Publica l’ARA
El
2016 els hospitals catalans van operar més que mai -més, fins i tot, que el
2010, l’any amb el pressupost de Salut més gran de la història-, però això no
ha permès reduir les llistes d’espera de les operacions. Al contrari: el nombre
de catalans que estan esperant per entrar a quiròfan va augmentar un 2,5% entre
el 2015 i el 2016. En concret, ara hi ha 164.828 persones que estan en llista
d’espera, mentre que el desembre del 2015 n’hi havia 160.804. En total, 4.024
pacients més que el 2015. La dada positiva, però, és que en termes generals els
malalts esperen menys temps, perquè s’ha reduït un 20% el nombre de pacients
que superen el termini màxim d’un any.
Totes
aquestes dades les van fer públiques ahir el director i el subdirector del
Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira i Josep Maria Argimon, i la
directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del mateix organisme, Cristina Nadal.
Des de Salut van atribuir el repunt del 5% a les llistes d’espera a no haver
pogut disposar del pressupost a temps per la manca d’acord entre Junts pel Sí i
la CUP al maig, que va forçar la pròrroga pressupostària.
La
conselleria que encapçala Toni Comín va treure pit pel fet d’haver aconseguit
alleugerir els passos previs perquè un pacient s’incorpori a la llista d’espera
per operar-se. Com? Realitzant un 20,7% més de proves diagnòstiques i un 8% més
de visites a l’especialista. És per això que, tot i que s’hagin fet més
operacions, no s’han reduït les llistes d’espera, ja que hi han entrat pacients
nous. En concret, l’augment de les llistes d’espera es produeix especialment en
les intervencions no urgents, ja que la demora en les operacions urgents ha
baixat. Així, 132.621 persones -més de 6.000 més que l’any passat- esperen una
intervenció que no és prioritària i que pot arribar a trigar un any. De fet, ja
hi ha més de 13.300 malalts (un 10%) que han superat aquest termini i ja porten
més de 365 dies esperant per entrar a quiròfan. Especialment alarmants són els
539 dies que han d’esperar els que pateixen obesitat mòrbida (1.897 pacients),
els 403 dies dels que volen operar-se de l’esquena (3.842 persones) i els 359
dies que esperen les 2.351 dones per operar-se de mama.
Cirurgia
oncològica
En
canvi, en les operacions més urgents, Salut ha millorat els seus registres i ha
aconseguit reduir la llista d’espera. Per exemple, en les operacions
oncològiques els pacients en espera han passat de 1.761 a 1.756 i no hi ha cap
incompliment dels terminis, mentre que en cataractes i pròtesis de genoll i de
maluc el nombre de malalts en espera ha disminuït un 7%, de 32.339 a 30.075.
Ara bé, fins a un 8% dels malalts per aquestes patologies superen els sis mesos
d’espera màxima.
Per
intentar reduir la llista d’espera, Salut va tornar a recórrer a les
derivacions de pacients d’hospitals públics a centres amb ànim de lucre, i
augmentava així un 2,62% l’ús d’aquest mètode respecte a l’any anterior, per
alleujar la pressió als centres públics. Així, el sistema públic ha derivat
14.172 pacients a un altre centre privat. Els centres que van rebre més
pacients són la Clínica del Vallès, la Clínica Ponent i l’Hospital Plató.
Retards a
ginecologia
Pel
que fa a les proves diagnòstiques (ressonàncies, TAC, ecografia...), hi ha
135.808 pacients esperant, un 6,7% menys que l’any passat, encara que ha
augmentat el temps mitjà d’espera global (de 71 a 85 dies). A les consultes a
l’especialista s’acumulen més de mig milió de persones, un 19% menys que l’any
passat. En aquest punt, traumatologia és l’especialitat que més pacients té en
espera (més de 76.000). Tot i això, és ginecologia qui més retards registra: es
triguen 181 dies a obtenir una primera visita a aquest especialista. S’ha
millorat el temps mitjà d’espera de totes les especialitats en reduir el nombre
de pacients que portaven esperant fins i tot més d’un any i superaven els temps
màxims establerts.
“Posar
el focus en les persones no ens fa oblidar que el que ens interessa de veritat
és el temps d’espera”, va justificar David Elvira, que va desgranar les
prioritats del departament per a aquest any. Salut destinarà 41 milions d’euros
a les 10 intervencions que ara concentren més de la meitat dels pacients que
han superat el temps d’espera màxim. Són les operacions de pròtesi de genoll,
reparacions d’hèrnies inguinals o femorals, hèrnies umbilicals, reparacions
articulars, cirurgia d’esquena, de pell, operacions de mama, operacions del
sistema nerviós central, obesitat mòrbida i cirurgia maxil·lofacial.
Aquests
41 milions formen part d’un pla de xoc que ha de servir per reduir les llistes
d’espera. En principi, aquest fons havia de ser de 96 milions d’euros, però el
departament l’ha acabat retallant a 57,2, perquè considera que sent eficient
també podrà complir els objectius que s’ha marcat: reduir un 50% el temps mitjà
per a proves diagnòstiques i visites a l’especialista i el 10% del nombre total
de persones que esperen per entrar a quiròfan. David Elvira va reconèixer ahir
que el departament no ha aconseguit assolir aquests objectius però va assegurar
que es mantenen “inalterables”. A banda, el CatSalut començarà un programa
d’avaluació i de seguiment als pacients que s’hagin operat -s’iniciarà pels de
pròtesi de genoll- perquè valorin la qualitat i els resultats de l’operació.