Segons publica El Periódico en una entrevista al Boi Ruiz:
-¿El gener del 2012 acordaran que els ciutadans coparticipin en el pagament dels serveis sanitaris?
-Els ciutadans ja ho paguen tot. Sempre. El menú d'opcions per aplicar algun copagament és a Europa: cada país té un sistema amb el qual aconsegueix diners per a sanitat de la butxaca dels ciutadans.
-¿Vostè quin copagament defensaria?
-Jo defensaré qualsevol mesura econòmica que aconsegueixi que hi hagi més diners per a la sanitat pública. Haurà de ser un mètode estatal. Catalunya no té capacitat per aplicar un copagament en solitari.
-Concreti algun mètode, per favor.
-Pot ser una taxa per utilització dels serveis, que és una espècie de copagament general per l'ús del sistema. O una taxa fixa que s'aboni a l'utilitzar la targeta sanitària.
-¿Com és això?
-Es cobra una quantitat cada vegada que s'usa la targeta, com la visa. Després hi ha el mètode holandès: el sistema sanitari d'Holanda funciona com una gran comunitat de propietaris i, cada any, el que es gasta de més es converteix en una espècie d'impost que paguen tots els ciutadans. Els la carreguen a la targeta i s'ha de pagar cada any per mantenir-la activada. El que no es gasta, passa per a l'any següent.
-¿Aquests mètodes li semblen bé?
-No dic que hagin de ser precisament aquests, però se n'haurà d'escollir un. Ha de ser un sistema equitatiu, que vagi directament per a sanitat i que no castigui els menys afavorits. Les rendes altes han de pagar més.
-Vostè va dir al març que cap mesura afectaria l'assistència sanitària, i sí que s'ha alterat.
-La qualitat de l'assistència no ha empitjorat, encara que la gent pensi que sí. Malgrat totes les retallades i tot el malestar, la sanitat que s'ofereix continua sent d'alta qualitat. La garanteixen els nostres professionals, encara que no estiguin d'acord amb les mesures.
-Des de l'abril cap hospital està operant a les tardes. Només s'intervé el que és imprescindible o urgent. Això significa que les llistes d'espera van augmentant.
-És clar. L'única població realment afectada per les retallades és la que està en llista d'espera i no se l'opera perquè els quiròfans no actuen a les tardes. Però, fins i tot aquests pacients, no es pot dir que estiguin empitjorant per estar a l'espera. Intentem evitar que això passi.
-¿Com?
-Hem monitoritzat totes les llistes d'espera i anem observant si aquests malalts compleixen els criteris que fan aconsellable operar-los ja: si la demora els impedeix portar una vida normal, si estan cada vegada pitjor, si per esperar han de ser hospitalitzats amb freqüència... Qui pateixi aquestes circumstàncies, serà citat i se l'intervindrà.
-¿Quantes persones estan en llista d'espera en aquests moments?
-Encara no ho sabem. Estem analitzant totes les històries. Al gener eren 58.000. Suposem que aquesta xifra deu haver augmentat. L'important és saber si són situacions que hipotequen la vida, o no. D'ara endavant hi haurà més llista d'espera, però estaran menys greus.
-¿Quina espera quirúrgica no hipoteca la vida?
-Que no et facin una vasectomia no t'hipoteca la vida. Ni tampoc que no t'operin de fimosi o d'un quist pilonidal, i tot això ara està en les llistes d'espera. Uns galindons sí que et poden impedir portar una vida normal.
-¿En què canviaran els centres d'assistència primària (CAP)?
-Els CAP milloraran . Estaran molt més vinculats als metges especialistes, que visitaran allà.
-¿Per què han decidit no donar la targeta sanitària a qui faci menys de 6 mesos que està empadronat?
-Volem evitar que passi el que va dir un escriptor britànic que viu a l'Empordà: va exigir que seguíssim donant la targeta l'endemà següent de tenir domicili (com ara) perquè vol seguir convidant els amics anglesos que es vénen a operar a Catalunya. Diu que aquí ho fan més bé que al seu país. Parlo de Tom Sharpe. La mesura no afectarà l'immigrant que ve a treballar.