Per primer cop, una multinacional gestionarà un centre d'atenció primària
Diversos experts qüestionen la recent adjudicació del CAP de l'Escala a Eulen
El centre d'atenció primària (CAP) Moisès Broggi de l'Escala s'ha convertit en el primer de tot Catalunya que serà gestionat per una empresa privada, concretament per la multinacional Eulen. La companyia ha guanyat el concurs d'adjudicació convocat pel Catsalut, al qual també es va presentar la Fundació Salut Empordà, que gestionava l'equipament des de feia anys i que també s'encarrega de la gestió de l'hospital de Figueres i d'altres serveis sanitaris de la comarca. L'entrada d'una multinacional a la prestació dels serveis sanitaris públics ha fet saltar les alarmes, especialment entre els usuaris dels municipis afectats i entre els treballadors del CAP Moisès Broggi.
La privatització de la gestió de serveis sanitaris no és nova a Catalunya, però mai fins ara cap empresa amb ànim de lucre que no fos una EBA (entitat de base associativa integrada per professionals sanitaris) s'havia presentat als concursos per a la gestió d'un CAP, tot i que la llei ho permet des de l'any 1995. Eulen, que es dedica a sectors molt diversos com ara la neteja i la seguretat, amb una facturació de 1.348 milions d'euros l'any passat, ha guanyat el concurs tot i ser una empresa amb escassa experiència en l'àmbit sanitari.
El Departament de Salut defensa la legalitat i la transparència del concurs i rebutja parlar de privatització. Argumenta que, a efectes del ciutadà, el servei del CAP continuarà sent públic. En vista de l'oposició ciutadana i dels ajuntaments afectats, el conseller, Boi Ruiz, s'ha compromès a fer un seguiment exhaustiu de la gestió del CAP de l'Escala.
Actualment, el 80% dels CAP estan gestionats per l'empresa pública Institut Català de la Salut (ICS), mentre que el 20% són de gestió aliena (fundacions, consorcis, empreses públiques, mútues i EBA). A excepció de les EBA (fórmula de gestió directa dels professionals adoptada en una desena de CAP), es tracta d'entitats sense ànim de lucre. És per això que una de les principals qüestions que planteja l'adjudicació del CAP de l'Escala a Eulen és si la societat accepta un model que permet a una empresa obtenir beneficis financers a través de la gestió de diners públics destinats a la prestació d'un servei tan bàsic com és l'atenció primària, la porta d'entrada al sistema sanitari.
Pel professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en economia de la salut Jaume Puig-Junoy, “el problema no és la gestió privada d'un CAP”, sempre que hi hagi mecanismes d'avaluació i de control per part de l'administració. Segons aquest expert, el risc es troba en el fet que “el caràcter lucratiu [d'Eulen, en aquest cas] incentivi l'estalvi i que això acabi anant en contra de la qualitat assistencial”. Puig-Junoy creu que la millor opció per garantir una solució equilibrada al conflicte que es planteja entre l'incentiu a l'estalvi i l'objectiu de millorar la salut dels pacients és deixar la gestió sanitària pública en mans d'entitats sense ànim de lucre o de societats professionals. “El que cal és millorar la gestió de la nostra sanitat i, a hores d'ara, una fórmula com l'adoptada al CAP de l'Escala no ha demostrat ser millor.”
Un altre expert en economia i salut, el també professor de la UPF Guillem López-Casasnovas, alerta que la “gestió pública tampoc garanteix que prevalguin sempre els interessos dels ciutadans”, ja que “els polítics sovint decideixen en clau pròpia”. A parer seu, l'ànim d'obtenir benefici de la gestió sanitària pot ser lícit. “El que em fa por és que aquest benefici resulti d'una gestió en què no són els professionals sanitaris els que prenen les decisions”, afirma López-Casasnovas.
Per Santiago Marimon, expert en gestió i sistemes d'informació sanitaris, lucre i servei públic són conceptes incompatibles. “Qui decideix si es fa una prova o no?”, es pregunta. “Quan els beneficis reverteixen en els mateixos que prenen les decisions, el sistema deixa de ser transparent”, afirma. “Fins ara hi havia unes regles del joc que es podrien haver mantingut si el Catsalut hagués limitat les condicions per aspirar al concurs.” Marimon denuncia que l'adjudicació a Eulen trenca, a més, la integració que fins ara ha existit entre el CAP de l'Escala i l'hospital de Figueres, que durant anys han estat gestionats per la mateixa fundació.
La metgessa de família i membre del Fòrum d'Atenció Primària (Focap) Francesca Zapater considera que si la gestió de la sanitat pública genera algun estalvi, aquest benefici “ha de revertir en el servei públic en lloc d'anar a butxaques privades”. Zapater insisteix que encara no s'ha demostrat que la gestió privada de la sanitat pública sigui més eficient si es tenen en compte resultats en salut i beneficis socials.
80 per cent dels CAP del país estan gestionats per l'ICS i la resta, per entitats diverses.
24,5 milions és el valor del contracte a deu anys del CAP de l'Escala adjudicat a Eulen.
Els hospitals concertats, pendents de cobrar
El sector sanitari concertat, que agrupa el 80% dels hospitals de la xarxa d'utilització pública i el 20% de l'atenció primària, encara no ha cobrat el 40% de la factura pendent corresponent al mes de novembre. Els centres van rebre de la Generalitat el 60% de l'import a finals del mes passat, gràcies al qual es van poder pagar les nòmines, però encara esperen el 40% restant, que els hauria d'haver estat abonat dilluns passat. Les tres patronals sanitàries –La Unió , Consorci de Salut i Social de Catalunya i l'Associació Catalana d'Entitats de la Salut (ACES)– van informar ahir els associats a través d'una missiva, a la qual va tenir accés Europa Press, que, segons el Catsalut, “encara no hi ha previsió per part de la conselleria d'Economia de la data” en què s'efectuarà el pagament, a causa d'un retard en el cobrament del fons de liquiditat autonòmica.
El sistema de pagament als centres sanitaris concertats és mensual, però ja fa molts mesos que es produeixen endarreriments. De fet, el govern encara està pendent d'abonar-los tota la factura del juliol (345 milions).