VALORACIÓ DE L’ACORD ESTATAL SOBRE EL SECTOR PÚBLIC

L'Acord suposa una nova ingerència en la capacitat d'organització dels serveis públics del nostre país i no és cap avanç en la recuperació del poder adquisitiu perdut.

En matèria d'ocupació l'acord manifesta que no hi haurà ni increment de despesa ni d'efectius; si a això li sumem que en alguns sectors es plantegen taxes de reposició del 75%, l'acord comportarà novament destrucció d'ocupació pública.

Per la Intersindical-CSC la proposta del Govern espanyol per al personal de l'administració pública segueix aprofundint en les polítiques d'ingerència i centralització liderats per l'executiu de Rajoy i els sindicats estatals, i és absolutament insuficient, ja que dóna cobertura a les polítiques d'austeritat que han suposat la destrucció de més de mig milió de llocs de treball públics; no fa front a la greu situació de l'ocupació a les administracions públiques, a més de no abordar la recuperació del poder adquisitiu, pot suposar fins i tot una pèrdua més gran, ja que l'acord en cap cas garanteix l'IPC, i pretén eliminar la referència a l'esmentat índex.

La Intersindical-CSC denuncia que, lluny de respectar la capacitat d'organitzar els serveis públics en cada administració i comunitat autònoma, l'acord segueix imposant una taxa de reposició del 100% només per a aquelles CCAA que compleixin els objectius de dèficit, deute o regla de despesa, penalitzant a les que no ho compleixin Es dóna prioritat al pagament del deute i la regla de despesa sobre uns serveis públics de qualitat.

Sense recuperació del poder adquisitiu perdut.

L’acord signat només permetrà recuperar entre un 0,48% i un 0,57% anual de poder adquisitiu perdut fins al 2020 i si es mantenen els mateixos criteris significaria que el personal de les administracions públiques tardaríem quasi 30 anys a recuperar el que ha estat retallat en els darrers 8 anys. Ho demostrem en les taules següents:

1. Increment més probable segons l’acord estatal

	2018	2019	2020	Acumulat	Recuperació real
Pujada mínima	1,75%	2,25%	2,00%	6,12%
Prev. PIB	2,4%	2,1%	2,1%
Pujada PIB = 2,1%	1,75%	2,30%	2,20%	6,38%
IPC previst	1,5%	1,40%	1,70%	4,67%
Diferència entre Pujada mínima i IPC previst	0,25%	0,85%	0,30%	1,45%	0,48%
Diferència entre pujada si el PIB=2,1% i l’IPC previst	0,25%	0,90%	0,50%	1,71%	0,57%

Font previsió PIB / IPC: Banc d’Espanya

2. Pèrdua poder adquisitiu 2010-2017

Any	IPC Catalunya	Pujada salarial	Dif. Pujada IPC
2010	3,0%	-5%	-8,0%
2011	2,5%	0%	-2,5%
2012	3,6%	0%	-3,6%
2013	0,2%	0%	-0,2%
2014	-0,7%	0%	0,7%
2015	0,3%	0%	-0,3%
2016	1,9%	1,0%	-0,9%
2017	1,2%	1,0%	-0,2%
TOTAL	12%	-3%	-15,0%

Font IPC: IDESCAT

I tot això sense tenir en compte les retallades de les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 que encara resten pendents de retornar.

Per últim, l’acord preveu que de manera potestativa i a negociar en cada administració pública uns fons addicionals amb caràcter finalista consistents en un percentatge de la massa salarial i que va des del 0,2% el 2018, 0,25% el 2019 i el 0,3% el 2020.

Qui no arribi a l’objectiu d’estabilitat es queda sense capacitat de negociació.

Les comunitats autònomes que no hagin pogut a complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària no podran acollir-se a d’altres punts de l’acord com ara la taxa de reposició del 100% per al 2018, ni negociar jornades diferents de la general de 37,5 hores.

Cobrament del 100% en casos d’incapacitat temporal

Aquí sí que deixa autonomia a la resta d’administracions públiques la capacitat per negociar aquesta possibilitat. Això sí, a canvi de desenvolupar obligatòriament un pla de control de l’absentisme. Recordem que aquesta mesura restrictiva va ser implementada el 2012 per part del ministre Montoro.

Propostes

• L’augment retributiu per començar a recuperar el poder adquisitiu perdut el calculem en un 5% anual durant 3 anualitats amb una clàusula de revisió salarial en cas de desviació de l’IPC.
• Recuperar els llocs de treball del sector públic que s’han perdut des de 2010 fixant taxes de reposició del 100% i augmentant les places previstes en les diferents processos selectius.
• Acabar amb la política de centralització i recuperar totalment la capacitat de decisió i negociació de l’Administració de la Generalitat.

• Establiment d’una clàusula de revisió salarial en funció de la variació de l’IPC i un fons addicional per recuperar el poder adquisitiu perdut en els darrers anys.