diumenge, 17 de març de 2013

Un espoli fiscal inassumible

Massachusetts té un dèficit fiscal al voltant del 2% del PIB i Califòrnia, del 3%. Al Canadà el territori amb més dèficit fiscal és Alberta i està també al voltant del 3%. A Flandes és del 4,4%
Cada vegada hi ha més gent que pren consciència de l'espoli fiscal que pateix el nostre país. La diferència entre les despeses dels serveis que el sector públic central destina a Catalunya i els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central és molt negativa per als catalans. A aquest saldo en diem dèficit fiscal.
El dèficit fiscal anual gira entorn al 8% del PIB, la qual cosa representa uns 16.000 milions d'euros. El problema és que aquesta elevada aportació té lloc cada any i amb el temps s'ha incrementat. El 1986 representava 1.076 euros per habitant, mentre que el 2009 havia augmentat a 2.251 euros. Això és deu que la renda de Catalunya també s'ha incrementat en aquest període, i com que s'és més ric s'incrementa el drenatge fiscal.
Els 16.000 M€ de guany fiscal es podrien dedicar a incrementar la despesa pública, ja que ara es disposa d'un nivell per sota els estàndards europeus, o a rebaixar els impostos

La Generalitat té calculat el dèficit fiscal anual que ha experimentat el nostre país des del 1986 fins al 2009. En aquests 24 anys el dèficit fiscal acumulat és de 289.724 milions d'euros, és a dir, Catalunya ha contribuït cap a la resta de l'Estat amb quasi 300.000 milions d'euros a fons perdut, la qual cosa suposa 44.935 euros per català. Així, una família de quatre membres, amb 24 anys ha fet una contribució neta a l'Estat espanyol del voltant de 180.000 euros.
L'excessiva magnitud d'aquest dèficit fiscal es constata encara més quan el comparem amb el d'altres territoris que tenen, dins del seu país, un nivell de renda similar al de Catalunya i que calculen la balança fiscal amb una metodologia similar. Per exemple, Massachusetts té un dèficit fiscal al voltant del 2% del PIB i Califòrnia, del 3%. Al Canadà el territori amb més dèficit fiscal és Alberta i està també al voltant del 3%. Així mateix, el dèficit fiscal de Flandes és del 4,4% del PIB.
L'espoli fiscal que pateix Catalunya és una rèmora per a la nostra economia i la seva desaparició seria molt beneficiosa per a aquesta i per al benestar dels catalans. El guany fiscal de la independència de Catalunya tindria un efecte multiplicador sobre l'economia catalana. En la ciència econòmica es parla de “l'efecte multiplicador”, que és el conjunt d'increments que es produeixen en el PIB d'una economia com a conseqüència d'un increment extern en el consum, la inversió o la despesa pública.
Els 16.000 milions d'euros de guany fiscal es podrien dedicar a incrementar la despesa pública, ja que actualment es disposa d'un nivell per sota els estàndards europeus, o a rebaixar els impostos. L'increment de la despesa pública (o la rebaixa d'impostos) augmentaria el consum o/i la inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre l'economia, incrementant la seva capacitat productiva i creant llocs de treball. Tindria, per tant, un efecte multiplicador sobre l'economia superior a l'impacte inicial del guany fiscal.
L'efecte multiplicador sobre l'economia catalana dependrà de l'ús que es faci d'aquest guany fiscal. Per exemple, els professors Pons i Tremosa, en un article publicat a la revista internacional Applied Economics van suposar que els recursos provinents de la desaparició del dèficit fiscal de Catalunya es dedicaven a la inversió en infraestructures, i després analitzaven el seu impacte sobre l'economia catalana. Els resultats obtinguts mostren que si en tots els anys del període 2002-2010 el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol s'hagués reduït d'un 1% del PIB català, el 2010 el PIB català per càpita hauria estat un 9,8% major, amb una reducció equivalent al 3% del PIB, el 2010 el PIB català per càpita hauria estat major en un 32.1%, i finalment, amb una reducció del 5% del PIB, el 2010 el PIB per càpita hauria estat un 58,3% major.
Tots els intents de voler arreglar aquest problema mitjançant un canvi en el sistema de finançament de la Generalitat han fracassat. Per tant, l'espoli fiscal és un dels molts factors que porten a afirmar que una Catalunya independent de l'Estat espanyol suposaria un gran avenç. No obstant això, no és l'únic factor a tenir en compte per caminar cap a la independència, n'hi ha d'altres culturals, lingüístics, històrics, tant o més importants.
núria BOSCH
Catedràtica d'economia pública UB



Cap comentari:

Publica un comentari