Publica El
Periódico
Uns
9.000 facultatius de totes les àrees es jubilaran a Catalunya abans del 2028
No hi
ha doctors a l'atur, però sí amb contractes precaris i sous mileuristes
L'escassetat de
facultatius de gairebé
totes les especialitats en la xarxa sanitària de Catalunya, pública i privada,
va quedar oculta en els anys centrals de la crisi, entre el 2010 i el 2014,
període en què els hospitals van aprofitar jubilacions i morts per reduir
plantilles, i, igual que als centres d'assistència primària (CAP), no hi va
haver personal substitut quan metges i infermeres es posaven
malalts o feien vacances. La incipient reanimació del sistema sanitari,
missió que el conseller de Salut, Antoni Comín, lidera amb més entusiasme que mitjans, ha tornat a la
realitat, empitjorada, l'antiga falta d'especialistes, sobretot, de cirurgians
amb perícia en l'ús de la nova tecnologia endoscòpica.
El problema creix a mesura que s'acosta la data de jubilació de la prolífica generació de professionals de la medicina que van néixer a
Catalunya entre 1955 i 1965, més de 9.000 metges que deixaran de treballar en
el pròxim decenni. Entre el 2018 i el 2028 aquests facultatius arribaran als 65
anys [edat màxima autoritzada als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) si no s'és docent universitari] o als 69, i sortiran
del sistema, sense que la reposició que ofereixen les facultats de Medicina, i
les places de metges interns residents (MIR) que els especialitzen, compensin
les absències.
L'any que ve, es jubilaran a Barcelona 496 especialistes,
indica un estudi del Col·legi Oficial de
Metges de Barcelona (COMB), entitat
que està alertant de la proximitat al precipici. El COMB compta amb 32.714
metges col·legiats -3.546 ja jubilats-, un 85% dels 40.500 que exerceixen a Catalunya.
"No hi ha metges a l'atur -assegura Marc Soler,
director corporatiu al COMB-. El que tenim és precarietat, metges
desincentivats i desmotivats". I la situació no millora, afegeix
Soler. "La meitat dels metges joves que treballen en aquests moments als
hospitals catalans firmen fins a 15 contractes a l'any: són eterns eventuals,
amb retribucions mileuristes". L'escassetat és general. "Falten
anestesiòlegs, cirurgians digestius, otorrinos, oftalmòlegs, pediatres,
psiquiatres -enumera Soler-. La perspectiva immediata ens preocupa".
¿TORNAR
A LA IMPORTACIÓ?
El 2008 els col·legis de metges catalans van importar
metges especialistes des de Colòmbia i l'Argentina -el criteri de selecció el
va marcar la universitat on s'havien format-, una opció que en
aquests moments no sembla factible.
La formació MIR, el sistema d'especialització dels metges a Espanya, és altament valorada a la resta del món, cosa
que explica que en aquests períodes formatius i pràctics -de fins a cinc anys,
sempre en hospitals- abundin els metges de Sud-amèrica o de la resta
d'Europa. "Venen a formar-se, però, a l'acabar, se'n van -adverteix Olga Pané,
gerent de l'Hospital del Mar-. El sou d'un metge a Xile, el Brasil, Colòmbia o
l'Argentina dobla el que cobra aquí un facultatiu".
No poden competir. Per això ha baixat la proporció de
metges estrangers que es col·legien a Barcelona, pas imprescindible per exercir
aquí. Un 36% dels facultatius que es van inscriure al COMB el 2016 eren
estrangers -molts de Veneçuela i de la resta de Sud-amèrica-, lluny del
55% de fa un decenni. Un altre 25% procedien de la resta d'Espanya.
El COMB advoca perquè
es concedeixin més
places de MIR per a Catalunya -ara acaben aquesta formació
uns 800 metges a l'any- i proposa que se suavitzin les limitades xifres
d'admissió a les facultats de Medicina. "Tres de cada quatre estudiants
que aspiren a formar-se com a metges, no ho aconsegueixen -assegura Soler-.
Tenim un sistema de formació inflexible que no respon a les necessitats del
sistema".