de prorrogar els pressupostos és el motiu que l’obliga a fer aquesta retallada, quan tots sabem que si els pressupostos es mantenen prorrogats tot l’any, l’aportació hauria de ser la mateixa que l’any passat, i en cap cas inferior a la de l’any passat. Però tots sabem també que la pròrroga dels pressupostos estatals és un fet conjuntural. A la que el govern de Madrid faci alguna concessió de més al govern basc, de ben segur que hi haurà pressupostos generals de l’Estat per a l’any 18. Queda clar que tot plegat no és res més que una cortina de fum per tapar l’objectiu real de la retallada que no és altre que complir els compromisos de l’Estat espanyol amb Brussel·les i anar reduint progressivament el pes de les despeses de les prestacions socials respecte del PIB. Per això aquest any els pressupostos de Montoro ja preveuen un descens del pes de les despeses sanitàries fins el 5,8 % del PIB.
La retallada de Montoro sembla que afectarà a altres comunitats autònomes tot i que amb quanties molt menors. És el cas de València i Ses Illes on els seus dirigents ja han posat el crit al cel tot i que la seva afectació pressupostària és menor que la que s’aplicarà a Catalunya. 

Si a Catalunya el pressupost de Salut representa al voltant del 40% del pressupost total de la Generalitat, el departament de Salut es pot veure afectat en més de 300 milions d’€ de cara al pressupost de l’any 18, i això incidirà negativament en les prestacions a la ciutadania. El programa per la reducció de les llistes d’espera es pot veure greument afectat, o el desplegament de l’ENAPISC que incloïa un reforçament de l‘estructura de personal dels equips d’atenció primària. També el PLANUC pot veure com el total de mesures destinades a disminuir les saturacions als serveis d’urgències no poden aplicar-se per manca de pressupost. En el cas de les inversions, la decisió de Montoro pot ser dramàtica si ens atenem al greu estat de bona part dels aparells per al diagnòstic dels nostres centres sanitaris.


De fet, el govern espanyol es podia haver estalviat la mala imatge internacional que s’ha guanyat amb l’aplicació del 155 a Catalunya. Deixant fer a Montoro n’hi havia prou per desmantellar el sistema sanitari català. Entre ell, Fernández Diaz i de Alfonso, haurien fet força mal. Afegeixin a la retallada  anunciada per Montoro el dèficit fiscal de Catalunya... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada