Situacions de violència
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la violència és: “l’ús deliberat de la força física o el poder ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, una altre persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions”.
Per la seva part, l’Organització Internacional del Treball (OIT) al seu conveni 190 l’any 2019 va reconèixer que la violència i l’assetjament en el treball poden constituir una violació o un abús dels drets humans, que és incompatible amb un treball decent, que afecten a la salut psicològica, física i sexual de les persones, a la seva dignitat i al seu entorn familiar i social, que afecta a la qualitat dels serveis prestats, que és incompatible amb la promoció d’empreses sostenibles i que afecten negativament a l’organització del treball. A més, dedica una especial èmfasi a reconèixer la violència i l’assetjament per raó de gènere, afectant desmesuradament a dones. Però que volen dir les expressions violència i assetjament?
Segons el mateix conveni (190) l’expressió ‘violència i assetjament’ en el món del treball designa un conjunt de comportaments i pràctiques inacceptables, o d’amenaces d’aquests comportaments i aquestes pràctiques, tant si es manifesten només un cop com si ho fan de manera repetida, que tinguin per objecte que causin o que siguin susceptibles de causar, un dany físic, psicològic, sexual o econòmic, i inclou la violència i l’assetjament per raó de gènere. L’expressió ‘violència i assetjament per raó de gènere’ designa la violència i l’assetjament contra les persones per raó del seu sexe o gènere, o que afecten de manera desproporcionada persones d’un sexe determinat, i inclou l’assetjament sexual.
Ara bé, hem de tenir present la diferència clara entre l’assetjament i la violència. Quan emprem el terme ‘d’assetjament’ fem referència a una acció de maltractament prolongada en el temps, succeïda de manera reiterada. Pel contrari, el terme ‘violència’ és el fet concret i puntual d’agressió, física o verbal, cap a una altra persona.
Depenent del tipus d’accions podem parlar de violència:
• Verbal: caracteritzat perquè pretén fer mal a una altre persona amb un missatge o discurs feridor. Insults, vexacions, crits, gestos, amenaces, coaccions, injúries...
• Física: una agressió expressada per mitjans d’elements corporals: puntada de peu, empentes, cops de puny, bufetades, violacions... també inclou la intimidació amb amenaces físiques.
• Dany a la propietat: quan una persona provoca una destrossa en un bé d’altri disminuint el seu valor econòmic. També inclou el robatori.
Tampoc podem deixar de mencionar la Nota Tècnica de Prevenció (NTP) 854 de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) que defineix l’assetjament psicològic des del punt de vista de Prevenció de Riscos Laborals com: “l’exposició a conductes de violència psicològica, dirigides de forma reiterada i prolongada en el temps, cap a una o més persones per part d’una altra o altres, que actua davant d’aquella des d’una posició de poder (no necessàriament jeràrquica). Aquesta exposició es dona en el marc d’una relació laboral i comporta un risc important per a la salut”.
Accident laboral
L’article 156 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) dictamina que: “s’entén per accident de treball tota lesió corporal que el treballador sofreixi amb ocasió o per conseqüència del treball que executi per compte d’altri”. A més al seu apartat 3 estableix que: “es presumirà, excepte prova en contra, que són constitutives d’accident de treball les lesions que sofreixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball”
I la jurisprudència?
Tenint clar els conceptes hem de fer un cop d’ull a les sentències al respecte. Hem d’aclarir, un cop més, que tot l’exposat fins el moment pot ser tributari d’un accident laboral, a diferència del que socialment està establert, l’ansietat, l’angoixa, la depressió... totes les malalties de salut mental relacionades amb el treball, poden ser constitutives d’accident de treball.
Prenem com un clar exemple el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJ). A la seva sentència 360/2021, el jutge, confirma la baixa per incapacitat temporal d’una infermera com accident de treball, després de patir un atac d’ansietat al ser amenaçada per la família d’un pacient. La Sala considera que l’origen de la ansietat té relació causal directa amb el desenvolupament del seu treball, per la immediatesa temporal entre l’episodi viscut i el desencadenament de la crisis d’ansietat.
En definitiva
La Intersindical-CSC i els seus delegats de Prevenció de Riscos Laborals, estem molt compromesos amb l’extinció de tota situació de violència viscuda als centres sanitaris, així com l’absolut desig d’ajudar tots/es treballadors/es i acompanyar al desenvolupament laboral dels nostres/as companys/es. És per aquest motiu que volem emetre una sèrie de consells:
• Detecta què és una situació de violència.
• Comparteix amb els teus companys i companyes per poder actuar conjuntament (si escau).
• Notifica tot tipus d’agressions. Des de la Intersindical encoratgem a lluitar contra la infranotificació. És la clau per poder protegir-te.
• Denuncia aquesta situació al teu sindicat, recorda que som aquí per ajudar-te.
• Comunicat amb la teva UBP territorial. Recorda que pots accedir sense necessitat de cap tipus de derivació prèvia.
Conceptes Clau
• Agressió: acció violenta que realitza una persona amb la intenció de causar un mal a una altra. “Qualsevol incident en què la persona és abusada, amenaçada o agredida en circumstàncies relaciones amb la seva feina, amb un impacte explícit o implícit en la seva seguretat, el seu benestar i la seva salut” (Chapell i Di Martino).
• Abús: fer un ús excessiu, injust o indegut d’alguna cosa o d’algú o fer objecte de tracte deshonest a una persona de menor experiència, força o poder.
• Amenaça: tal i com indica l’article 169 del CP és l’acció d’anunciar causar a una persona, la seva família o a altres persones amb les que estigui íntimament vinculat un mal que constitueixi delicte d’homicidi, lesions, avortament, contra la llibertat, tortura i contra la integritat moral, la llibertat sexual, la intimitat, l’honor, el patrimoni o l’ordre socioeconòmic.
• Coacció: segons l’article 171 del CP “el que, sense estar legítimament autoritzat, impedís a un altre amb violència fer el que la llei no prohibeix, o li compel•lís a efectuar el que no vol, sigui just o injust.
• Injuria: segons l’article 208 del CP és “l’acció o expressió que lesiona la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació.”