Salut facilita als centres la normativa sobre atenció de
pagament en una instrucció pendent d'aprovació
La caiguda del pressupost públic reactiva l'interès per fer privada
Publica El Punt/Avui
Des de l'inici de la crisi i les retallades pressupostàries, els centres sanitaris de la xarxa pública han mostrat cada cop més interès a intentar incrementar els seus ingressos posant un peu en l'activitat privada, ja sigui oferint serveis complementaris o d'altres que, tot i estar inclosos en la cobertura pública, estan subjectes a llargues llistes d'espera. Aquesta incursió ha generat, no només reticències entre el sector cent per cent privat –que hi veu una competència clarament deslleial–, sinó dubtes ètics i legals sobre l'ús de recursos públics per a fins privats i sospites de presumptes desviaments de pacients d'una porta a l'altra per fer negoci.
La caiguda del pressupost públic reactiva l'interès per fer privada
Publica El Punt/Avui
Des de l'inici de la crisi i les retallades pressupostàries, els centres sanitaris de la xarxa pública han mostrat cada cop més interès a intentar incrementar els seus ingressos posant un peu en l'activitat privada, ja sigui oferint serveis complementaris o d'altres que, tot i estar inclosos en la cobertura pública, estan subjectes a llargues llistes d'espera. Aquesta incursió ha generat, no només reticències entre el sector cent per cent privat –que hi veu una competència clarament deslleial–, sinó dubtes ètics i legals sobre l'ús de recursos públics per a fins privats i sospites de presumptes desviaments de pacients d'una porta a l'altra per fer negoci.
La complexitat del model sanitari català, amb proveïdors de
tot tipus (empreses i consorcis públics, fundacions, societats mercantils,
etc.) i diverses titularitats dels béns, fa especialment difícil establir unes
condicions úniques per regular la coexistència d'atenció pública i privada en
un mateix centre. El Departament de Salut ha enllestit una instrucció –pendent
d'aprovació– en què recull tota la normativa sobre aquesta qüestió per tal de
facilitar el camí als centres que optin per explorar una via que la conselleria
considera “èticament acceptable” sempre que no interfereixi en el principi
d'equitat.
Segons el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, en el
darrer any, l'asseguradora pública ha vist incrementades les peticions de
centres interessats a fer activitat per la via privada. Els centres, que
disposen de recursos (instal·lacions, aparells, etc.) infrautilitzats per la
baixada d'activitat pública, en volen treure rendiment, però, segons Padrosa,
fins ara els ha frenat un cert “neguit” per la “confusió” normativa. El
projecte d'instrucció de la conselleria exposa quina activitat privada pot
prestar cada tipus de centre sanitari i sota quines condicions, en funció de la
seva titularitat.
En aquest sentit, els centres de l'ICS són els que, de
moment, tenen més limitacions a l'hora de prestar assistència privada, però,
tot i així, també poden fer-ho. Per exemple, a pacients que arriben per ser
atesos a urgències i que no estan coberts per la sanitat pública, és a dir, que
no tenen targeta sanitària, o bé a usuaris que demanen ser assistits com a
pacients privats. “El centre té l'obligació d'atendre aquestes persones, però
després els ha de facturar l'assistència segons una tarifa de preus públics
existent”, afirma Padrosa.
L'ICS també té l'obligació d'atendre els accidentats de
trànsit o laborals i de facturar l'assistència a les asseguradores
corresponents (va facturar 160 milions per aquest concepte l'any 2012). Més
enllà d'aquestes companyies, l'ICS no pot establir acords amb asseguradores de
salut convencionals i la normativa vigent tampoc no permet als centres
habilitar cap espai específic per atendre pacients privats, ni diferenciar
circuits ni llistes d'espera. Tampoc poden oferir cap prestació fora de les que
finança la sanitat pública. En canvi, sí que estan autoritzats a cobrar per
serveis no sanitaris (per exemple, menjar i aigua).
Més enllà de l'ICS, el 63% dels hospitals del Sistema
Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (Siscat) que no pertanyen
a l'entitat depenen d'empreses públiques i consorcis, la majoria sota control
de la Generalitat. Aquests centres poden oferir els mateixos serveis de
pagament que l'ICS amb la diferència que també poden atendre pacients
d'asseguradores privades (tot i que amb llista d'espera única i mateixos
criteris d'accés per a pacients públics i privats). A més, poden prestar
serveis de pagament complementaris (no inclosos a la sanitat pública), com ara
podologia i medicina estètica.
Pel que fa als centres que, tot i estar dins la xarxa
pública, són de titularitat privada (37% dels hospitals concertats), la llei
els permet fer tota l'activitat privada per a la qual estiguin capacitats i, en
aquest cas sí, les llistes d'espera i circuits poden i, de fet, han de ser
completament diferenciats entre la pública i la privada. Les instal·lacions
també poden estar separades, com acostuma a passar.
En tots els casos, els pacients que renuncien a la
cobertura pública i volen ser atesos per la via privada han de signar un
document en què són informats que no podran canviar al finançament públic
durant tot el procés. D'altra banda, els centres han de disposar de mecanismes
de control per garantir que no s'aprofita la via pública per captar pacients
cap a la privada.
Pendent d'aprovació
La instrucció, que Salut va presentar a finals de setembre
al consell de salut, encara té pendent l'aprovació, atès que diversos
interlocutors han presentat esmenes al text.
7.171.09 Persones eren titulars de targeta sanitària del
CatSalut a finals del 2013.
Muface cobria 123.346 persones.
261.900 persones no tenen targeta reconeguda per la
Seguretat Social: 110.777 tenen rendes superiors a 100.000 euros.
La normativa deixa
alguns punts foscos
ICS i nous consorcis
El projecte de Salut
de crear nous consorcis sanitaris que integrin tots els serveis d'un territori,
inclosos els de l'Institut Català de la Salut (ICS) –com ja intenta fer a
Lleida– ha suscitat el rebuig de molts agents socials a la zona. La principal
raó és que els consorcis, a diferència de l'ICS, tenen més marge, per exemple,
a l'hora d'introduir activitat privada i menys control públic pressupostari.
El cas Barnaclínic
Barnaclínic és un
cas únic de societat mercantil creada l'any 2000 per un consorci públic (el de
l'hospital Clínic) amb la finalitat de prestar assistència privada en una
planta llogada a l'hospital. Barnaclínic no forma part del Siscat, però sí el
Clínic, que, amb els canvis legals que han afectat el sector públic, avui ho
tindria difícil per crear un ens com aquest. La patronal ACES va demandar
Barnaclínic per competència deslleial. El cas està als tribunals.