dijous, 30 de juny del 2011

PAGAR DOS COPS PER LA MATEIXA COSA


Article d’opinió de Santiago Niño Becerra publicat a l’Econòmic:
Segur que han escoltat l'expressió que dóna títol a aquest text; doncs bé, a Catalunya li està succeint.
Catalunya fa anys que aporta a l'Estat més fons dels que de l'Estat rep; atenent les dades de les úniques balances fiscals interregionals publicades pel govern d'Espanya, les del 2006 (a pesar que són calculades cada any), el 8,70% del seu producte interior brut (PIB) i que en aquest any va ascendir a 195.284 milions d'euros (http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/xifresct/xifres2007cat.pdf), és a dir, 16.989 milions d'euros, va ser el que l'any 2006 Catalunya va aportar a l'Estat espanyol més del que de l'Estat espanyol va rebre. No tenim les balances del 2010 (el govern d'Espanya s'ha compromès recentment que a l'octubre publicarà les corresponents al 2009, ja ho veurem, i que ho farà cada tres anys, per què?) però, extrapolant, i tenint en compte que el PIB de Catalunya en el 2010 va ascendir a 209.727 milions d'euros (http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&aneu=5115&lang=és), el dèficit interregional de Catalunya ascendiria, el 31 de desembre del 2010, a 18.246 milions.

Ja ho sé, ja ho sé, una projecció com aquesta no és correcta, a més a més s'han de considerar una sèrie de factors correctors fins i tot ja en el 2006, però és que per al que ve m'és igual que siguin 18.000 milions que 14.000, el fet és que Catalunya ha pagat per una sèrie de coses que uns altres han fet i tenen, i Catalunya no. No obstant això, els comptes de Catalunya, la diferència entre els seus ingressos i despeses, van mostrar a final de l'any passat un dèficit del 3,86% del PIB català; a això cal afegir-hi el deute públic que ha hagut d'emetre Catalunya per cobrir les seves necessitats: el 16,2% del PIB.
És a dir, Catalunya paga anualment el 8,70% del seu PIB a l'Estat espanyol més del que d'ell rep, però deu a altres el 16,2% del seu PIB i gasta més del que ingressa: el 3,86% també del seu PIB. Il·lògic, veritat? Però és que això, a més, té conseqüències: a Catalunya li diu el govern del regne que gasti menys, que redueixi el seu dèficit, perquè si no ho fa empitjorarà la valoració d'Espanya; i també l'hi diuen les agències de qualificació: si no gasta menys el deute de Catalunya serà menys atractiu i, en conseqüència, més cara. Entenen el missatge? Doncs difonguin-lo, comentin-lo, estenguin-lo.
Més clar: només que Catalunya pogués recuperar tan sols la meitat d'aquest dèficit, no només no caldria retallar ni un euro en Sanitat ni en Educació sinó que ambdós serveis podrien millorar: la despesa sanitària per habitant a Catalunya se situa avui en el novè lloc de les regions espanyoles.
És un cercle pervers i absurd. Per això deia allò de pagar dues vegades per la mateixa cosa.