Segons Público
Daniel Raventós, professor d'Economia i Empresa de la Universitat de
Barcelona, és un dels majors experts en renda bàsica que hi ha a Espanya. Com
a president de l'associació Xarxa Renda Bàsica fa anys que defensa la idea que
qualsevol ciutadà, només per ser-ho, té tot el dret del món a percebre un sou -
"una assignació monetària incondicional", en diu ell-. D'entrada la
idea pot semblar desgavellada, però Raventós creu que aquesta retribució és
perfectament possible. Ho creu i ho porta defensant des de fa més de 13 anys,
tants com els que es porta celebrant el Simposi de la Renda Bàsica, una trobada
anual en què economistes, sociòlegs i politòlegs reflexionen sobre la
viabilitat d'aquest concepte.
Què és la renda Bàsica?
La renda bàsica és una assignació monetària incondicional. Això vol dir que
a diferència dels subsidis més o menys generalitzats en l'Estat de benestar no
cal complir una condició prèvia com ser pobre o estar a l'atur per cobrar-la:
en un Estat amb renda bàsica una persona no necessitaria cap condició més enllà
que la de ser ciutadà o resident acreditat, independentment que treballi o no.
Com es podria finançar? És viable
econòmicament?
Ho és. A l'associació Xarxa Renda Bàsica hem elaborat estudis pràctics que
així ho demostren. D'entrada, la gent tendeix a pensar que si la cobra tothom,
el ric i el pobre, la renda bàsica no es podria pagar. La gent fa el càlcul,
ben intencionat però erroni, de multiplicar la renda bàsica pel nombre
d'habitants d'un país. Però no és així. Nosaltres vam fer una simulació amb
dades fiscals de Catalunya i segons els nostres càlculs, a través d'una
profunda reforma de l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis
públics el muntant fos inferior, es podria finançar una renda bàsica a
Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals i de 1.593 a l'any per
als menors de 18 anys.
Com van calcular aquesta xifra?
Des de l'Associació Xarxa Renda Bàsica, vam accedir a més de 200.000
declaracions de l'IRPF de l'any 2010 a Catalunya, és a dir en plena crisi.
Utilitzem un programa de microsimulació i ens basem gairebé exclusivament en
una reforma de l'IRPF que impliqués un augment de la recaptació. També hem
agafat alguna idea del sindicat dels Tècnics de Hisenda (Gestha). La reforma
fiscal seria imprescindible per tenir una renda bàsica.
Una renda bàsica universal no
afavoriria els més rics?
No, per a res. Una de les coses que més ens interessava de l'estudi a
Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia amb la renda bàsica. Bé, doncs el
70% de la població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda,
sortia guanyant, és a dir guanyava més diners. Un 10% de la població, la més
rica, sortia perdent, i entre un 15% i un 20% es quedava igual. El que
guanyaria completament és aquell que no té ingressos: passaria de percebre zero
a ingressar 7.968 euros a l'any. Posem exemples pràctics: una persona rep una
pensió de 500 euros al mes. La renda bàsica que hem calculat per a Catalunya
serien 664 euros al mes. Vol dir això que aquesta persona va a rebre els 500
euros de la pensió més els 664 euros de la renda bàsica? No, només va a rebre
150 euros més perquè les quantitats no s'acumulen: els 500 euros queden
completament suprimits en ser una quantitat inferior a la renda bàsica. Ara és
al contrari, en comptes de 500 euros, una persona rep 800 euros de pensió, una
quantitat superior. Què passaria? Doncs es quedaria igual.
Insisteixo, ¿és just que la percebin
també els rics?
Li poso un altre exemple: jo sóc professor titular de la Universitat de
Barcelona i percebo un salari públic. Per percebre la renda bàsica hauria de
pagar més impostos a partir del primer euro que guanyés. Haurien de descomptar
més en l'IRPF del que em descompten ara, però també percebria la renda bàsica.
El que guanya 100.000 euros també hauria de pagar més en el seu IRPF i potser
ingressés menys al cap de l'any fins i tot comptant amb la renda bàsica.
Hi ha moltes crítiques contra la
renda bàsica, la més estesa és que només serviria per mantenir a vagues.
