dimarts, 11 d’agost de 2020

La Covid també hi entén, de desigualtats: les diferències a Barcelona, per barris


 Agències

 La taxa d'incidència de la Covid es multiplica en els districtes amb una renda més baixa, segons un estudi

 La incidència de la Covid a Nou Barris multiplica per 2,5 la de Sarrià-Sant Gervasi. Són les conclusions d'un estudi fet per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol que confirma una evidència: la pobresa i la precarietat porten a tenir més mala salut i a posar-se més malalt. I si bé l'Ajuntament de Barcelona ja ho havia constatat amb l'esperança de vida, ara aquest estudi ho confirma amb la incidència de la Covid-19.

S'han estudiat a fons els 9.000 casos que es van diagnosticar a Barcelona (gairebé tots als hospitals) entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, durant el pic de la pandèmia, i es va observar de quin districte provenien.

Si bé Nou Barris, el districte amb renda més baixa de la ciutat, va tenir 1.440 casos i una taxa de 75 casos per cada 10.000 habitants, els districtes amb renda més alta, Sarrià-Sant Gervasi Les Corts, van estar entre els menys afectats, amb 451 i 317 casos (taxes de 28,94 i 34,94 casos per 10.000 habitants). La taxa es multiplica per 2,5.

Conclusions que no acaben en l'estudi sinó que els porten a demanar accions en dos àmbits: el de la salut pública i el de l'economia.

Josep Miquel Baena, investigador de l'estudi i metge al CAP de La Marina, considera que s'han d'intensificar les mesures de salut pública en els barris més desafavorits, amb més atenció i més informació.

I l'altra investigadora, la Dra. Maria Grau, de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, afirma que és imprescindible invertir més en els districtes amb rendes més baixes com a única manera de trencar el cercle viciós entre pobresa i malaltia:

"S'han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable. Si no es trenca el cercle viciós entre pobresa i malaltia, els problemes locals d'inequitat en salut romandran o es veuran incrementats a les àrees afectades per l'epidèmia".

 Factors que influencien en la incidència de més casos

En el cas de la Covid-19, els factors que influeixen en les diferències entre els barris rics i pobres són el tipus habitatge, la densitat de població, el tipus de feines, la precarietat laboral i la facilitat per fer, o no, teletreball. Tots aquests factors influeixen en la possibilitat de fer adequadament els aïllaments i limitar, per tant, les transmissions del coronavirus.

I si es miren les dades d'altres setmanes de pandèmia, es pot constatar que durant els mesos de més baixa incidència el districte amb més casos va ser l'Eixample. En canvi, quan es van reactivar els rebrots, van tornar a aparèixer amb força a Nou Barris, a Sants-Montjuïc (per influència dels repunts a l'Hospitalet) i a Sant Martí.


Per què hi ha, relativament, pocs casos a Ciutat Vella, si és també un barri de rendes baixes?

Ciutat Vella, durant el període estudiat, va registrar 273 casos, molt lluny de Nou Barris. Pels investigadors hi conflueixen tres factors: l'elevat nombre de població immigrada relativament jove (recordem que durant la primera etapa de la pandèmia la majoria dels afectats superaven els 60 anys), els turistes i un nombre indeterminat de persones que estan fora del sistema sanitari.

Aquest últim factor és preocupant, no només per detectar els contagiats i les transmissions de Covid, sinó també per donar-los l'atenció sanitària que tota persona mereix.

 

 

Decàleg de mesures per a la protecció de la salut dels professionals del sector sanitari i garantir l’assistència Sanitaria per fer front a la Covid-19

 

Considerem inadmissible tornar a posar en risc als professionals del sector sanitari davant situacions tan greus com les viscudes fins al moment. La manca d’equips de protecció i de proves diagnostiques van contribuir a l’alta taxa de contagis dels professionals del sector sanitari.

Desprès del viscut en els darrers mesos i a la vista dels rebrots que ja es produeixen. La Intersindical-CSC Sanitat sol·licitem a la Conselleria de Salut i al Institut Català de la Salut que de manera immediata, prengui les mesures necessàries per a garantir una atenció adequada i de qualitat i preservar la salut i la seguretat. Aquestes son les mesures preventives i organitzatives recollides en el decàleg presentat:

1.    Dotar de més personal a les unitats bàsiques de prevenció. Cal recordar que son les responsables de la seguretat i salut i que en la situació actual, s’han vist immersos, entre d’altres, en la realització de PCR massius a la plantilla i a la avaluació del  impacte de l’ús de mascaretes defectuoses i altre material.

