Publica El País
Els vuit centres
de la Generalitat van perdre un 12,5% de finançament el 2011.
El primer any i mig de Govern d'Artur Mas (CiU) a la
Generalitat ha estat molt dur per a l'Institut Català de la Salut (ICS). La
major empresa pública catalana, que s'enfronta a un pla per ser desmembrada en
una vintena de societats obertes a tot tipus d'acords amb el sector privat,
s'ha portat també la pitjor part a l'hora de patir les retallades imposats pel
conseller Boi Ruiz a la sanitat pública.
"Hi ha una clara voluntat de reduir l'activitat dels
hospitals de l'ICS davant els concertats i privats", va afirmar Vendrell.
Tots els centres de l'ICS, excepte el de Viladecans, van rebre menys diners de
Salut el 2011. La retallada més voluminós li va correspondre a la Vall d'Hebron
-el més gran de la xarxa pública-, superior al 16%. ...
Per Vendrell, en aquest context el departament busca
"debilitar" l'ICS, una cosa que ve facilitat per la falta de
transparència en els criteris de contractació de serveis. "No es coneixen
els criteris que segueix el departament per a la compra d'activitat",
afirma el diputat. Navarro està d'acord i creu que la manca de criteris clars
afavoreix la discrecionalitat.
En el gris panorama de les restes hi ha cridaneres
excepcions, amb hospitals que van rebre el 2011 més recursos que l'any anterior.
Entre aquest grup de privilegiats destaquen els de Mollet, el Sant Joan de Reus
i el Moisès Broggi, que van augmentar els seus ingressos per aquesta partida un
19%, un 14% i un 6,7%, respectivament. Segons Salut, això es deu al fet que els
tres centres van obrir el 2010 i va haver de finalitzar certes inversions. En
aquest grup, però, també hi ha grans hospitals privats, com el General de
Catalunya, que va rebre 1,9 milions d'euros més (un 12,6%).
Salut va augmentar el finançament a un gran hospital privat
en plens retallades
La desigual repercussió de les retallades pot ser perquè
és més fàcil aplicar la tisora interna
d'executar reduccions en centres la gestió és externa. És el que opina Josep
Maria Sabaté, portaveu de Salut del PSC al Parlament...
Aquests arguments qüestionen la lògica seguida pel
Departament de Salut, segons la qual són els hospitals privats i concertats els
més eficients i flexibles a l'hora d'adaptar-se eventuals canvis en el seu
finançament. En aquest context, Salut impulsa el trossejament de l'ICS en 22
empreses filials que funcionarien com els consorcis o empreses públiques
d'altres hospitals concertats de la XHUP.
El dimissionari Josep Prat va ser nomenat per Boi Ruiz
president de l'ICS per impulsar aquest trossejament, però va haver de dimitir
pels escàndols sorgits pels pagaments irregulars i l'opacitat detectats en
empreses i organismes públics.