La despesa sanitària per càpita situa Catalunya en el lloc 14è del rànquing de les 17 autonomies
La rebaixa del pressupost català de sanitat és la més forta d'Espanya, en xifres absolutes i relatives
Catalunya va ser la primera comunitat espanyola que va retallar el pressupost de la sanitat pública -ho va fer el mes de març del 2011, un any abans que la resta- i és la que més milions ha eliminat fins ara. També es troba entre les que menys diners per persona i any destinen a l'assistència sanitària: exactament, 1.128 euros el 2012, molt per sota dels 1.558 del País Basc, els 1.425 de Navarra i els 1.335 d'Extremadura. Pitjor que Catalunya en aquest aspecte únicament hi ha el País Valencià, amb una despesa sanitària per càpita aquest any de 975 euros; Madrid, amb 1.104, i les Balears, amb 1.067 euros per habitant..
Dels 4.964 milions d'euros que han perdut des del 2010 els pressupostos dels 17 sistemes sanitaris autonòmics espanyols, 1.382 corresponen a Catalunya, segons un informe oficial del Ministeri de Sanitat. La segueix Andalusia, que aquest any eliminarà 434 milions i, a distància, les Canàries, que en perdran 386, o el País Basc, amb una retallada de 234 milions. Madrid ha rebaixat 87 milions del seu pressupost, i la Rioja, set.
Aquesta important pèrdua pressupostària se suma al deficitari capital amb què la Generalitat ha finançat la sanitat pública en l'últim decenni. La quantitat per persona destinada a la salut a Catalunya el 2010, abans de la crisi, va ser de 1.299 euros, xifra inferior a la mitjana de la resta de comunitats, que aquell any va ser de 1.344 euros. Al País Basc, el 2010 es van destinar 1.623 euros per càpita, 1.509 a Extremadura i 1.543 a Navarra. «La sanitat pública catalana ha sigut infrafinançada des de fa anys, però ara som líders destacats en les retallades, que s'han sumat a aquell dèficit», afirma Marina Geli, exconsellera socialista de Salut.
L'EFICÀCIA ÉS EL MÉS IMPORTANT / «Sí, fa molts anys que Catalunya està per sota de la mitjana espanyola en finançament de la sanitat pública, però gràcies a l'eficiència del nostre model de gestió els resultats en la salut dels ciutadans estan molt per sobre de la resta de comunitats», replica Roser Fernández, secretària general de la Conselleria de Salut del Govern. «Fins i tot tenint un dels pressupostos més baixos del conjunt de l'Estat, Catalunya compta amb els millors paràmetres de salut», reitera. «Les enquestes ciutadanes així ho reflecteixen». Fernández distingeix la bona assistència mèdica de la rapidesa o accessibilitat amb què aquesta s'administra. «Les llistes d'espera han augmentat, no ho neguem, però aquest fet només implica molèsties en l'accés a l'assistència, no una pitjor medicina ni un empitjorament de la salut dels ciutadans». Aquest punt és qüestionat per Geli, que, no obstant, adverteix que l'autèntica repercussió de les retallades en la salut i la longevitat de les persones no es coneixerà abans de «tres o quatre anys».
ESFORÇ MÈDIC / Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i assessor sanitari del president, Artur Mas, indica que si la salut dels usuaris no s'ha ressentit en excés en el primer any de retallades és gràcies a l'esforç i la dedicació del personal sanitari en hospitals i centres d'assistència primària. «Els metges i les infermeres estan treballant al 150% de les seves possibilitats», afirma Vilardell. «Els recursos destinats a la sanitat pública catalana són insuficients des de fa molts anys. El model gestor no ho és tot: si els centres funcionen bé és gràcies als professionals». Vilardell adverteix que aquesta situació pot arribar a deteriorar l'assistència. «Espero que els partits firmin un pacte polític que salvi la sanitat pública», afegeix.
Els usuaris perceben les demores però, de forma general, mantenen una actitud de resignació. Josefa P., de 78 anys, està pendent des de fa nou mesos que se li col·loqui una pròtesi de genoll. L'atenen a l'Hospital de la Vall d'Hebron. La malalta, que camina amb gran dificultat, refusa tota queixa, malgrat que li han anunciat que la seva espera no té data de resolució. Francisco S., de 81 anys i en la mateixa situació que Josefa, tampoc protesta: «Ja li he dit al metge que esperaré».