En un dels seus últims treballs Barbara Starfield revisava magistralment el concepte d'inequitat (inequity) en l'atenció sanitària. Diferenciava "inequity" (la presència de diferències sistemàtiques i potencialment remeiables entre grups de població definits econòmica, social o geogràficament) de "inequality" (les diferències entre individus, algunes de les quals no són remeiables, almenys actualment).
Per Starfield la "inequity" pot ser horitzontal o vertical. És horitzontal quan les persones amb les mateixes necessitats no tenen accés als mateixos recursos. És vertical quan les persones amb més necessitats no tenen accés a un major nivell de recursos. Per això considerava que el que habitualment es considera equitat (mateix ús per part dels diferents grups poblacionals) en realitat era una manifestació d'inequitat.Les estadístiques sobre equitat escassegen. Habitualment s'empren indicadors bruts (esperança de vida, mortalitat infantil ...) i poques vegades s'expliciten en els diferents grups poblacionals. No seria difícil, però, obtenir-los.La qüestió és que la lluita enfront de les desigualtats no són una prioritat per a bona part dels governs, especialment en aquests moments de govern únic dirigit des de la troica comunitària.En un altre dels seus treballs Starfield assenyalava que "l'imperatiu de maximitzar els beneficis empresarials impedeix l'acció social dirigida a la reducció de disparitats (objectius en equitat)".
La llei de reforma britànica recentment aprovada (The Health and Social care Act) suposa un canvi substancial en l'estructura administrativa de l'NHS a Anglaterra: fins ara aquesta estava basada en les poblacions residents en determinades àrees geogràfiques, a partir d'ara s'ha d'establir en funció del nombre de persones adscrites a la llista d'una determinada pràctica de medicina general en un determinat moment (els anomenats Clinical Comissioning Groups), com assenyalaven la setmana passada Pollock, Macfarlane i Godden al BMJ. D'aquesta manera el monitoratge de les necessitats de salut a nivell local es veurà substancialment dificultada, fent gairebé impossible els efectes sobre la salut i les desigualtats que pot tenir una reforma legislativa d'aquest tipus.
La llei general de sanitat a l’Estat espanyol va establir també una delimitació geogràfica precisa a aquests efectes: l'àrea sanitària, formada per un determinat nombre de zones bàsica de salut. En teoria hauria d'haver permès obtenir informació precisa de les inequitats existents al nostre territori en matèria de salut. I encara hi ha treballs molt valuosos, segueix sent significatiu l'absència d'aquest tipus d'informació tan rellevant als webs del Ministeri de sanitat, a aquest deficient estat van contribuir amb el mateix entusiasme tots els governs que es van succeir.Com assenyala el treball de Pollock el canvi d'estructura administrativa a l'hora de recollir, i explotar la informació no és intranscendent, ja que determinen o no la possibilitat de monitoritzar la provisió de serveis, i assegurar l'equitat d'accés, el mesurament de resultats i l'assignació de recursos. En substituir la delimitació geogràfica pel simple allistament, seguint el mantra de la llibertat d'elecció, la rellevància de la delimitació geogràfica es perd. A més d'això, la progressiva privatització del sistema, del qual parlàvem en l'últim post, farà encara més difícil la planificació i avaluació del rendiment de la força del treball, en no ser dades d'especial rellevància per als proveïdors privats.En el Programa Nacional de Reformes del Regne d'Espanya, full de ruta de l'actual govern, s'estableix dins de les mesures destinades a la reforma del sistema nacional de salut les destinades a possibilitar als pacients la lliure elecció de centre mèdic i facultatiu. En definitiva, la implantació, com ja va dir la ministra Mato en la seva primera compareixença de models similars al de la comunitat de Madrid, tan estimat per la seva presidenta, i que permet aconseguir avenços tan considerables com que un ciutadà d'Aranjuez pugui triar un metge de família que treballa a Guadarrama. La qüestió de l'anàlisi i reducció de les inequitats no apareix reflectit amb la importància que mereix ni aquest full de ruta ni el Reial Decret Llei.Com diu Pollock sense informació fiable és impossible actuar contra les amenaces a l'equitat. Però això, ¿a qui li importa?