2.    Substitució de totes les vacances i  d’absències del personal així com reforç de personal en aquelles àrees i categories sensibles, tan a l’Atenció Primària com Hospitalària. És  imprescindible un reforç immediat de l’Atenció Primària i també cal el reforç de hospitalària, si be en aquest moment te una menor carrega, cal que estigui preparada per afrontar un eventual augment de la carrega de treball.

3.    Fer recapta de material de protecció suficient i adequat per garantir que no es tornin a repetir les situacions viscudes en els darrers mesos  i que han posat en risc la seguretat i la salut dels professionals, ja que ha derivat en un alt nombre de contagis. Cal que sigui material de qualitat homologada que compleixi els requisits de protecció. Així mateix, cal que es faci un ús del mateix respectant les indicacions del fabricant sobre la seva utilització i sense distinció entre personal sanitari i no sanitari, tot el personal que treballa en àrees de risc ha de tenir el mateix nivell de protecció amb independència de la seva categoria professional.

4.    Amb caràcter previ al seu ingrés, intervenció o prova diagnòstica, que es realitzi als pacients una prova PCR que es repeteixi dins dels 15 dies següents (si la persona segueix ingressada). En els serveis o nivells assistencials en els que s’atengui activitat no programada (Urgències, PAC, CUAP, Atenció Primària, Consultes externes...) o no sigui possible realitzar una PCR amb caràcter previ a l’assistència, en aquells casos en els que no sigui possible atendre al pacient respectant les mesures de seguretat, cal proporcionar als i les professionals el corresponent EPI. I aquesta mesura és per a totes les categories, en atenció a les circumstàncies de l’assistència donada i no del lloc funcional del treballador/a.

5.    En els serveis o àrees en les que s’hagi confirmat la presència de pacients amb la Covid-19, o que es destinin al tractament de pacients positius, que es facin test periòdicament a tota la plantilla (totes les categories sense excepció). Així mateix, sol·licitem que es procedeixi a l’aïllament preventiu de tots els contactes sense excepció.

6.    Cal que es realitzi una avaluació individualitzada del risc d’exposició i de riscos laborals de cada un dels llocs de treball. No podem acceptar les avaluacions-tipus  realitzades fins ara que no contemplen les característiques de cada lloc ni les circumstancies de la prestació del servei.

7.    Protocols adequats, homogenis i clars. Cal que vagin acompanyants de la formació suficient a tota la plantilla. La formació caldrà que es vagi actualitzant en funció dels eventuals canvis que puguin produir-se.

8.    Persones vulnerables, en cas de rebrot, aquelles persones qualificades com vulnerables, se les declari en situació de incapacitat temporal per part de la unitat bàsica de prevenció.

9.    Reforçar i establir protocols sobre la neteja i desinfecció de zones comunes, zones de pas, vestuaris...

10.  Garantir que les zones de treball de totes les categories compleixen amb les mesures de prevenció i protecció: separació entre treballadors, ventilació, mampares, neteja...

La Intersindical-CSC Sanitat, subratlla que la manca de planificació i de previsió que ja han patit el professionals del sector sanitari a l’hora d’afrontar els moments més crítics de la pandèmia, no poden, de cap manera tornar-se a produir. És per això que exigim l’adopció immediata de totes aquelles mesures encaminades a garantir la seguretat i la salut dels professionals i l’assistència sanitària de qualitat a la població.

Seria inadmissible tornar a posar als professionals davant situacions tan greus com les viscudes. Si alguna cosa ens a demostrat aquesta crisi és la importància de la sanitat publica i la necessitat de que aquesta sigui enfortida.

dilluns, 27 de juliol de 2020

Zelador/a d’atenció directa com a personal de risc alt


Tant aquells usuaris que en algun moment hem sigut atesos a un Hospital o bé algun dels nostres familiars, així com tot el personal dels hospitals, som coneixedors de la importància de la figura del zelador/a des del primer moment que els/les pacients entrem per la porta. Són les primeres professionals que entre d’altres, ens reben, ens traslladen als diferents serveis, col·laboren en la nostra mobilització i en la nostra higiene, amb un contacte directe i gairebé permanent en la traçabilitat de la nostra estància en els Hospitals.

