Agències
Són més de 2.450 milions d'euros.
Se'n van a clíniques i laboratoris que fan proves diagnòstiques i tracten pacients del sistema públic.
Catalunya lidera el rànquing estatal, doblant la comunitat que ocupa la segona posició, les Canàries, amb un 10,3% del pressupost.
Són més de 2.450 milions d'euros.
Se'n van a clíniques i laboratoris que fan proves diagnòstiques i tracten pacients del sistema públic.
Catalunya lidera el rànquing estatal, doblant la comunitat que ocupa la segona posició, les Canàries, amb un 10,3% del pressupost.
Catalunya
destina un quart del seu pressupost sanitari a la contractació de
serveis privats. Són 2.450 milions d'euros. I això la converteix en la
comunitat autònoma on més es deriva a la privada, molt per sobre de Madrid (713
milions) o d'Euskadi (248,4 milions). Els sindicats alerten que això implica un
encariment del cost i una privatització progressiva del sistema sanitari
públic.
Catalunya
sempre ha apostat per la col·laboració público-privada però, amb la crisi i
les retallades que s'han aplicat al sector, el fenomen ha seguit en
augment, fins arribar al 24,1% de la despesa sanitària dedicada a la
contractació amb centres privats. Així ho indiquen les dades del Ministeri de
Sanitat, recollides en un estudi de la Federación de Asociaciones para la
Defensa de la Sanidad Pública (FADSP), amb les darreres dades disponibles, de
2011.
Suposa
un increment dels costos de l'atenció sanitària i això pot disminuir la
qualitat de l'atenció«Suposa un increment dels costos de l'atenció sanitària i
això pot disminuir la qualitat de l'atenció», puntualitza el portaveu de FADSP,
qui apunta que «des de les retallades s'ha aprofundit» en la
privatització i que això pot implicar un encariment de fins a set o nou vegades
més els costos per a l'erari públic.
Tendència
a l'alça
La
comparativa amb d'altres comunitats autònomes indica que Catalunya lidera, amb
una gran diferència, la despesa dedicada a serveis privats. La segueixen
les Canàries (10,3%), les Balears (8,8%) i Madrid (8,5%). Per sota de la taula,
hi ha l'Aragó (4%), Andalusia (4,7%) i Cantàbria (4,5%).
Increment
de la despesa
Es
posa com a exemple l'increment del pressupost destinat per la Generalitat a
pagar els serveis al hòlding IDCSalud. Si al 2010 van ser uns 60 milions
d'euros, dos anys després, al 2012, ja en van ser 127.
De
fet, «des de 2011, la conselleria de Salut està derivant activitat pública a
l'Hospital del Sagrat Cor i al General de Catalunya», mitjançant un conveni
signat per una dècada.
Tot
aquest fenomen va lligat a un problema pressupostari i
al fet que s'hagi limitat la capacitat d'acumular dèficit a les CC.AA. Però el
que lamenten els professionals del sector és que la derivació comporti, a la
pràctica, un encariment del servei.