dimarts, 31 de gener del 2012

La reforma 'oculta' de la sanitat catalana

La reforma 'oculta' de la sanitat catalana

L'Executiu de CiU, sota la presidència de Jordi Pujol, va idear els consorcis sanitaris, amb autonomia de govern i de gestió i amb personal laboral. Amb la tornada de CiU a la Generalitat, amb Artur Mas com a president, es planteja portar més enllà aquesta fórmula: deixant la gestió dels consorcis, que no el patrimoni ni el finançament, en mans de tercers. El que es discuteix, amb discreció, és si la gestió d'aquests organismes, entre els quals hi ha el Clínic, han de fer entitats amb o sense afany de lucre, amb quin nivell de responsabilitat i en quines condicions.


Mentre tots els focus estan posat sobre les retallades pressupostàries i els seus efectes, el desmembrament de l'Institut Català de la Salut (ICS) en diverses entitats amb gestió autònoma, la taxa per recepta i els casos de presumpta incompatibilitat de càrrecs públics i privats, l'equip del conseller Boi Ruiz està gestant amb total discreció una reforma que afectarà l'essència bàsica del model català perquè pot obrir la porta al fet que els consorcis sanitaris  siguin gestionats per tercers, entitats amb o sense afany de lucre (privades). Aquest projecte podria sortir a la llum el proper 17 de febrer, durant la jornada de celebració del 25è aniversari del primer consorci, el de Vic, creat el 1986.

El projecte consisteix, a grans trets, en separar el govern i el patrimoni dels consorcis dependents del Servei Català de la Salut (CatSalut) de la seva gestió. En el sector privat autonòmic hi ha un exemple recent: la mutualitat L'Aliança ha cedit al grup hospitalari privat Capio l'explotació del negoci (gestió) de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona i la Clínica del Vallès del Sabadell. I en el sector públic hi ha alguns casos, entre ells precisament un nou consorci, el de Mollet, que el gestiona una fundació sense ànim de lucre creada el 1996 per la Societat de Socors Mutus de Mollet (mutualitat).

Però per entendre la reforma cal recordar per què hi ha consorcis sanitaris a Catalunya i per què el CatSalut és el segon proveïdor assistencial públic a Catalunya (a més de ser el que compra i finança tots els serveis públics i concertats de la comunitat autònoma).

• Després del traspàs de competències a Catalunya, el Govern autonòmic va dividir els recursos públics en l’Institut Català de la Salut i consorcis

Fem una  mica d'història

L'economista Lluís Bohigas, ex subdirector de Planificació en temps del conseller de Sanitat de la Generalitat Josep Laporte (CiU), explica així l'origen dels consorcis: "En el moment dels traspassos, l'Insalud ens va cedir, entre molts altres, els nous hospitals de Vic, Terrassa i Parc Taulí de Sabadell, que substituïen a altres obsolets de titularitat municipal. Per posar-los en marxa teníem dues opcions: engruixir el paquet de l'ICS i la seva plantilla de personal estatutari, com estava succeint amb el també nou Hospital Germans Trias de Badalona, ​​o transformàvem aquests nous hospitals en consorcis titularitat de la Generalitat, els ajuntaments i altres, els dotàvem d'autonomia de govern i de gestió i d'eines de gestió del sector privat i contractàvem per a ells a personal laboral. Vam optar per aquesta darrera fórmula i no hi va haver oposició, encara que els ajuntaments implicats estaven governats per diferents partits polítics ".

Segons la seva opinió, va ser una solució "racional i innovadora". Després, a través d'inversions, la Generalitat va anar fent-se amb el control del govern i la gestió d'aquests consorcis i, ja sota l'Executiu tripartit (PSC, ERC i ICV), van perdre pràcticament tota la seva autonomia i van passar a ser controlats i intervinguts com si fossin la mateixa Generalitat. El motiu principal va ser el sistema de comptes adoptat en la Unió Europea, conegut com SEC-95, que va portar als interventors de la Generalitat (i de l'Estat) a dir (en sentit figurat): si hem d'incorporar els deutes de les entitats dependents en la comptabilitat pública llavors les hem de controlar, igual que fem amb l'ICS.

