El Govern de la Generalitat està aplicant una política de retallades, que afecta també a la sanitat publica. L’objecte d’aquesta política es reduir la despesa publica, el que en l’àmbit de la sanitat suposa un empitjorament de les cobertures.
Una de les propostes que van i venen és la del copagament.
Els motius que com a sindicat, ens fan rebutjar aquestes propostes son:
- Perquè suposen un atac al dret de la ciutadania d’accedir a un sistema sanitari públic, universal i gratuït. Estem parlant del dret de la gent a la cura de la salut. Això no és un luxe, és una necessitat que els poders públics han de garantir i no retallar.
- La principal conseqüència de l’establiment del sistema de copagament, que a l’hora és la seva principal causa, és la selecció de pacients.
- La pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat abundant bibliografia que mostra que el copagament redueix l’accés a serveis no solament de les persones per a consultes que no són imprescindibles sinó també de les persones per a les que si és absolutament necessari acudir-hi.
- Qualsevol modalitat de copagament és regressiva i antisocial per què , mitjançant la dissuasió econòmica, deixa fora d’un sistema universal a les persones amb rendes més baixes i amb més necessitats.
- Per a que el copagament acompleixi els seus objectius (retallar la despesa o suposar uns ingressos importants per al sistema) la seva quantia ha de ser alta. Altres tipus de copagament, inicialment més baixos, suposen obrir la via per a increments futurs.
- Parteix de la premisa d’un ús indegut del sistema. No pot generalitzar-se en absolut un ús irresponsable del sistema. A ningú li agrada patir una malaltia, o estar mesos i anys, fins i tot, amb innombrables visites al metge o provant distints fàrmacs, sense un diagnòstic o tractament concloent. El sistema públic si resulta irresponsable quan expulsa de l’atenció pública a pacients per distints motius: llargues llistes d’espera, no cobertura de determinats serveis, el cada cop major ús de la concertació de serveis.
- Suposa apostar per la sanitat privada, en tant que amb el copagament, els sistemes de finançament d’allò públic i allò privat s’assemblen. En aquest sentit, les desgravacions fiscals per contractar una assegurança sanitària privada, que també s’apunten com a possibilitat, son una desviació de fons públics al sector privat que debilitarà allò públic i enfortirà allò privat.
Davant d’aquesta situació la Intersindical-CSC plantegem les següents propostes:
Augmentar la despesa publica en sanitat fins a arribar al nivell mitjà de la OCDE
Per equiparar-nos a la mitjana dels països industrialitzats.
D’aquesta manera es facilitaria el necessari increment dels recursos humans i materials, i l’ampliació de les cobertures de la sanitat pública (salut mental, cures pal·liatives, malalties psicosocials, salut bucodental,...).
També és necessari fomentar la xarxa publica, eliminant l’autoconcertació, millorant les condicions de treball (reducció dràstica de la temporalitat, definició i valoració de funcions, carregues de treball, etc...).
Un sistema sanitari públic, universal i de qualitat
Tan sols es pot garantir el dret a la salut si el sistema és públic, universal i de qualitat.
Això suposa que el finançament de la sanitat hauria de realitzar-se via impostos. Com a Intersindical-CSC venim reclamant a les institucions catalanes un canvi radical de la política fiscal, basat en el següents paràmetres:
- Lluita contra el frau fiscal. Inspecció de les rendes que no són del treball en el període de prescripció.
- Tornar enrere les reformes de l’ IRPF, Impost sobre societats i Impost sobre Patrimoni que han reduït els impostos que paguen les rendes més altes, les empreses i el capital.