Publica Redacción Médica
Un cop més, els principals pilars de la nostra societat
(Sanitat i Educació) tornen a patir un dur revés ocult entre cortines de fum
estratègicament distribuïdes en els mitjans de comunicació i en les
consciències socials. Com és habitual en els últims anys, es redueix el PIB
destinat a aquests serveis, com a part del Pla d'Estabilitat de l'Economia
Espanyola 2020. És a dir: el Gobierno parla de creixement i millores per davant
(¿no havíem sortit de la crisi?), mentre que "per darrere" ens clava
un punyal que suposa la pèrdua d'un 0,2% en Sanitat (passant del 6% al 5,8%) i
en Educació (passant del 4% al 3,8%), una notícia escassament coberta a nivell
periodístic i que s'està duent a terme impunement sense que puguem fer res per
canviar-ho.
Una reducció que ataca una cada vegada més deteriorada
Sanitat, que any rere any va reduint serveis, augmentant les llistes d'espera,
estancant en millores i en investigació, maltractant i ofegant als seus
professionals, així com generant crispació en la població general que veu com
el seu sistema sanitari es va allunyant poc a poc de la
"universalitat" i de la qualitat.
Alhora, els col·lectius sanitaris segueixen lluitant per
sobreviure amb aquestes retallades davant d'un govern que no atén les agòniques
necessitats materials i humanes del Sistema Nacional Públic de Salut. Recordin
l'estiu de 2017 on s'han tornat a tancar serveis per tots els hospitals
espanyols per falta de mitjans i de personal, vegeu les infraestructures
obsoletes i antiquades de molts centres sanitaris o els centenars de queixes
que se succeeixen cada dia en xarxes socials per part de pacients i de sanitaris
que veuen impotents com s'estan "carregant la Sanitat" o, encara
pitjor, vegeu la campanya que està realitzant el Col·legi de Metges de Màlaga
en els seus autobusos enfront de les agressions a sanitaris sota el lema "Respecta’m,
sóc el teu metge, no m’agredeixis, no m’insultis, és delicte ".
Quan s'ha vist a Espanya l'índex actual d'agressions a
sanitaris que tenim en l'actualitat? Influiran molts factors, però: ¿no són les
retallades en els últims anys els que han anat minvant de mica en mica la
qualitat de la Sanitat Espanyola? ¿No és objectiva i encertada la relació
causal entre ambdues situacions? I tot això anirà a pitjor, i tant que anirà a
pitjor!
El panorama es presenta esperpèntic i costa amunt. Una
situació que s'està pal·liant amb els esforços diaris de centenars de milers de
professionals que aguanten el xàfec com poden, que quan critiquen o es
rebel·len són silenciats (o expedientats) i que suporten diàriament un
cansament físic, mental i espiritual que sobrepassa amb escreix el que qualsevol
persona normal hauria de suportar.
Poden semblar xifres percentuals "poc
preocupants", un 0,2% no és "res" i hem d'ajustar el cinturó per
poder complir amb ¿Europa?, però la veritat és que una reducció de
"dècimes" suposa centenars de milions d'euros de diners públics als
sectors en què sustenta la poca estabilitat que li queda al país.
Però no ens hem de preocupar: ara mateix l'important és
solucionar el nostre dia a dia, les trifulgues entre els polítics, seguir
absorts en els missatges que ens llancen des dels mitjans de desinformació,
etc. Seguim mirant a un altre costat fins que arribem a l'hospital, quan ja
sigui massa tard i el que tingui la culpa, com sempre ... sigui el retallat, i
no els retalladors.