Des de la Intersindical-CSC, ja vam comparèixer el 26 d’abril de 2007 davant
la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per exposar les nostres reivindicacions
respecte la llei que va reformar l’ICS i que va donar lloc a la vigent Llei de
l’ICS, Llei 8/2007.
La posició del sindicat entorn d’aquella proposta, es pot resumir en els
següents punts:
• Compartim la necessitat d’adequar l’ICS per donar resposta als nous
reptes i demandes de l’atenció sanitària.
• Considerem que aquests canvis son també possibles en el marc actual de
l’ICS.
• La transformació d’alguns serveis sanitaris en empreses públiques no ha
suposat una millora en la gestió respecte a l’actual ICS, tant en termes d’eficàcia,
d’eficiència, ni tampoc en el nivell de satisfacció dels usuaris.
• El principal problema del sistema sanitari català en general i de l’ICS
en particular és el de la manca de finançament públic.
• Per nosaltres, la coexistència de professionals fent la mateixa feina amb
condicions laborals diferents (estatutaris, funcionaris i laborals), no és la
millor manera d’afavorir la implicació, la motivació, i la participació dels
professionals, i pot crear greuges entre professionals, que en res milloraran
la qualitat de l’assistència.
Un informe encarregat pel mateix Govern de la Generalitat en aquell moment desaconsellava
la proliferació d’empreses públiques perquè, entre altres coses, no són “ni
carn ni peix”. En aquella compareixença d’abril de 2007, ja vam manifestar: “Deixem,
doncs, de posar “pegats” a la sanitat pública catalana i plantegem-nos els
canvis a més llarg termini i amb la participació de tothom, començant pels
usuaris i els professionals d’aquesta sanitat pública que pot i ha de millorar.
Tenim el referent, com a mínim formal, del Pacte Nacional per l’Ensenyament i
alguns altres Pactes Nacionals fent cua. Per què la sanitat n’ha de quedar
exclosa?
Com a sindicat, modestament, col·laborarem en totes aquelles iniciatives
que, partint del consens i la màxima participació social, ajudin a bastir una
sanitat pública de qualitat i ens oposarem, també des de la nostra modèstia, a
maquillatges conjunturals sorgits de la lògica funcional de les elits de les
organitzacions que ens impedeixen de pensar què volem ser quan siguem grans. “
Malgrat la distància en el temps la situació segueix vigent al 2011, quan
se’ns parla de trossejar l’ICS amb la creació de “entitats professionals
participades”, les intencions de modificar la vigent Llei de l’ICS mitjançant
la Llei Òmnibus.