Segons informa el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP):
Un metge adherit ens fa arribar la notícia de premsa sobre la imputació de la mesa de contractació del CatSalut, entre ells l'exdirector Josep Mª Sabaté, per un presumpte delicte de prevaricació per la concessió de l'ABS Igualada 2 al Consorci Sanitari de l'Anoia, gestor de l'hospital de la ciutat.
Fa gairebé un any el FoCAP es va fer ressò del conflicte creat arran de la concessió de l'ABS Igualada 2 al consorci hospitalari en contra de la proposta d'un grup de professionals de l'atenció primària que optaven amb el seu propi projecte.
Recollim algunes de les aportacions fetes al fòrum:
“Perquè el CatSalut ha cedit a les pressions de l'Ajuntament, que participa en el Consorci Sanitari i els ha adjudicat la gestió de l'ABS Igualada 2 en contra de l'opinió dels professionals i encara pitjor, dels ciutadans? L'Hospital d'Igualada té prou problemes econòmics, de solvència econòmica, de manca de professionals, de gestió de llistes d'espera i un llarg etc com perquè ara se'ls premi adjudicant-los la gestió de la primària cosa de la qual no en tenen ni idea.”
“En els últims anys hi han hagut diversos estudis finançats pel Departament de Salut, que no han aconseguit demostrar que la gestió de l'AP per hospitals o consorcis hospitalaris, sigui millor que la gestió des de l'ICS.... Els estudis sí que han demostrat que la gestió autònoma dels EAP model EBA genera més satisfacció entre els professionals, però tampoc diferencies en altres aspectes. Malgrat això estem assistint en els últims mesos a l'adjudicació per part del CatSalut de la gestió de diferents nous EAP a entitats hospitalàries... Convertirem Catalunya en un gran Parc Hospitalari?”
Ara, volem insistir que, més enllà d'una picabaralla legal, la qüestió de fons és el model de gestió dels serveis d'atenció primària. Per quina raó entre les opcions valorades no hi era la continuïtat de la gestió per part de l'ICS, amb un fort component d'autonomia del nou equip?
Per quina raó sempre es planteja la possibilitat de que estructures hospitalàries puguin gestionar EAP i mai que l'APS gestioni centres sociosanitaris o equipaments d'altres tipus, o fins i tot actuï com a "gestora" de l'atenció secundària?
En la nostra opinió la resposta és que el model de gestió del nostre sistema sanitari no està basat en l'evidència científica sinó en la defensa d'interessos polítics i mercantils dels actuals grups de poder dins del sistema sanitari. Així ha estat els últims anys i Aixa continua essent.
La crisi econòmica ens ofereix una oportunitat per replantejar moltes coses. Ho hauríem de fer des del coneixement i des de la defensa de la salut dels ciutadans. Les opcions polítiques no van en aquest sentit. Però no podem quedar callats, ens hem de fer sentir.