Publica l’Ara
Generalitat i Ajuntament invertiran 187 milions fins a l'any 2023 en 37
centres sanitaris de Barcelona
Lluitar contra les
desigualtats i reforçar
el caràcter públic del sistema sanitari. Aquestes són les dues
"prioritats estratègiques molt coincidents" que hi ha en aquests
moments entre el departament
de Salut i l'
Ajuntament de Barcelona, segons han remarcat aquest dilluns el
mateix conseller, Toni
Comín, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.
Tots dos, juntament amb
el subdirector del CatSalut, David
Elvira, i la comissionada de Salut del consistori, Gemma Tarafa, han
presentat el nou conveni de col·laboració entre ambdues administracions pel que
fa a inversions en equipaments sanitaris, un acord que contempla una inversió
global de 187 milions
d'euros en 37
centres concrets –ja sigui ampliació, reforma o nova
construcció– que fins a l'any 2023 es desenvoluparà en diferents espais de la
ciutat. Entre aquestes actuacions es troba la construcció d'ambulatoris nous a
la Barceloneta, Fort Pienc i Badal, per exemple, o la remodelació d'altres com
el del Bon Pastor.
Partint de la base que
hi ha desigualtats en
salut associades al codi postal, com ja va posar sobre la taula
al novembre un estudi fet per l'Ajuntament i el mateix Comín també va
subratllar al febrer en explicar que els recursos es distribuiran tenint en
compte també les necessitats socials, Comín i Colau han exhibit sintonia i
han compartit missatge en explicar el pla d'equipaments i subratllar que 20 de
les 37 actuacions que preveuen es faran en "barris prioritaris", un
fet que representa el 77% dels 187 milions. L'objectiu, per tant, passa per
" prioritzar
inversions en barris
amb indicadors de salut menys potents" i, també,
"reforçar el caràcter públic" del sistema.
Les dues administracions
també han celebrat que "per primera vegada" s'inclouen inversions en
equipaments de salut
mental i addicions. En total, 14 actuacions es faran sobre
l'atenció primària i comunitària (23,9 milions), tres sobre la sociosanitària
(20,3 milions), 12 sobre salut mental i addiccions (10,7 milions) i 8 sobre
l'atenció especialitzada als hospitals (132 milions). A més a més, la
Generalitat aportarà 116,5
milions; l'Ajuntament, 44,6
–és l'administració que més augmenta la seva participació respecte a l'anterior
conveni–; proveïdors sanitaris diversos, 11,4, i altres fonts, sobretot per la
captació de fons europeus competitius, els 14,5 milions restants.
David Elvira ha defensat
que es tracta d'un
horitzó pressupostari "realista", malgrat la pròrroga
actual dels comptes, mentre que Tarafa ha explicat que el gran gruix de les
actuacions estarà enllestit l'any 2020. Hi ha altres actuacions en l'àmbit
sanitari que formen part de les negociacions bilaterals, com poden ser el futur
de l'Hospital Clínic o bé l'ampliació del Vall d'Hebron, però aquests
punts inclouen una "
derivada urbanística" que requereix una " visió més a mitjà termini"
que no el conveni signat aquest dilluns.