Publicat a El Punt Avui
El tancament de llits i sales d'operacions i la reducció d'hores de guàrdia als hospitals posen en risc l'adquisició d'experiència dels metges interns residents
Són el futur de l'assistència sanitària a Catalunya, però tampoc s'escapen dels efectes de la retallada. Els metges interns residents (MIR) que actualment es formen als hospitals catalans assisteixen amb veritable preocupació a l'aplicació d'unes mesures d'ajust que, segons denuncien, estan afectant greument la qualitat de la seva formació. Des del maig passat, l'activitat als hospitals s'ha reduït significativament i això implica que els MIR fan ara menys hores de guàrdia, veuen menys pacients i participen en menys operacions. “Tot això donarà lloc a professionals amb menys capacitats, menys experiència assistencial i menys habilitats”, resumeix Adriana Bataller, responsable dels metges MIR a la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).
El tancament de llits i sales d'operacions i la reducció d'hores de guàrdia als hospitals posen en risc l'adquisició d'experiència dels metges interns residents
Són el futur de l'assistència sanitària a Catalunya, però tampoc s'escapen dels efectes de la retallada. Els metges interns residents (MIR) que actualment es formen als hospitals catalans assisteixen amb veritable preocupació a l'aplicació d'unes mesures d'ajust que, segons denuncien, estan afectant greument la qualitat de la seva formació. Des del maig passat, l'activitat als hospitals s'ha reduït significativament i això implica que els MIR fan ara menys hores de guàrdia, veuen menys pacients i participen en menys operacions. “Tot això donarà lloc a professionals amb menys capacitats, menys experiència assistencial i menys habilitats”, resumeix Adriana Bataller, responsable dels metges MIR a la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).
“Estem molt preocupats”, insisteix Bataller. De fet, el col·lectiu dels MIR de tot el país ja s'està mobilitzant per denunciar la situació i mirar de trobar-hi solucions. Cada any surten al voltant d'un miler de nous especialistes formats als hospitals catalans. La residència dura entre quatre i cinc anys en funció
de l'especialitat.
de l'especialitat.
Un dels efectes de les mesures d'estalvi que els residents consideren més greu és la reducció del nombre d'hores de guàrdia. “No s'estan complint els programes docents de les diverses especialitats”, denuncia Bataller. La majoria dels programes recomanen que el metge en formació faci de quatre a sis guàrdies al mes. “Ara molts residents en fan tres com a màxim”, afirma Bataller.
La millor escola
Les guàrdies –que es paguen a banda del salari– són, segons Bataller, la millor escola per als residents. Però els hospitals, sotmesos a retallades del 10% del seu pressupost, han de quadrar números i opten per reduir personal.
Segons el director de recursos humans de l'Institut Català de la Salut (ICS), Xavier Savalls, la política d'aquesta empresa pública que gestiona vuit grans hospitals del país
“no és reduir les hores de guàrdia dels MIR”, i atribueix aquest ajust a una qüestió legal. “La llei no permet fer més de 2.187 hores anuals de guàrdia als residents i això equival a unes quatre guàrdies mensuals”, afirma Savalls.
“no és reduir les hores de guàrdia dels MIR”, i atribueix aquest ajust a una qüestió legal. “La llei no permet fer més de 2.187 hores anuals de guàrdia als residents i això equival a unes quatre guàrdies mensuals”, afirma Savalls.
Però, més enllà de les guàrdies, els joves metges també denuncien que el tancament de plantes i llits d'hospitalització es tradueix en menys volum de pacients per visitar i, per tant, en menys possibilitats d'adquirir experiència. A més, alerten que la reducció de l'activitat quirúrgica afectarà la formació dels MIR d'especialitats medicoquirúrgiques pel que fa a l'adquisició de pràctica i habilitats.
La llista de greuges dels MIR no s'acaba aquí. Consideren que la reducció del nombre de metges adjunts a les guàrdies està obligant els MIR a assumir responsabilitats abans d'hora. Els adjunts han de supervisar la tasca dels MIR, però, en les circumstàncies actuals, no disposen de temps material per fer-ho. “Això fa que el resident tampoc aprengui tot el
que hauria d'aprendre”, afegeix Bataller.
que hauria d'aprendre”, afegeix Bataller.
LA XIFRA
1.000
metges
inicien cada any la residència en hospitals catalans. El període d'especialització dura entre 4 i 5 anys.
Les perspectives laborals també han canviat
Si els metges residents que actualment es troben en formació són víctimes dels efectes de la retallada, les perspectives per als joves especialistes que tot just arriben al mercat laboral –l'última promoció va acabar el període de formació el maig passat– tampoc són gaire més optimistes.
Precarietat
La reducció dels contractes eventuals i d'interinatges a la xarxa pública ha tancat una via que fins ara garantia la col·locació relativament estable d'un bon nombre de joves metges. “El sector públic està oferint contractes precaris que es renoven per mesos”, explica Adriana Bataller, responsable dels metges MIR a la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).
Sanitat privada
La medicina privada és una altra sortida que els nous especialistes segurament tindran ara més en compte, circumstància que el sector també intentarà aprofitar, augura el secretari del COMB, Jaume Padrós.
Sortir a l'estranger
“Els metges que no s'han pogut col·locar estan a l'atur, han marxat a l'estranger o estan pensant fer-ho”, afirma Bataller. Buscar sortides professionals a fora, sobretot a Alemanya, és una opció que torna a guanyar pes entre els metges més joves.
Tornar a fer el MIR
També hi ha qui aposta per intentar accedir a la formació d'una segona especialitat per tal de tenir quatre anys més de feina.
Conflictes
Padrós no descarta l'inici d'un període de certa tensió dins del col·lectiu i de conflictes entre professionals autòctons i estrangers.