Publica FOCAP
L’aplicació de “Real Decreto 625/2014 de 18 de julio, por
el que se regulan determinados aspectos de la gestión y control de los procesos
por incapacidad temporal en los primeros trescientos sesenta y cinco días de su
duración”, obre l’accés dels metges
inspectors de l’ICAM a la totalitat de la història clínica de les persones en
situació d’incapacitat laboral temporal (IT). Els pacients veuen compromès el seu
dret a la intimitat i els metges el nostre deure de confidencialitat.
No és l’únic problema que comporta aquest reial decret. El
FoCAP ja va alertar el 22 de gener del 2014 que el projecte de reial decret
suposava una nova envestida contra el Sistema Públic de Salut i una pèrdua de
drets i de competències dels metges de familia en les baixes laborals. La
pròpia Federación de Asociaciones de Inspección de Servicios Sanitarios
(FAISS) també va criticar durament els canvis introduïts en la
gestió de les IT. La CAMFIC s’ha referit al problema en una nota del mes
de juny: Els metges de familia de CAMFIC reclamen poder decidir en tot moment
sobre les baixes laborals i la incorporació a la feina dels seus pacients. Tanmateix,
la dimensió del conflicte sobre la confidencialitat requereix al nostre
entendre un pronunciament més enèrgic de les societats científiques dels metges
de família.
La defensa de la nostra professionalitat ens condueix
a l’obligació d’informar els pacients i denunciar el fet allà on calgui
per aturar l’aplicació d’aquest aspecte de la nova normativa.
En aquesta línia Albert Planes ha presentat un escrit
davant el Síndic de Greuges demanant que s’interessi pel que considera una
vulneració d’un dret essencial dels ciutadans. Reproduïm l’escrit:
Per la meva professió (soc metge de família de l’ICS) conec
que des de fa poc s’ha facilitat als metges inspectors de l’ICAM (Institut
Català d’Avaluacions Mèdiques) accés a les històries clíniques informatitzades
dels pacients atesos per l’ICS. Està previst ampliar aquest accés a la
totalitat d’historials clínics dels pacients.
La història clínica recull dades íntimes sobre la salut de
les persones, com a suport per a la seva atenció clínica. Les persones revelen
aquestes dades als professionals sanitaris que les atenen en la confiança que
seran usades, en el seu benefici, per a una millor atenció. Ho fan en la
confiança que els professionals, atenent al seu deure de secret, no les revelaran
a tercers que no estiguin implicats en l’atenció clínica.
Així ho estableixen el raonament ètic i diverses normes
legals i deontològiques. El mateix Departament de Salut ho deixa clar en el
document de “Drets i deures”, que en l’apartat del Dret a la confidencialitat
de la informació diu: “L’accés a les dades només el poden tenir els
professionals sanitaris relacionats directament amb l’atenció dels pacients. No
es poden facilitar dades a altres professionals”.
Permetre que metges en funció d’inspecció d’incapacitat
laboral (sovint a requeriment de les mútues patronals que tenen assignat el
pagament d’aquesta prestació) accedeixin a aquestes dades és atemptar contra el
dret a la intimitat de les persones. Posa en perill, també, la necessària
confiança dels pacients en els professionals que els atenen.
D’altra banda em posa, com a metge de família (a mi i a la
resta de professionals sanitaris) davant un conflicte legal i ètic de difícil
resolució. Si faig constar a la història informatitzada tot el que el pacient
m’explica i és necessari per a la seva atenció, poso en perill la seva
intimitat ja que un tercer (no implicat en l’atenció i sense coneixement ni
autorització del pacient) hi podrà accedir. Si no escric tot el que el pacient
m’explica, poso en perill la qualitat de les dades de la història clínica i la
bona atenció del propi pacient.
El Departament de Salut està donant accés, als metges
inspectors de l’ICAM, a les històries clíniques dels pacients suposadament per
a donar compliment al previst en el recent Real Decreto 625/2014. En cap lloc
del mateix s’especifica l’accés a la història clínica.
És important, i respectable, la tasca dels metges
inspectors de l’ICAM. És de justícia social que els metges clínics hi
col·laborem quan se’ns requereixi, facilitant, amb coneixement del pacient, les
dades que precisin per a la seva funció, però això es pot fer perfectament
informant-los del que precisen i no pas donant-los accés a la història clínica
del pacient.
En aquest mateix sentit és rellevant el comunicat que en el
seu dia ja va emetre la FAISS (Federación de Asociaciones de Inspección de
Servicios Sanitarios), en el que deia literalment: “Debe aclararse aún más la
redacción del articulado para que no se interprete que el acceso a la
información clínica del proceso de IT en cuestión franquea la puerta a la
totalidad de la Historia Clínica Electrónica (HCE) de todos los trabajadores.
Como ya dijimos en anteriores comunicados, ello sería ilegal y desproporcionado
para los fines buscados y conculcaría la privacidad ciudadana. Para el control
económico de la baja por IT, el acceso a la información clínica debe
restringirse exclusivamente a la relacionada con el proceso que origina dicha
baja laboral: partes de IT, informes de pruebas y tratamientos o informes específicos
justificados son más que suficientes para este fin”.
Mostro la meva disposició a ampliar-vos la informació i els
raonaments legals i ètics si fos necessari. Igualment resto a la seva millor
opinió sobre la conveniència de posar el cas en coneixement de l’Agència de
Protecció de Dades, que deixo al seu millor criteri. Li comunico també que he
demanat la protecció i actuació del Col·legi de Metges de Barcelona, fent
arribar un escrit a la seva Junta així com a la Comissió Deontològica.
Entenent que s’està comprometent un dret essencial
(intimitat respecte a dades de salut) li prego actuï amb la màxima diligència
que li sigui possible.
Ben cordialment
Albert Planes Magrinyà