Publica El Punt/Avui
ISABEL PALLARÈS
- Secretària general intersindical-CSC
A Catalunya ha de tenir un caire propi perquè no quedi
en un duel entre Madrid i grans sindicats
Encara que és un fet que, en general, ha passat
desapercebut, la convocatòria de la vaga del 29 s'ha iniciat al País Basc
–majoria sindical basca, (ELA i LAB)– i a Galícia (CIG), i ha estat assumida
després pels sindicats institucionals. És el primer cop que això succeeix, i
posa en evidència el desgast tant de CCOO com d'UGT com a sindicats que, en
línies generals, s'han limitat a acompanyar les grans decisions econòmiques i
socials del govern de torn. Recordem la reforma de les pensions o l'acord
interconfederal del mes de gener.
També hi ha un segon element: la darrera reforma laboral,
a més de suposar una agressió important als drets de les persones
treballadores, és una peça clau en un canvi de model. Anem deixant enrere el
que seria el model econòmic i social europeu de la segona meitat del darrer
segle (que aquí ens arriba tard i malament) i ens endinsem en un model a
l'americana. Aprimament de l'estat del benestar i de l'estructura de
serveis i prestacions; tot passarà a dirimir-se segons les necessitats del mercat
i el rol de contrapès de l'estat en les relacions laborals quedarà com a
referència històrica. Entrem de ple en una societat escindida: els que tenen
recursos i poder i els que tenen problemes per anar sobrevivint. Per tant,
estem en un tomb prou important, al qual cal afegir l'evidència de l'impossible
encaix amb España. I això ens obliga a fer una reflexió sobre l'abast
d'aquesta vaga general.
Primer: és una vaga que implica tots els sectors
populars, en actiu o a l'atur, jubilats, estudiants... ningú queda fora de
l'afectació d'aquesta reforma. La precarització del treball, la pèrdua de
drets, la disminució sostinguda de les condicions salarials, amb l'evidència
reconeguda pel mateix president d'España que no generarà ocupació durant
el 2012, significa que és una mesura que incrementarà la recessió, de fet és
una antimesura. Segon: o som capaços com a catalans i catalanes de donar-hi un
caire propi o quedarà com un pols entre el govern de Madrid i les direccions
sindicals de tota la vida. La lectura que se'n farà serà en clau espanyola, i
reforçarà o afeblirà els interlocutors de sempre. I tercer: Quin futur volem
per al nostre país? Quina és la proposta de model econòmic i social que volem?
Si volem una societat afeblida, trencada, caient pel pedregar dels mercats,
apostem per la reforma laboral i prenguem posició contra la vaga. Així de
senzill