Oxfam
A l’estat espanyol, la recuperació
econòmica després de la crisi ha afavorit quatre vegades més als més rics que
als més pobres.
Oxfam Intermón demana al Govern
espanyol mesures per reduir la precarietat laboral, que afecta principalment a
les dones i als joves. A l’estat espanyol, les treballadores cobren de mitjana
un 20% menys que els treballadors.
En el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos, que
reuneix de nou a Suïssa a les elits polítiques i empresarials, Oxfam publica l'informe "Premiar la feina, no la
riquesa", en el qual denuncia que el 82% de la riquesa mundial
generada durant l'any passat va anar a parar a mans de l'1% més ric de
la població mundial, mentre que el 50% més pobre -3700 milions de persones- no
es va beneficiar gens ni mica d'aquest creixement.
A Espanya, aquest repartiment va seguir la mateixa
tendència: l'1% més ric va acaparar el 40% de la riquesa creada mentre
que el 50% més pobre amb prou feines va aconseguir repartir-se un 7%.
Premiar la feina, no la riquesa mostra amb detall com l'economia
mundial possibilita que els més rics segueixin acumulant vastes fortunes,
mentre que centenars de milions de persones han de lluitar cada dia per
sobreviure amb salaris de pobresa mínims alimentant l'actual crisi de desigualtat
global. Així, entre 2006 i 2015, la riquesa d'aquesta elit econòmica ha
crescut en una mitjana del 13% a l'any; sis vegades més ràpid que els
salaris de les persones treballadores que amb prou feines han augmentat de
mitjana anual en un 2%.
Entre març de 2016 i març de 2017 es va produir el
major augment de la història en el nombre de persones que les seves fortunes
superen els mil milions de dòlars, amb un nou mil milionari cada dos dies.
Dins de les nostres fronteres, en l'últim any, 4 nous multimilionaris
espanyols van entrar a formar part de la llista creada per la revista
Forbes. Avui ja són 25.
Quatre vegades més per als més rics
L'organització també pública un informe per a l’estat
espanyol "Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d'una
minoria". D'acord amb el mateix, la desigualtat fa que la recuperació
econòmica no arribi a totes les persones per igual. En termes de renda, la
recuperació ha afavorit 4 vegades més als més rics que els més pobres.
L'element fonamental de la persistència d'aquesta
desigualtat tant en el món com a Espanya és el desigual repartiment en els
guanys de l'activitat econòmica que persisteixen en mans dels propietaris de
capital a costa de la precarització del mercat laboral, on els salaris i
les condicions laborals cada vegada són pitjors.
A l’estat espanyol, els beneficis empresarials
van créixer el 2016 un 200,7% respecte de 2015 i, amb ells, el
repartiment de dividends mentre que el cost laboral per treballador es manté
estancat des de 2012.
“Moltes més hores per molts menys diners”
Les dones i els joves paguen especialment la factura
de la desigualtat
Un dels aspectes més alarmants de l'informe és que
denuncia que són les dones i joves, els que més pateixen les conseqüències
d'aquesta desigualtat. Les treballadores són les que es troben a la base
d'aquesta piràmide econòmica: elles guanyen menys que els homes i estan sobre
representades en les ocupacions pitjor remunerades i més precaries. La bretxa
salarial entre homes i dones en el món és del 23%. A Espanya ascendeix al
20%. Per contra, 9 de cada 10 mil milionaris al món són homes.
Però, a més, les dones són les principals afectades
pels contractes a temps parcial i temporal. El mercat de treball espanyol
penalitza amb força a la mà d'obra femenina: el 73,9% de la població
treballadora que rep els sous més baixos són dones. No obstant això, dins
del grup de les persones treballadores amb retribucions més altes, elles només
representen el 34,5%.
El injust sistema fiscal, aliat de la desigualtat
L'informe també identifica com un clar aliat per
alimentar l'actual crisi de desigualtat és l'injust sistema fiscal, amb una
tendència mundial a reduir la fiscalitat de les grans companyies i de les grans
fortunes a costa de mantenir les polítiques públiques amb les aportacions de
les famílies i les persones assalariades. El 0,01% dels més rics del món
evadeixen 120.000 milions de dòlars.
Només a Espanya, es calcula que les grans fortunes
amaguen una riquesa equivalent al 12% del producte interior brut -PIB- en
paradisos fiscals. A Espanya, es recapta poc i de manera injusta, ja que els
més pobres suporten un pes desproporcionat dels impostos, sobretot indirectes,
i perceben moltes menys transferències socials. De fet, mentre que el 83% de la
recaptació ve de l'IVA i de l'IRPF a Espanya, és a dir, de les famílies,
l'impost de societats només va recaptar el 12%.
No obstant això, el 20,4% de les transferències
públiques van anar a parar al 10% més ric de la població mentre que el 10% més
pobre només va rebre el 4% del total de despesa. "És una qüestió de
voluntat política que els governs acabin amb aquesta situació. Haurien de
garantir que els més rics paguin els impostos que els corresponen i aconseguir
combatre la creixent evasió i elusió fiscal. Han d'utilitzar la recaptació i la
despesa per redistribuir la riquesa i disminuir els nivells inacceptables de
desigualtat".