Hi ha gent que critica el subsidi d'atur perquè diuen que desincentiva a
l'hora de buscar feina, però aquesta crítica no serveix per a una renda bàsica
precisament pel seu caràcter d'incondicionalitat. Imagineu-vos un subsidi
d'atur indefinit que fos incompatible amb tenir una feina. Segurament el
perceptor d'aquest subsidi no estaria molt motivat a l'hora de buscar feina:
seria un a canvi de l'altre. Però amb la renda bàsica no passaria això, perquè
una renda bàsica per definició és acumulable, amb molts dels matisos que hem
dit de més impostos, però és acumulable a altres rendes. Amb una renda bàsica,
per exemple, la gent tindria més llibertat per buscar una altra feina que fos
més d'acord amb la seva formació i els seus gustos, i molts joves no es veurien
obligats a acceptar condicions de treball de misèria com passa ara. Això
entronca amb la idea que alguns defensors de la renda bàsica donem suport des
de fa temps: que no solament es tracta d'una mesura que podria acabar gairebé
de cop amb la pobresa, sinó que incrementaria la llibertat de bona part de la
ciutadania.
Una altra crítica molt recurrent
és que la renda bàsica faria que moltes dones deixessin de treballar.
Al principi hi va haver algunes feministes que van alertar d'aquest risc.
Però la renda bàsica és un instrument d'emancipació que atorga més autonomia a
les dones: és capaç de garantir l'existència material de moltes dones que ara
depenen del seu marit o amant. Fins i tot algunes feministes entren en la idea
que bo, estar a la llar de forma voluntària i deixar un mercat laboral que en
molts casos maltracta les dones tampoc és un pas enrere en l'alliberament de la
dona.
Quins efectes positius tindria en
la societat la implantació de la renda bàsica?
D'entrada, reduiria moltíssim la desigualtat. Ho hem quantificat. Segons el
nostre estudi, Catalunya passaria de tenir un dels majors índexs de desigualtat
d'Europa a posar-se al nivell de Noruega, el país més avançat d'Europa en aquesta
matèria. L'índex de Gini, que mesura la desigualtat, es reduiria en 4,5 punts.
Però hi ha un altre efecte molt important, que ja he apuntat abans: si tu poses
una renda bàsica igual al llindar de la pobresa, acabes amb la pobresa.
¿Amb la renda bàsica es sortiria
de la crisi?
Per descomptat. Caldria afegir la reforma fiscal que implicaria la renda
bàsica i una lluita implacable contra el frau fiscal. Caldria tenir també un
control efectiu de la banca i que una part important de la mateixa fos pública,
sense oblidar la coordinació i control dels paradisos fiscals. Però bé, això
sembla la carta als Reis Mags (rialles).
Creu que algun dia es podrà
implantar una renda bàsica a Espanya?
La renda bàsica requereix un ampli consens social. La primera condició és,
per tant, que sigui coneguda. Ara no ho és. Cal el suport de gent prou
significativa des d'un punt de vista social. Hi ha un altre requisit: que la
idea de la renda bàsica estigui molt ben fonamentada i molt ben explicada. Una
de les grans dificultats que té la renda bàsica és que si no s'aprofundeix una
mica és molt fàcil de ridiculitzar.
Suïssa va a convocar un referèndum per establir una renda bàsica de 2.000
euros al mes a tots els seus ciutadans.
Així és. Jo no sé si la iniciativa triomfarà, però el que demostra aquesta
convocatòria és que la renda bàsica és perfectament factible. No estem parlant
d'un país rar, estem parlant de Suïssa, un país normal. No he volgut dir-ho
abans perquè despista la gent, però la renda bàsica existeix des de fa 26 o 27
anys a Alaska (Estats Units). Està finançada d'una manera no pública, molt
particular, en fi, però en un país tan individualista com els Estats Units les
seves conseqüències han estat tan positives que ningú, ni la mateixa Sarah
Palin quan va ser governadora d'Alaska es va atrevir a suprimir-la. Després hi
ha experiències parcials: a Ciutat de Mèxic, la ciutat més poblada del món, hi
ha una pensió bàsica universal per a tots els majors de 68 anys i els resultats
després de 10 anys han estat tan positius que ningú, ni la dreta que estava en
contra al principi, vol suprimir-la.
Per què una mesura tan
progressista no està més present en els mitjans?
Això és com preguntar per què no es fa un altre tipus de política
econòmica. Per les raons que he esmentat abans, la política econòmica que es
practica des de fa molts anys, i especialment amb la crisi, benèfica al grup
més ric de la població. La renda bàsica seria una mesura que formaria part
d'una altra política que simplement tingués com a prioritat beneficiar la
immensa majoria de la població i no estrictament als rics. Encara ho està més
que fa set o vuit anys, la renda bàsica és un concepte que encara no està molt
estès entre els ciutadans. I no es tracta de voluntat, simplement s'està en
contra d'aquesta política perquè s'està practicant una altra que beneficia els
poderosos.