divendres, 16 de març del 2018

VALORACIÓ DE L’ACORD ESTATAL SOBRE EL SECTOR PÚBLIC



L'Acord suposa una nova ingerència en la capacitat d'organització dels serveis públics del nostre país i no és cap avanç en la recuperació del poder adquisitiu perdut.

En matèria d'ocupació l'acord manifesta que no hi haurà ni increment de despesa ni d'efectius; si a això li sumem que en alguns sectors es plantegen taxes de reposició del 75%, l'acord comportarà novament destrucció d'ocupació pública.

Per la Intersindical-CSC la proposta del Govern espanyol per al personal de l'administració pública segueix aprofundint en les polítiques d'ingerència i centralització liderats per l'executiu de Rajoy i els sindicats estatals, i és absolutament insuficient, ja que dóna cobertura a les polítiques d'austeritat que han suposat la destrucció de més de mig milió de llocs de treball públics; no fa front a la greu situació de l'ocupació a les administracions públiques, a més de no abordar la recuperació del poder adquisitiu, pot suposar fins i tot una pèrdua més gran, ja que l'acord en cap cas garanteix l'IPC, i pretén eliminar la referència a l'esmentat índex.


La Intersindical-CSC denuncia que, lluny de respectar la capacitat d'organitzar els serveis públics en cada administració i comunitat autònoma, l'acord segueix imposant una taxa de reposició del 100% només per a aquelles CCAA que compleixin els objectius de dèficit, deute o regla de despesa, penalitzant a les que no ho compleixin Es dóna prioritat al pagament del deute i la regla de despesa sobre uns serveis públics de qualitat.

Sense recuperació del poder adquisitiu perdut.

L’acord signat només permetrà recuperar entre un 0,48% i un 0,57% anual de poder adquisitiu perdut fins al 2020 i si es mantenen els mateixos criteris significaria que el personal de les administracions públiques tardaríem quasi 30 anys a recuperar el que ha estat retallat en els darrers 8 anys. Ho demostrem en les taules següents:

1. Increment més probable segons l’acord estatal


2018
2019
2020
Acumulat
Recuperació real
Pujada mínima
1,75%
2,25%
2,00%
6,12%

Prev. PIB
2,4%
2,1%
2,1%

Pujada PIB = 2,1%
1,75%
2,30%
2,20%
6,38%
IPC previst
1,5%
1,40%
1,70%
4,67%
Diferència entre Pujada mínima i IPC previst
0,25%
0,85%
0,30%
1,45%
0,48%
Diferència entre pujada si el PIB=2,1% i l’IPC previst
0,25%
0,90%
0,50%
1,71%
0,57%
Font previsió PIB / IPC: Banc d’Espanya

2. Pèrdua poder adquisitiu 2010-2017

Any
IPC Catalunya
Pujada salarial
Dif. Pujada IPC
2010
3,0%
-5%
-8,0%
2011
2,5%
0%
-2,5%
2012
3,6%
0%
-3,6%
2013
0,2%
0%
-0,2%
2014
-0,7%
0%
0,7%
2015
0,3%
0%
-0,3%
2016
1,9%
1,0%
-0,9%
2017
1,2%
1,0%
-0,2%
TOTAL
12%
-3%
-15,0%
Font IPC: IDESCAT

I tot això sense tenir en compte les retallades de les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 que encara resten pendents de retornar.

Per últim, l’acord preveu que de manera potestativa i a negociar en cada administració pública uns fons addicionals amb caràcter finalista consistents en un percentatge de la massa salarial i que va des del 0,2% el 2018, 0,25% el 2019 i el 0,3% el 2020.

Qui no arribi a l’objectiu d’estabilitat es queda sense capacitat de negociació.

Les comunitats autònomes que no hagin pogut a complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària no podran acollir-se a d’altres punts de l’acord com ara la taxa de reposició del 100% per al 2018, ni negociar jornades diferents de la general de 37,5 hores.

Cobrament del 100% en casos d’incapacitat temporal

Aquí sí que deixa autonomia a la resta d’administracions públiques la capacitat per negociar aquesta possibilitat. Això sí, a canvi de desenvolupar obligatòriament un pla de control de l’absentisme. Recordem que aquesta mesura restrictiva va ser implementada el 2012 per part del ministre Montoro.

Propostes

  • L’augment retributiu per començar a recuperar el poder adquisitiu perdut el calculem en un 5% anual durant 3 anualitats amb una clàusula de revisió salarial en cas de desviació de l’IPC.
  • Recuperar els llocs de treball del sector públic que s’han perdut des de 2010 fixant taxes de reposició del 100% i augmentant les places previstes en les diferents processos selectius.
  • Acabar amb la política de centralització i recuperar totalment la capacitat de decisió i negociació de l’Administració de la Generalitat.
  • Establiment d’una clàusula de revisió salarial en funció de la variació de l’IPC i un fons addicional per recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys.