Publica
El País
L'hospital opera a pacients
privats en cirurgia vascular
La demora per a l'operació
de varius a la sanitat pública en aquest centre és de 8,4 mesos
L'hospital
de Sant Pau ha obert una nova via que permet als pacients ser operats, previ
pagament, sense tenir en compte les llargues llistes d'espera de la sanitat
pública catalana. El
centre sanitari, admeten els seus responsables, ha operat a dos pacients de
cirurgia vascular -la malaltia més comuna són les varius- que no han hagut
d'esperar els 8,4 mesos que el passat 31 de desembre acumulava aquesta
especialitat.
Amb
aquesta via l'hospital explora "noves fórmules de finançament" en
temps de retallades, explica un portaveu, que insisteix que el centre igualment
"compleix amb l'activitat pública contractada pel Departament de
Salut". La
Generalitat va finançar l'activitat assistencial de Sant Pau amb 309.500.000
d'euros el 2012, un 6% menys que els 329.500.000 de 2010. En
aquest temps la llista d'espera en cirurgia vascular ha passat de 4,1 mesos a
8,4.
L'hospital
porta treballant almenys des de 2009 amb la idea de tenir una doble via
d'accés, pública i privada, els seus quiròfans. En
això segueix l'estela de l'Hospital Clínic, que a través de la seva filial
Barnaclínic també opera a pacients previ pagament.
Segons
un recent informe de la Sindicatura de Comptes, Sant Pau va contractar a la
consultora PricewaterhouseCoopers (PWC) quatre estudis en les dues primeres
setmanes del mes de març de 2009 d'exploració i definició l'assistència
privada. El
primer d'ells -Avaluació de les opcions legals per realitzar activitat
assistencial a pacients privats- va costar 21.288 euros i va portar a la
consultora dues setmanes de treball.
Sant Pau va encarregar set
treballs a PWC per 420.00 euros en un any
El
segon treball de PWC- Anàlisi interna i externa de la prestació de serveis
sanitaris a pacients privats per conèixer les fortaleses, oportunitats i
limitacions- va tenir un cost de 67.048 euros i va PWC cinc setmanes de
treball. El
tercer -Definir el model assistencial i operatiu de la prestació de serveis a
pacients privats- va tenir un cost de 70.992 euros i va prendre 12 setmanes de
treball, mentre el quart -Definir el model econòmic-financer i elaborar un pla
d'acció a alt nivell per
al prestació de serveis d'atenció assistencial a pacients privats- va costar
59.160 euros i va trigar quatre setmanes a dur a terme.
En
total, l'hospital de Sant Pau es va gastar 218.428 euros (IVA inclòs) en els
quatre treballs encarregats a PWC per posar en marxa l'assistència a pacients
privats. La
consultora va ingressar aquest mateix any (2009) altres 202.000 euros de Sant
Pau per tres contractes relacionats amb els "sistemes d'informació". Tots
aquests treballs van ser encarregats quan el gerent de l'hospital era Jordi
Varela, avui imputat en el procés que investiga un cúmul de pagaments,
adjudicacions i sobrecostos irregulars al centre sanitari ocorreguts en
l'última dècades.
Un
portaveu de l'hospital ha explicat que el centre, encara que de forma molt
reduïda, realitza altres activitats que les que encarrega el Departament de
Salut per a la sanitat pública. Per
exemple, Sant Pau també atén els accidentats de trànsit que li arriben i
l'atenció és pagada per les assegurances dels vehicles. Igualment,
el centre atén -i cobra per això- a pacients d'altres hospitals que, com el de
Manresa, disposen de menys mitjans. En
qualsevol cas, l'assistència als pacients de la sanitat pública suposa la gran
part -més del 97%- dels ingressos de l'hospital.
La recerca de noves vies de finançament és possible perquè Sant Pau, tot i ser finançat gairebé totalment per la Generalitat, té una total autonomia de gestió. La sis vegades centenària institució està dividida en tres fundacions -una que gestiona el seu patrimoni, una altra l'assistència sanitària a l'hospital i la tercera les àrees d'investigació- participades per l'Església, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta peculiar estructura ha fet possible, per exemple, que a l'hora de construir el nou edifici de l'hospital fos la Generalitat la que pagués els 297 milions de cost de l'immoble però que la seva propietat quedés en mans d'una d'aquestes fundacions, controlada de facto per l'Església.
La recerca de noves vies de finançament és possible perquè Sant Pau, tot i ser finançat gairebé totalment per la Generalitat, té una total autonomia de gestió. La sis vegades centenària institució està dividida en tres fundacions -una que gestiona el seu patrimoni, una altra l'assistència sanitària a l'hospital i la tercera les àrees d'investigació- participades per l'Església, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta peculiar estructura ha fet possible, per exemple, que a l'hora de construir el nou edifici de l'hospital fos la Generalitat la que pagués els 297 milions de cost de l'immoble però que la seva propietat quedés en mans d'una d'aquestes fundacions, controlada de facto per l'Església.
El
centre defensa la nova via d'atenció privada: "Un cop complerta la nostra
obligació amb la sanitat pública, l'hospital té la capacitat de desenvolupar i
impulsar més activitat no pública amb la participació i coneixement dels seus
treballadors".
Des
de l'arribada de l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, les llistes d'espera
s'han disparat a la sanitat catalana en relació inversa a les retallades, que
han arribat al 10% de la factura sanitària. En
el primer any en el lloc, 2011, el nombre de persones que esperaven per entrar
a quiròfan va augmentar en un 43%, mentre el 2012 el temps mitjà d'espera va
créixer un 36%.
Aquesta doble tendència -majors esperes i menors pressupostos per als hospitals- és la que ha llançat a alguns centres a tractar d'augmentar els seus ingressos amb la sanitat privada.
Aquesta doble tendència -majors esperes i menors pressupostos per als hospitals- és la que ha llançat a alguns centres a tractar d'augmentar els seus ingressos amb la sanitat privada.