Publica El País
Sindicats i
entitats temen que la creació d'un nou ens sigui l'inici del desmembrament de
l'ICS i que faciliti la "mercantilització" de la sanitat
La decisió del Departament de Salut d'unificar els
centres sanitaris de Lleida -un 80% d'ells gestionats per l'Institut Català de
la Salut (ICS) i la resta per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), una altra
empresa pública- sota un nou ens ha generat una creixent corrent d'oposició.
Treballadors, organitzacions ciutadanes, sindicats i partits recelen de la
mesura i critiquen "l’opacitat" de la Generalitat, que ha donat sis
mesos al CatSalut per elaborar el projecte. Temen que sigui l'inici d'un altre
intent de desmembrar l'ICS per privatitzar, fugir del control administratiu i
precaritzar els treballadors. Salut ho nega i defensa la mesura perquè millora
la gestió.
La decisió es va aprovar amb un acord de Govern al febrer
que contempla la creació d'un ens públic que integra tres hospitals -l'Arnau de
Vilanova (ICS), el comarcal de Tremp i el Santa Maria (gestionats per GSS,
adscrita al CatSalut)-, els serveis d'atenció primària i sociosanitaris, la
salut mental i la investigació biomèdica. L'objectiu és "simplificar la
gestió, millorar les economies d'escala i augmentar la coordinació" entre
els centres, segons Salut. Encara que en un primer moment es va parlar de la
creació d'un consorci, diverses fonts del sector apunten que la Generalitat ha
renunciat a causa de canvis legals recents i que ara pretén crear una empresa
pública.
"L'Arnau de Vilanova i el Santa Maria estan a 250
metres i comparteixen gerència des de fa dos anys", argumenta Josep
Pifarré, director dels serveis territorials de Salut a Lleida. Segons Pifarré,
la mesura "millorarà la qualitat" de l'atenció i, en permetre una
atenció integrada, evitarà que algun pacient hagi de ser derivat a Barcelona.
Salut manté que la unificació és "el resultat natural de l'evolució"
de la sanitat a Lleida. De fet, ja hi ha serveis únics en algunes especialitats,
com el laboratori, les urgències o l'oncologia. L'objectiu últim seria, així,
augmentar l'autonomia de gestió de forma que sigui "el territori" el
que decideixi sobre les seves necessitats.
"Podria estar d'acord amb mesures aparentment
encaminades a racionalitzar els recursos sanitaris públics i simplificar la
seva estructura", afirma Joan Canals,... El problema és que el projecte
"no s'ha explicat de forma clara i transparent ". Segons Canals, la
Generalitat ha de garantir que la creació del nou ens no és una
"excusa" per escapar dels controls i que no s'utilitza per a
"fraccionar" l'ICS, la major empresa pública de Catalunya. "Hi
ha por que hi hagi acomiadaments i que sigui un intent de desmuntar l'ICS com a
empresa pública transparent", resumeix Teresa Fuentelsaz, ... A Lleida,
l'oposició al projecte creix. La plataforma Marea Blanca -inspirada en el
moviment madrileny en contra de la privatització de sis hospitals que va
intentar el Govern del PP- ha realitzat diverses accions de protesta sota el
lema Aturem el consorci i ha convocat per al pròxim dia 26 una gran
manifestació, informa Lluís Visa. "El model que volen imposar afavoreix la
mercantilització de la sanitat i no reduirà les llistes d'espera, tal com
s'assegura", assenyala Elena Motos, membre de la plataforma. Motos es
pregunta si no tindria més sentit "integrar el petit en el gran". És
a dir, posar els dispositius gestionats per GSS sota el paraigua de l'ICS i
evitar així la necessitat de crear una nova empresa pública de dues ja
existents.
El projecte sí que compta amb el suport de l'alcalde, el
socialista Àngel Ros, que defensa que es reforçarà el sistema sanitari públic a
Lleida i el Pirineu. "Cal vetllar per la qualitat i l'equilibri
territorial", afirma Ros. No obstant això, la iniciativa de Salut s'ha
topat amb recels també al Parlament, on ERC ha sol·licitat explicacions al
Govern. Els republicans van presentar una moció en què s'exigeix a l'Executiu que, en un termini de tres mesos, presenti
un informe amb els motius pels quals considera que és millor crear un nou ens
"en lloc d'integrar els serveis sanitaris a l'ICS". També reclama que,
si s'aprova el nou ens, aquest incorporarà un òrgan propi de control econòmic i
financer dependent de la Intervenció de la Generalitat. ICV ha demanat que no
es prenguin més decisions fins que no es doni un procés de diàleg i debat.
La fragmentació
de l'ICS
El desmembrament de l'ICS ha estat un objectiu de la
cúpula del Departament de Salut i, en especial, del conseller Boi Ruiz, des de
la seva etapa al capdavant de la patronal Unió Catalana d'Hospitals. La "reformulació
" de l'organisme es va aprovar el 2011 i contemplava convertir l'ICS en un
holding d'empreses que podrien obrir-se al capital privat, encara que aquesta
idea es va encallar abans d'arribar al Parlament.
Les dues primeres entitats filials es crearien a Girona i,
precisament, a Lleida, a l'hospital Arnau de Vilanova. Posteriorment, es va publicar
un informe de la consultora PWC que apostava per crear consorcis com a forma de
desmembrar l'ICS i detallava la integració dels serveis de Lleida que ara vol
unificar la Generalitat. Salut, però, nega que el projecte tingui alguna cosa a
veure amb aquesta "reformulació" o que vagi a trossejar l'ICS, així
com que el model es vagi a estendre a altres territoris.