Segons publica l'Avui:
El conseller de Salut considera que cal demanar als ciutadans si estan disposats a posar més diners per a la sanitat
Es mostra partidari d'una taxa per fer ús de serveis en funció de la renda
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va aconseguir que la ministra de Sanitat, Leire Pajín, es comprometés a abordar l'etern debat del finançament sanitari en el Consell Interterritorial de Salut (CISNS) que demà ha d'aplegar a Madrid tots els consellers de Salut. Però, més enllà de debatre sobre la disjuntiva de copagament sí o no, Ruiz pretén plantejar la qüestió de si els ciutadans estan disposats a aportar més diners al sistema dels que ja hi destinen per la via dels impostos. I si ho estan, de quina manera voldrien fer-ho, ja que, a banda del copagament per serveis concrets, Ruiz va plantejar, en declaracions a Com Ràdio, que existeixen altres vies per complementar el finançament sanitari, com ara els impostos finalistes, les taxes d'ús o, fins i tot, el pagament d'un canon vinculat a la tinença de la targeta sanitària.
El conseller es va mostrar més partidari d'aplicar una taxa d'ús de serveis en funció del nivell de renda “el més equitativa possible” que no pas d'aplicar fórmules de copagament com a contraprestació d'un acte concret (per exemple, l'euro per visita). En qualsevol cas, va recordar que la Generalitat no té competències per introduir cap tipus de copagament –ho hauria de fer l'Estat– i va admetre que, abans de plantejar altres instruments de finançament, Catalunya hauria de rebre els diners que li toquen per part de l'Estat.
Model holandès
Entre els molts sistemes de copagament que s'han anat establint a Europa, Boi Ruiz es va decantar pel model holandès, en què “la targeta sanitària determina què paga o deixa de pagar” cada ciutadà. No obstant això, el sistema holandès seria difícilment exportable a Catalunya i a la resta de l'Estat, ja que no es tracta d'un sistema nacional de salut típic, com el britànic o l'espanyol, en què existeix una asseguradora pública i fins i tot la majoria d'equipaments sanitaris són de titularitat pública. A Holanda, cada ciutadà paga un percentatge del seu salari per finançar la sanitat. L'assegurança de salut és obligatòria, però es formalitza a través d'entitats privades a les qual l'Estat compra els serveis sanitaris. Si el ciutadà vol prestacions addicionals, pot contractar-les a la seva asseguradora. El copagament, que a l'Estat espanyol actualment es limita als medicaments, és una realitat a la majoria d'estats europeus, que n'apliquen diverses modalitats. Amb tot, la majoria d'estudis fets a escala europea suggereixen que les fórmules de copagament sovint són difícils de gestionar (i generen costos addicionals) i no tenen capacitat de contenir la despesa sanitària global a llarg termini, tot i que sí tenen un cert impacte en la reducció de l'ús dels serveis. Per això, un dels principals riscos és que la població més vulnerable quedi desatesa.