Publica Diari de
Girona
El Parlament
obliga l’Institut Català a replantejar el projecte inicial de fragmentació de
l’ens
La
creació d’una filial que agrupi els 26 CAP que l’Institut Català de la Salut
–ICS–té a Girona resta a l’espera de les decisions que prengui el nou director
gerent d’aquest ens, Pere Soley. Segons van explicar fonts de l’ICS, el
projecte, que inicialment havia de convertir l’atenció primària pública
gironina en una empresa separada de l’ICS, s’haurà de «reorientar».
L’origen
d’aquest canvi és, segons la institució, una resolució del Parlament –aprovada
amb els vots de CiU, ERC i PSC– que el setembre passat instava el Govern a un
seguit d’actuacions concretes, entre
elles conservar el caràcter públic de l’ICS.
L’ens
va informar que, a banda de recordar a la Generalitat que havia de «mantenir la
titularitat pública de l’ICS», el Parlament també va demanar incloure el
projecte en l’epígraf d’entitats de dret públic dels Pressupostos. Això té per
objectiu dotar d’una estructura jurídica actualitzada a l’ICS «perquè evolucioni
i es configuri com una veritable empresa pública més àgil, descentralitzada,
eficient, sostenible, competitiva, adaptada als canvis i propera a les
necessitats assistencials».
En
aquest sentit, el Parlament també instava el Govern a permetre que l’ICS
disposés dels mateixos instrumens de gestió «que la resta d’empreses públiques
del sector». Totes aquestes disposicions entren dins del que marca la Llei 8/2007
de l’ICS. La cambra legislativa també va aprovar que, seguint el que marca
aquesta llei, el Govern havia de promoure’n «la integració territorial amb la
resta de proveïdors de la xarxa
sanitària d’utilització pública –XHUP–». És a dir, facilitar la coordinació amb
altres centres d’atenció primària i hospitals concertats. L’ICS va informar que,
per tal que el projecte pilot per aglutinar els 26 CAP en una filial separada sigui
una realitat, haurà de «reorientar-lo» respecte a com estava previst
inicialment, i supeditar-lo a l’encàrrec del Parlament.
Procés en marxa
a Lleida
El
projecte que va impulsar l’anterior cúpula de l’ens sanitari –dirigida pel
gironí Joaquim Casanovas– pretenia dividir l’ICS en empreses filials en
empreses amb autonomia de gestió. Aquestes havien de tenir naturalesa d’entitat
públic, però sotmeses «a l’ordenament jurídic privat».
Per
això fa dos anys es van impulsar dos projectes pilot: a Girona en l’àmbit de
l’atenció primària,i a Lleida pel sector hospitalari. A la capital del Segrià
el procés està en marxa amb la creació d’un ens jurídic que agrupi tots els
centres sanitaris públics dela província de Lleida. Aquesta mesura, engegada mitjançant
un acord de govern ja ha estat criticada pels representants dels treballadors,
que veuen en aquesta maniobra «el primer pas cap a la privatització de la
sanitat pública ICS». Tots els sindicats del Trueta van lamentar que aquesta
decisió s’ha fet sense debat parlamentari previ, i temen que el següent pas
sigui fer el mateix a Girona.