"Abans d'això els consorcis ja feien concursos públics, necessitaven autorització prèvia per fer inversions i estaven controlats per auditories, intervenció de la Generalitat i Sindicatura de Comptes, però amb el SEC-95 es passa a un procés de burocratització i es redueix la seva autonomia , el que va en contra de la idea original i a més suposa un risc elevat d'estatutarització de les seves plantilles ", ha afegit Helena Ris, directora general de la Unió Catalana d'Hospitals.

Es manté la propietat ¿Donar la gestió a tercers resoldria el problema? "Els consorcis seguirien sent propietat de la Generalitat, el mateix que el finançament i el servei seguirien sent públics, de manera que tindrien difícil escapar de la norma SEC-95. Per fugir d'això caldria reforçar el criteri que els consorcis, com altres centres concertats, es financen a través de tarifes i no amb subvencions, però per això caldria un acord polític que reforcés l'actual model sanitari català, en el qual el sector públic es gestiona amb instruments del sector privat però sense privatitzar ", ha contestat Ris.

• La reforma consisteix en cedir a tercers, amb o sense afany de lucre, la gestió dels consorcis i, en major o menor mesura, el risc de dèficit

Ramon Cunillera, director del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, vinculat als ajuntaments i que representa els consorcis i altres centres de titularitat o participació municipal, ha recordat que fa anys defensant aquesta reforma i ha admès que tenen interès en assumir la gestió directa d'aquestes entitats. Creu que permetria a la Generalitat aprimar, delegant la gestió en altres organismes aliens, que assumirien els riscos, però que haurien de ser sense afany de lucre perquè els possibles beneficis revertissin en el servei públic.

L'economista Guillem López Casasnovas està a favor de la reforma, provada ja a Gran Bretanya: "L'Administració té la paella pel mànec, si el que gestiona no té èxit, el dèficit és el seu problema i pot ser substituït (...) . El contingut del contracte és clau i ha d'haver risc per al qual gestiona, però no excessiu ".

Transferència del risc Per Bohigas, "si es dóna a tercers la gestió d'un consorci és perquè assumeixi el risc. No té sentit que tingui la responsabilitat un i gestioni altre". El mateix apunta Joan Barrubés, d'Antares: "Perquè sigui viable i hagi separació real del patrimoni i la gestió ha d'haver transferència del risc real, que és una cosa difícil d'articular. I a més del risc també hauria de posar un límit màxim de benefici, com s'ha fet a la Comunitat Valenciana, perquè és un negoci molt segur, amb un únic client i públic ".

Raimon Belenes, de Capio,(qui fou Director Gerent de l’ICS en el tripartit) ho veu "un artifici amb objectius encoberts". I Josep Maria Sabaté, exdirector del CatSalut i diputat del PSC, considera que no és moment de fer "experiments d'aquest tipus" per la situació d'emergència de la sanitat catalana.

EL CLÍNIC En aquesta reforma la operació més complexa i arriscada és la del Clínic de Barcelona,
​​on un grup reduït de metges vol fer-se amb la seva gestió. Per ara només se sap el que va dir fa uns dies el seu director general, Josep Maria Piqué, a Esade: "No necessitem ser tutelats ni intervinguts per l'Administració". El pressupost global del centre és de 550 milions d'euros a l'any, el que planteja aquest dubte: si es desviessin un 5 per cent, els professionals el afrontarien de la seva butxaca? Assessors del projecte estan analitzant diverses fórmules. El Clínic és el segon hospital català, té 200 milions de deute i rep 60 anuals del Govern central.

 A L’ICS ....El sector sanitari català està actualment atent a aquesta altra reforma: la de l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona els recursos públics heretats de la Seguretat Social i una plantilla del 40.000 professionals, la major part estatutaris.
En aquest cas l'objectiu del Govern de la Generalitat és dividir l'ICS en set o vuit empreses autònomes territorials, amb els seus òrgans de govern i la seva pròpia negociació laboral, però cent per cent públiques i cent per cent ICS. Alguna d'aquestes entitats podrien ser autogestionades pels seus propis professionals i no es contempla en cap cas l'entrada de capital privat aliè.