Publica Agències
Sis anys
després, l'Estat executa el que recull la llei d'Igualtat.
Sis anys després del que reclamava la llei, l’Estat
finalment amplia de dues a quatre setmanes el permís de paternitat per
naixement o adopció. El consell de ministres es va comprometre fa uns dies a
augmentar la partida pressupostària d'aquest any "per millorar la
conciliació entre la vida familiar i laboral”, després d’haver ajornat que
la mesura entrés en vigor una i altra vegada des del 2011.
L’ampliació
del permís de paternitat estava prevista a la llei d’Igualtat de José Luis
Rodríguez Zapatero del 2007, que va deixar com a marge fins al cap de
quatre anys la seva execució. Però en plena recessió, el govern socialista va
decidir ajornar-ho fins al 2013. Mariano Rajoy no va tenir problemes en
fer el mateix una i altra vegada fins aquest any.
No hi ha cap estratègia comuna a la UE sobre com han de ser els permisos.
Una directiva europea indica que els estats han de facilitar que la baixa de la
mare sigui d’almenys 14 setmanes –tot i que la mitjana és de 23–. Però, en
canvi, no diuen res per al cònjuge, creant situacions tan extremes com a Itàlia
on només es garanteix un dia de baixa amb el 100% del sou. Tot i això, Espanya
està dins de la mitjana dels Vint-i-vuit, que és de 12 dies i mig.
Compartir
les tasques
Diversos estudis internacionals constaten
que les baixes per paternitat són una manera de lluitar contra la discriminació
de la dona i d’evitar que quedi relegada del món laboral. Suècia concedeix fins
a dos anys de baixa per a les mares, però amb el temps se’n van adonar que
aquesta mesura les allunyava del món laboral. Per això va decidir impulsar una
“bonificació d’igualtat” en els impostos per repartir-se la baixa més
equitativament entre els dos progenitors. Amb el temps, s’ha demostrat que els
pares que tenen el mateix permís tenen un paper més important a l’hora de
criar els fills al cap dels anys.
A l’Estat,
segons les estadístiques de la Seguretat Social, el 86% dels homes s’agafen les
dues setmanes de permís, però menys del 2% opten per partir-se les deu de les
setmanes transferibles amb la mare.
