Publica RBA
El que el
govern espanyol posa com exemple de bona gestió, en el fons i en bona part és
enganyar als ciutadans
Els estalvis
en farmàcia només ho són per l'Administració; els costos han estat transferits
en tot o en part als ciutadans
Des de fa uns anys cap aquí, de fet des que va començar a manifestar-se la
crisi econòmica, hem vist com l’Estat espanyol ha anat eliminant de les prestacions públiques
determinats medicaments. A més d’aquesta mesura l’Estat ha collat als
laboratoris per tal que els preus dels medicaments finançats per la sanitat
pública pugin molt poc, o en alguns
cassos quedi congelat.
Aquest estalvi en farmàcia es deu a diferents factors: increment de l’ús
dels genèrics, disminució del nombre de receptes expedides, increment del
copagament etc. Entre aquests factors no hi és aliè el fet que alguns productes
farmacèutics de consum habitual han desaparegut del finançament públic, en
concret 417 productes han quedat exclosos d’aquesta prestació.
Segons les dades fetes públiques ahir mateix pel Ministeri de Sanitat
espanyol, al mes de febrer de 2014 es van gastar 726,4 milions d’€. Aquesta
xifra està per sota de la despesa registrada en el mateix mes de l’any 2004, fa
just 10 anys. El nombre de receptes també ha baixat més d’un 17%.
Paral·lelament la despesa mitjana per recepta també esta per sota de la de
l’any passat en aquestes dates. Per tant es confirma el que dèiem en el
paràgraf anterior: menys despesa, i menys receptes. Pel que fa als genèrics
l’increment és també significatiu: s’ha passat del 34,16% del 2012 al 46,31%
del 2013.
Pel que fa a Catalunya, de la Central de Resultats se’n deriva que d’ençà
l’aplicació del copagament la reducció del nombre de receptes dispensades ha
estat d’un 24,8%, més que en cap altre comunitat autònoma. Per contra el
pressupost 2014 destina a Farmàcia pràcticament la mateixa quantitat que l’any
passat. La pregunta és òbvia: amb aquest reducció experimentada, com és que es
manté el pressupost?
Davant de tot plegat, com han reaccionat els laboratoris per fer front a la
nova situació? Doncs han acceptat amb resignació les decisions preses per
l’Administració, però han intentat apaivagar els seus efectes amb mesures que
van en una doble direcció:
Per una banda intentant reduir les despeses; aquella “alegria” que hi havia
a l’hora de pagar viatges i allotjaments als metges, així com les
quotes d’inscripció a congressos s’ha tornat molt més selectiva.
Per l’altra banda han intentat incrementar els seus ingressos mitjançant la
única porta que l’Administració els ha deixat oberta: incrementar i molt el
preu d’aquells productes de consum habitual que la sanitat pública ha deixat de
finançar amb diners públics. (417 medicaments)
Jo no sé si finalment amb aquestes mesures els laboratoris han aconseguit
mantenir els resultats econòmics que tenien abans de la crisi, i per tant
mantenir la retribució als seus accionistes. El que si sé és que finalment qui
ha resultat perjudicat de tota aquesta història ha estat el ciutadà.
Amb una administració econòmica tramposa, com ho és la que dirigeix el Sr.
Cristobal Montoro, aquests jocs de mans no són gens d’estranyar. Presumeix de
la gran gestió de reducció de despeses de farmàcia però en el fons el que està
fent és transferir als ciutadans el que ell deixa de pagar. Dit en altres
paraules, el dèficit públic espanyol l’estem pagant tots els ciutadans. Això no
és nou. Ja hem vist com els increments de l’IRPF i de l’IVA van en aquesta
direcció, però a més hi ha decisions de l’Administració que per la porta
del darrere ens encoloma fins i tot allò que ells presumeixen d’haver estalviat
gràcies a la seva “bona gestió”. A què es dedica el govern espanyol? On són les
seves aportacions per millorar l’eficiència en l’ús del diner públic?
Certament hi ha polítics que ens prenen per rucs…