Boi Ruiz imposa als hospitals de l'ICS retallades el doble de durs que a la resta

Publica El País

Els vuit centres de la Generalitat van perdre un 12,5% de finançament el 2011.

El primer any i mig de Govern d'Artur Mas (CiU) a la Generalitat ha estat molt dur per a l'Institut Català de la Salut (ICS). La major empresa pública catalana, que s'enfronta a un pla per ser desmembrada en una vintena de societats obertes a tot tipus d'acords amb el sector privat, s'ha portat també la pitjor part a l'hora de patir les retallades imposats pel conseller Boi Ruiz a la sanitat pública.

El Departament de Salut va destinar l'any passat un total de 3.894.000 d'euros a l'atenció hospitalària dels ciutadans, 360 menys (el 8,47%) que el 2010. La xifra, però, és una mitjana que oculta una retallada del 12,54% sofert pels vuit hospitals que gestiona directament la Generalitat: Vall d'Hebron; Bellvitge; Trias i Pujol, de Badalona, ​​Josep Trueta, de Girona; Joan XXIII, de Tarragona; Arnau de Vilanova, de Lleida; Verge de la Cinta, de Tortosa, i Viladecans. Mentre, la resta dels hospitals de la xarxa pública (XHUP) -formada per centres anomenats concertats, també finançats per Salut però gestionats per consorcis públics i entitats privades- van veure caure els seus ingressos amb prou feines un 6,2%. Aquestes xifres han estat ofertes pel mateix conseller Boi Ruiz a una pregunta del diputat d'ICV Josep Vendrell al Parlament.

"Hi ha una clara voluntat de reduir l'activitat dels hospitals de l'ICS davant els concertats i privats", va afirmar Vendrell. Tots els centres de l'ICS, excepte el de Viladecans, van rebre menys diners de Salut el 2011. La retallada més voluminós li va correspondre a la Vall d'Hebron -el més gran de la xarxa pública-, superior al 16%. ...

Per Vendrell, en aquest context el departament busca "debilitar" l'ICS, una cosa que ve facilitat per la falta de transparència en els criteris de contractació de serveis. "No es coneixen els criteris que segueix el departament per a la compra d'activitat", afirma el diputat. Navarro està d'acord i creu que la manca de criteris clars afavoreix la discrecionalitat.

En el gris panorama de les restes hi ha cridaneres excepcions, amb hospitals que van rebre el 2011 més recursos que l'any anterior. Entre aquest grup de privilegiats destaquen els de Mollet, el Sant Joan de Reus i el Moisès Broggi, que van augmentar els seus ingressos per aquesta partida un 19%, un 14% i un 6,7%, respectivament. Segons Salut, això es deu al fet que els tres centres van obrir el 2010 i va haver de finalitzar certes inversions. En aquest grup, però, també hi ha grans hospitals privats, com el General de Catalunya, que va rebre 1,9 milions d'euros més (un 12,6%).

Salut va augmentar el finançament a un gran hospital privat en plens retallades

La desigual repercussió de les retallades pot ser perquè és més fàcil aplicar la tisora ​​interna d'executar reduccions en centres la gestió és externa. És el que opina Josep Maria Sabaté, portaveu de Salut del PSC al Parlament...

Aquests arguments qüestionen la lògica seguida pel Departament de Salut, segons la qual són els hospitals privats i concertats els més eficients i flexibles a l'hora d'adaptar-se eventuals canvis en el seu finançament. En aquest context, Salut impulsa el trossejament de l'ICS en 22 empreses filials que funcionarien com els consorcis o empreses públiques d'altres hospitals concertats de la XHUP.

El dimissionari Josep Prat va ser nomenat per Boi Ruiz president de l'ICS per impulsar aquest trossejament, però va haver de dimitir pels escàndols sorgits pels pagaments irregulars i l'opacitat detectats en empreses i organismes públics.