Pere Soley, director
gerent de l'Institut Català de la Salut , parla sobre la transformació i
els reptes que afronta el principal proveïdor assistencial d'aquesta comunitat.
Agències
L'Institut Català de la Salut ( ICS ), que agrupa 8 hospitals ( la majoria terciaris ), el 80 per cent de la xarxa d'atenció primària de la comunitat autònoma i una plantilla de 35.000 persones, està immers en un procés de reforma recolzat en seva llei de 2007, que el va transformar d'ens públic a empresa pública, i en la seva recent integració en el CatSalut com la resta de consorcis i empreses pública sanitàries de la Generalitat.
Enrere va quedar,
gràcies a una resolució parlamentària subscrita per CiU, ERC i el PSC, l'intent
de l'actual Govern autonòmic de desmembrar en diverses empreses públiques, però
el projecte de consorciar els seus recursos de Lleida amb una altra empresa
pública de la zona fa mantenir la por per la integritat i el futur d'un organisme
( gestor dels recursos encara de titularitat de la Seguretat Social a Catalunya
) que ve sent històricament objecte de crítiques. Pere Soley, que va accedir al
càrrec de director gerent de l'ICS al gener, respon als principals interrogants
que suscita actualment aquesta empresa pública en la primera entrevista
concedida a un mitjà de comunicació.
Cap a on va ara l'ICS ?
Serà un nou ICS, amb característiques diferents: amb autonomia de gestió en el territori
( descentralització de
les decisions ), integració de l'atenció primària i l'hospital, i coordinació,
inicialment, a través d'aliances amb altres proveïdors assistencials en cada
zona. Això obligarà a redefinir el seu centre corporatiu que, a més de tutelar
totes les organitzacions territorials, haurà de gestionar les seves sinergies
en logístiques, central de compres, sistemes d'informació ...
A quin conveni s'acollirà la plantilla?
Conviuran, tal com succeeix ja en alguns centres, el personal estatutari, amb el seu propi conveni, i el personal laboral, potser amb el conveni del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya ( SISCAT, abans XHUP, sector concertat ), però això encara no està decidit .
Com li afectaran l'ICS les Reordenacions Assistencials i Territorials ( RAT ) del CatSalut ?
Els hospitals de l'ICS s'adaptaran. En una primera fase pot haver ajustos en l'activitat de referència i, en una segona fase, en la terciària. L'objectiu final és que tots els hospitals facin un mateix volum d'intervencions. L'activitat d'alta complexitat continuarà concentrada en els grans centres de Barcelona.
A quin conveni s'acollirà la plantilla?
Conviuran, tal com succeeix ja en alguns centres, el personal estatutari, amb el seu propi conveni, i el personal laboral, potser amb el conveni del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya ( SISCAT, abans XHUP, sector concertat ), però això encara no està decidit .
Com li afectaran l'ICS les Reordenacions Assistencials i Territorials ( RAT ) del CatSalut ?
Els hospitals de l'ICS s'adaptaran. En una primera fase pot haver ajustos en l'activitat de referència i, en una segona fase, en la terciària. L'objectiu final és que tots els hospitals facin un mateix volum d'intervencions. L'activitat d'alta complexitat continuarà concentrada en els grans centres de Barcelona.
Amb quin pressupost compta enguany l'ICS ? Com va tancar 2013 ?
És el mateix pressupost que el 2013 : 2.518 milions d'euros, que suposen un 16 per cent menys que el 2010 (els ajustos començar el 2011 ). L'any passat l'ICS va generar un dèficit de només 35 milions. S'estan fent molts esforços des de 2011; en costos ha anat baixant gràcies a la plantilla ia la major eficiència en els processos i en les compres. L'ICS és avui una entitat entre bastant i molt eficient .
Però això no impedeix els atacs que rep per part dels que prefereixen el model dels consorcis i la resta empreses públiques de la Generalitat, amb gestió empresarial i personal laboral, i rebutgen la submissió a la comptabilitat ( SEC 95 ), els concursos i els controls propis de l'Administració.
L'ICS té posades etiquetes d'ineficient i de més car que no hauria de tenir perquè això s'ha anat corregint amb la direcció per objectius, els acords de gestió i la professionalització de les gerències i direccions ... Sense tot això , el esforç realitzat des de 2011 no s'hauria encaixat tan bé a l'ICS com s'ha fet.
Però és cert que l'etiqueta d'ineficient es manté. El mateix ICS té a veure que el seu model ha canviat, establir criteris centralitzats no té massa sentit : cada centre de primària i cada hospital s'ha d'adaptar al seu entorn amb autonomia de gestió.
A la Central de Resultats ( econòmics i de salut ) dels centres sanitaris públics i concertats catalans l'ICS surt ben parat, però sembla que és més car.
