Aquesta pandèmia està posant en entredit la frase: “Tenim la
millor sanitat pública del món”. Durant la primera onada de la Covid-19
aquesta va patir una exasperant manca de material, cosa que va
provocar nombrosíssims contagis als centres sanitaris. De fet, l'estat
espanyol va batre el rècord mundial de contagis en treballadors/es de
la sanitat. Gairebé el 21% dels contagis van correspondre a
personal sanitari.
La capacitat de sacrifici i la resiliència del personal sanitari va
contribuir de manera molt important a superar la primera onada. Jornades
eternes, amb el risc sempre present, no només de contagi
personal, sinó també de les persones convivents. L’entrada a
la nova normalitat i l’atenuació de la pandèmia varen permetre que el
personal sanitari pogués agafar vacances i recuperar-se dèbilment del
sotrac emocional que va patir, però les administracions no van
preparar acuradament la tornada a la normalitat, prenent decisions
incomprensibles: la compensació Covid que distingia entre companyes per
categories, malgrat haver patit els mateixos riscos, o la contractació
d’una empresa com Ferrovial per a fer els estudis de contactes per 17M, que
s'hauria d'haver destinat a l’Atenció Primària, per la seva proximitat
i la seva capacitat ja demostrada.
A tot això, l’Atenció Primària rep el gruix de les noves demandes de
la població derivades de la Covid, com ara realitzar les proves PCR, cribratges
massius a escoles i barris, geriàtrics (que tornen a ser supervisats per la
Primària, després de la nefasta gestió que les empreses privades van
fer en l'anterior onada), i la gestió dels contagis a les escoles. Des
de la Intersindical-CSC ja vàrem avisar personalment a els i les
responsables de l’ICS i de CatSalut que calia incrementar les
contractacions, sobretot a Primària.
A tot això, Salut ha reforçat el sistema de salut amb dues grans
idees/plans: el Pla d'enfortiment i transformació de l'atenció primària i
la creació de cinc hospitals Covid contra rellotge:
Sobre el pla d’enfortiment de l’AP considerem que és del tot
insuficient. Calculem que les necessitats reals són més del doble
de les de la contractació de 3.811 professionals que estima el pla,
que infravalora la feina i el desdoblament d’espais que s’està realitzant a
l’Atenció Primària. La gran majoria d'aquests són per donar suport a
residències, escoles i noves tasques derivades de la pandèmia, que en
nombres absoluts són clarament insuficients. A més, com
destaquen els estudis fets per la Unió Europea, Catalunya està a la
cua en facultatius per habitant i encara arrosseguem la retallada d'aproximadament 800
facultatius des del 2010. En infermeria la situació és pitjor: la
ràtio d'infermeres a Catalunya és de 6,09 per 1.000 habitants, molt
allunyada de la mitjana de l'OCDE, que és de 9. Caldrien,
doncs, gairebé 7.500 infermeres més que caldria contractar per a
equiparar-nos a la mitjana europea. Els nous hospital Covid-19 requeriran també de personal. Calculem que calen
entre 2.000-2.500 treballadors/es sanitaris/àries addicionals, més el
reforç al personal hospitalari actual, ja de per si prou tensionat,
d’aproximadament 2.000 treballadors/es.
Evidentment, per aconseguir tots aquests reforços caldrà
augmentar de forma significativa els salaris de tota la
plantilla, ja que amb els baixos sous que es paguen actualment i la
precarització no podem competir amb estats que gasten molt més en
salut que no pas l’espanyol. En aquest sentit, la Intersindical-CSC no
deixem de denunciar l’infrafinançament sanitari crònic que pateix
el sistema català degut al dèficit fiscal amb l’Estat, cosa que
dificulta més l’obtenció dels recursos econòmics necessaris per afrontar
les mesures que demanem.
L'increment substancial dels recursos sanitaris és la mesura adient per a
frenar la pandèmia i evitar el col·lapse sanitari. Les mesures de
restriccions de llibertat i aïllament social són insuficients per si
mateixes. A la frase, "Mans, distància i mascareta" li
hem d'afegir "i professionals per a una sanitat pública de
qualitat".
|