Les funcions del Zelador/a  estan regulades des del 2008 en el Pacte de la Mesa sectorial de Negociació de Sanitat sobre l’ordenació i la classificació del personal estatutari de l’ICS, amb el qual es volia tancar la transitorietat de les disposicions relatives a categories professionals de personal estatutari i a les funcions de les mateixes contingudes a l’Estatut de personal no sanitari de les institucions sanitàries de la Seguretat Social aprovat per l'Ordre de 5 de juliol de 1971, i les disposicions que el modifiquen, el complementen i desenvolupen. Queden encara subjectes a aquest estatut preconstitucional altres figures com la d’encarregat de zeladors/es, o cap de personal subaltern.

Si es fa una lectura de les seves funcions (10 apartats molt oberts i indeterminats) s’entén de seguida que es tracta d’una figura polivalent i estratègica en tots els serveis de qualsevol Hospital, i quan es viu en primera persona encara més.

La gran majoria dels llocs de treball de zelador/a als Hospitals són d’atenció directa a la persona malalta i, per tant, aquests llocs de treball haurien de considerar-se d’alt risc de forma immediata i dotar-los dels equips de protecció individual que siguin adients per les seves tasques d’atenció directa. Tanmateix, estan classificats dintre de l’àrea de gestió i serveis cosa que entra en contradicció no només amb la ubicació real en l’organigrama dels Hospitals sinó també perquè ja existeixen reconeixements de qualificacions professionals que inclouen aquests professionals en la família professional de Sanitat.

Així doncs, no només és lícit que els zeladors/es siguin reconeguts com a personal d’alt risc sinó que també cal una actualització retributiva, i una reformulació tant de la seva agrupació professional, passant del grup professional 5 al grup professional 4, com de la seva categoria professional adscrivint-la a l’àrea sanitària.

dijous, 16 de juliol de 2020

Mascaretes FFP2 per tots els treballadors/es


Des de la Intersindical considerem que indistintament de la categoria laboral i de les tasques assignades, el fet de treballar presencialment en instal.lacions sanitàries exigeix el màxim de protecció per la lluita contra la COVID-19. Per això fem una crida demanant mascaretes FFP2 per tots/es les treballadors/es de les institucions sanitàries.

El nombre de personal sanitari contagiat a Catalunya ha sigut devastador, i no podem permetre ni una baixa més. Les Mascaretes Fpp2 no causen alarma, el que causa alarma es el nombre d'infectats.
A sanitat, #som1equip

dimarts, 23 de juny de 2020

Mesa Sectorial 19/06/2020

Mobilitat voluntària

L’ICS pretén enviar el text de la convocatòria al DOGC per tal que es publiqui el juliol de 2020. Qui vulgui optar a la mobilitat voluntària s’haurà d’inscriure mitjançant l’aplicació des de l’endemà de la data de publicació. Des del moment de la publicació fins que la mobilitat estigui tancada no s’atorgaran noves interinitats. La previsió d’incorporació al nou lloc és el gener 2021.

Més endavant l’ICS també dura a terme una formació d’ECAP, sense límit d’inscripcions massiva

dijous, 18 de juny de 2020

El decret de la discòrdia, mateix risc mateixa paga

Durant la pandèmia els professionals de l’àmbit sanitari hem treballat en equip i hem dignificat les nostres professions, per sobre del que és exigible.

Hem col·laborat colze a colze per a contenir la pandèmia de la COVID-19, posant en risc molts cops la nostra pròpia vida.

La covid no ha respectat categories ni classes.

És decebedor que la Conselleria de Salut discrimini els treballadors que ho han donat tot per la ciutadania del nostre país. Entre això i els contractes a Ferrovial, defenestrant l’atenció primària, demostren manca de sensibilitat i de diàleg.

Des de la Intersindical-CSC seguim reclamant que les compensacions no distingeixen categories professionals  #mateixriscmateixapaga

Per a nosaltres i per a la gran majoria dels treballadors de la sanitat totes les vides són igual d’importants.

Com no pot ser d’altra manera, seguim reclamant incrementar la despesa sanitària i la millora de les condicions laborals, #revertimretallades que arrosseguem de l’anterior crisi.

Accedeix al Decret