Globalment l'ICS no és més car, ni de lluny. Cal analitzar centre per centre i indicador per indicador. Li posaré un exemple: en els TOP 20 de 2013, l'Hospital Germans Trias de Badalona ( l'ICS ) va quedar en la posició número 1 en la categoria de grans hospitals de referència amb una puntuació d'1 en els indicadors de productivitat i de 2 en els indicadors d'aprovisionament (eficiència econòmica ); en canvi, en els TOP 20 de 2012, va quedar en la posició número 6, tot i aconseguir una puntuació de 1 en els indicadors de productivitat i d'aprovisionament. Els centres i indicadors no són comparables entre si, i una foto massa genèrica no respon exactament a la realitat.
Quines són les prioritats de l'ICS ?
Canviar el seu model és fonamental. I en l'àmbit assistencial ha de posar l'èmfasi en l'atenció urgent (millorar la resolució ), els malalts crònics ( amb un model únic compatible amb el del CatSalut ) i les llistes d'espera, en les que està millor que molts concertats.
És el mateix pressupost que el 2013 : 2.518 milions d'euros, que suposen un 16 per cent menys que el 2010 (els ajustos començar el 2011 ). L'any passat l'ICS va generar un dèficit de només 35 milions. S'estan fent molts esforços des de 2011; en costos ha anat baixant gràcies a la plantilla ia la major eficiència en els processos i en les compres. L'ICS és avui una entitat entre bastant i molt eficient .
Però això no impedeix els atacs que rep per part dels que prefereixen el model dels consorcis i la resta empreses públiques de la Generalitat, amb gestió empresarial i personal laboral, i rebutgen la submissió a la comptabilitat ( SEC 95 ), els concursos i els controls propis de l'Administració.
L'ICS té posades etiquetes d'ineficient i de més car que no hauria de tenir perquè això s'ha anat corregint amb la direcció per objectius, els acords de gestió i la professionalització de les gerències i direccions ... Sense tot això , el esforç realitzat des de 2011 no s'hauria encaixat tan bé a l'ICS com s'ha fet.
Però és cert que l'etiqueta d'ineficient es manté. El mateix ICS té a veure que el seu model ha canviat, establir criteris centralitzats no té massa sentit : cada centre de primària i cada hospital s'ha d'adaptar al seu entorn amb autonomia de gestió.
A la Central de Resultats ( econòmics i de salut ) dels centres sanitaris públics i concertats catalans l'ICS surt ben parat, però sembla que és més car.
Globalment l'ICS no és més car, ni de lluny. Cal analitzar centre per centre i indicador per indicador. Li posaré un exemple: en els TOP 20 de 2013, l'Hospital Germans Trias de Badalona ( l'ICS ) va quedar en la posició número 1 en la categoria de grans hospitals de referència amb una puntuació d'1 en els indicadors de productivitat i de 2 en els indicadors d'aprovisionament (eficiència econòmica ); en canvi, en els TOP 20 de 2012, va quedar en la posició número 6, tot i aconseguir una puntuació de 1 en els indicadors de productivitat i d'aprovisionament. Els centres i indicadors no són comparables entre si, i una foto massa genèrica no respon exactament a la realitat.
Quines són les prioritats de l'ICS ?
Canviar el seu model és fonamental. I en l'àmbit assistencial ha de posar l'èmfasi en l'atenció urgent (millorar la resolució ), els malalts crònics ( amb un model únic compatible amb el del CatSalut ) i les llistes d'espera, en les que està millor que molts concertats.
Un gestor professional al capdavant
Pere Soley és cirurgià vascular i màster en direcció d'empreses per Esade, i també ha cursat programes d'alta direcció a l'IESE. Va iniciar la seva activitat professional com a resident i després metge adjunt a l'Hospital de Bellvitge ( l'ICS ). Després va ocupar càrrecs a l'Hospital de la Santa Creu de Vic, el Consorci Hospitalari de Vic, l'Hospital de la Vall d'Hebron ( l'ICS ) i els centres de L'Aliança. El 1994 va tornar a Bellvitge i va ser el seu gerent durant 10 anys; el 2005 es va incorporar al Consorci Sanitari del Maresme, i el 2011, a la gerència de l'Àrea Metropolitana Nord de l'ICS, fins a ocupar la seva Direcció General.
Ajustos en l'AP de Barcelona ?
En l'Atenció Primària de Barcelona Ciutat circula el rumor que l'ICS podria prescindir de 400 professionals, d'acord amb la ràtio del CatSalut, que calcula un metge de família per cada 1.500 habitants, un pediatre per cada 1.200 i una infermera per cada 1.500. Davant d'aquest hipotètic escenari el director gerent de l'ICS, Pere Soley, explica que "la voluntat de l'àmbit és tendir progressivament a la convergència amb els criteris de CatSalut, sense prescindir de professionals interins i sempre consensuant amb els equips la previsió d'activitat i sent sensibles amb les situacions particulars ".