Publica El País
Un ens públic
agruparà l'Arnau de Vilanova de Lleida amb dos hospitals
Salut paga 20.000
euros a la consultora PWC pels preparatius
La Generalitat de Catalunya, assessorada per la
consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), ha decidit apostar per un consorci com
la figura jurídica amb la qual començar el desmembrament de l'Institut Català
de la Salut (ICS) en una vintena de societats, un dels principals objectius del
conseller de Salut, Boi Ruiz, des que va arribar al càrrec fa ara poc més de
dos anys.
Segons documents als quals ha tingut accés El País, Salut
pretén crear un consorci que agruparà l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida
(fins ara l'ICS) amb dos hospitals de la zona: el Santa Maria (també a Lleida)
i el comarcal de Tremp, als quals se sumarà un centre d'atenció primària (CAP)
i una dotzena de consultoris locals. Fins ara, aquests últims centres sanitaris
eren gestionats per un altre organisme -Gestió de Serveis Sanitaris- també
dependent de la Generalitat.
Per preparar tot el procés, l'ICS ha comptat amb el
suport jurídic de PWC. El passat 20 de març, l'ICS-presidit llavors per Josep
Prat, que va dimitir al juliol assetjat pels escàndols sanitaris -va sol·licitar
a la consultora la realització de mitja dotzena de treballs per preparar la
divisió de l'ICS i la creació del Consorci Hospitalari de Lleida. La factura
pels serveis, abonada el passat 12 de desembre, és de 20.328 euros (IVA
inclòs). El primer d'aquests documents és una modificació dels estatuts de
l'ICS per adaptar-lo a la llei omnibus, amb la qual la Generalitat va obrir la
porta al desmembrament de l'ICS. PWC també ha estudiat les "diferents
opcions per a la gestió dels centres hospitalaris de Lleida i Tremp" i
redactat una "proposta d'estatuts per al Consorci Hospitalari de Lleida".
Finalment, la consultora també ha estudiat a fons i ha elaborat una guia sobre
com pot l'ICS "constituir entitats de dret públic sotmeses al dret
privat" i "la constitució de societats mercantils i la creació de
consorcis".
La divisió de l'ICS en entitats públiques subjectes al
dret privat, com els consorcis, és presentada pel Govern català com la millor
via per millorar l'eficiència de gestió de la sanitat pública catalana, tot i
que la figura del consorci s'ha vist molt qüestionada l’últim any després de
l'esclat d'escàndols com el cas Crespo o el cas Bagó. Ambdós casos han deixat
en evidència la manca de transparència i la submissió als interessos i
pressions polítiques, de les que, de vegades, pateixen els consorcis.
El desmembrament de l'ICS -la major empresa catalana, amb
vuit hospitals, centres d'atenció primària i més de 40.000 treballadors- ha
estat un dels principals objectius de l'actual cúpula del Departament de Salut,
copada pels directius de la patronal del sector, la Unió Catalana d'Hospitals.
Salut ha ofert fins ara pocs detalls sobre les fórmules jurídiques que pensa utilitzar per dividir l'ICS, encara que sí ha informat que Lleida -per a l'atenció hospitalària- i Girona- per la primària- acollirien els plans pilot. L'objectiu últim és dividir l'ICS en una vintena de societats, set o vuit articulades al voltant dels seus hospitals -a més de l'Arnau de Vilanova, el de la Vall d'Hebron, Can Ruti de Badalona, Bellvitge, Viladecans, Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa i Josep Trueta de Girona- i la resta en forma d'agrupacions d'una vintena de CAP.
Aquest pla coincideix en el temps amb una altra controvertida reorganització de la sanitat catalana: la privatització de la gestió de l'hospital Clínic.
Salut ha ofert fins ara pocs detalls sobre les fórmules jurídiques que pensa utilitzar per dividir l'ICS, encara que sí ha informat que Lleida -per a l'atenció hospitalària- i Girona- per la primària- acollirien els plans pilot. L'objectiu últim és dividir l'ICS en una vintena de societats, set o vuit articulades al voltant dels seus hospitals -a més de l'Arnau de Vilanova, el de la Vall d'Hebron, Can Ruti de Badalona, Bellvitge, Viladecans, Joan XXIII de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa i Josep Trueta de Girona- i la resta en forma d'agrupacions d'una vintena de CAP.
Aquest pla coincideix en el temps amb una altra controvertida reorganització de la sanitat catalana: la privatització de la gestió de l'hospital Clínic.
...
Un portaveu de l'ICS, per la seva banda, va assegurar ahir que aquest organisme "encarrega informes d'assessoria externs de forma molt puntual i només en els casos en què l'especialització del tema requereix un assessorament altament especialitzat". L'ICS també afirma que els documents de PWC són un "informe que planteja diferents escenaris possibles". "Aquestes recomanacions, en cap cas vinculants, han servit per ajudar a la direcció de l'ICS a triar la fórmula jurídica que han de tenir les noves entitats filials: l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida i el conjunt de CAP a Girona".
Un portaveu de l'ICS, per la seva banda, va assegurar ahir que aquest organisme "encarrega informes d'assessoria externs de forma molt puntual i només en els casos en què l'especialització del tema requereix un assessorament altament especialitzat". L'ICS també afirma que els documents de PWC són un "informe que planteja diferents escenaris possibles". "Aquestes recomanacions, en cap cas vinculants, han servit per ajudar a la direcció de l'ICS a triar la fórmula jurídica que han de tenir les noves entitats filials: l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida i el conjunt de CAP a Girona".
El desmembrament de l'ICS va ser impulsat per la seva
expresident, Josep Prat, que va haver de dimitir del càrrec després de ser
investigat per irregularitats comeses al capdavant de l'empresa pública de
l'Ajuntament de Reus, Innova.