Asseguren que la precarietat no és només econòmica, sinó que és "d'estructura i d'importància".
Reivindiquen el valor del seu treball, tot i "no ser tan mediàtics com els hospitals".
"Jo entenc que els pacients estiguin enfadats, però no és culpa de metges ni d'infermeres. Fem el que podem i l'administració hauria de explicar-ho".
Els Centres d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona viu moments difícils a causa de la pandèmia de coronavirus, però, des dels centres, assenyalen que aquesta situació no és una cosa nova i que la precarietat en els ambulatoris catalans porta anys passant factura.
"Abans que arribés la pandèmia, la situació de l'Atenció Primària ja era d'una alta precarietat. Hem estat molt de temps sense increment de pressupost i amb professionals amb contingents molt alts de pacients", assenyala Glòria Jodar, infermera i membre de la vocalia d'Infermeria Familiar i Comunitària de el Col·legi d'Infermeres de Barcelona (COIB). "No podem dir que la pandèmia hagi col·lapsat la primària perquè ja ho estava", afegeix.
Oriol Rebagliato, metge al CAP Gòtic, assenyala que el problema és que ja faltava personal abans de la Covid-19: "L'Atenció Primària ja estava infradotada. Hem anat assumint més funcions i el personal, en lloc d'augmentar, ha anat reduint ".
Assegura que, a causa d'aquesta manca de personal, la pandèmia ha suposat deixar d'atendre altres qüestions de la forma en què els agradaria, com les visites a pacients amb malalties cròniques. A més, al CAP Gòtic se li suma també un problema de manca d'espai pel que porten lluitant des de 2008 i que ara s'ha intensificat a l'haver de separar l'àrea on atenen pacients amb símptomes de Covid-19.
"Tot té un límit i el límit serà la nostra salut"
"Hi ha situacions que ens afectaven a tots abans de la Covid i ara la pandèmia ha suposat un sobreesforç espectacular. A Barcelona i rodalies ha estat impossible descansar. No ens hem recuperat de l'ensurt i del cansament", explica Jaume Sellarés, vicepresident de el Col·legi de metges de Barcelona (COMB). "Tot té un límit i el límit serà la nostra salut", lamenta Rebagliato.
"Jo entenc que els pacients estiguin enfadats, però no és culpa de metges ni d'infermeres. No pot ser que el missatge de l'administració sigui de certa normalitat. Fem el que podem i l'administració hauria de explicar-ho", afegeix Sellarès.
Meritxell Sánchez, metge de família al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), denuncia que l'Atenció Primària "apareix molt en els discursos, però a l'hora de repartir recursos sempre estem a la cua".
"Reivindiquen la seva tasca, tot i "no ser tan mediàtics com els hospitals"
Sánchez assegura que la precarietat que viu la primària no és només econòmica, sinó que és "d'estructura i d'importància". "Els que prenen decisions sembla que pensen que només fem receptes i baixes, i tenim una funció molt més important", apunta.
"Nosaltres coneixem al pacient i sabem per què emmalalteix o què necessita. No necessitem gran tecnologia, així que, quan es retalla, es retalla en personal, que és el cor de la nostra atenció. Si cada vegada som menys, no podem fer la nostra feina", afegeix.
Malgrat que reivindiquen que la seva funció no és únicament fer de "filtre" per als hospitals, asseguren que, amb una situació més favorable, podrien evitar que molts pacients arribessin a ells.
"Si la primària no funciona, a l'hospital arriben pacients que no haurien d'arribar"
"Si enfortim la primària, els especialistes podrien treballar amb un filtre que funcioni bé i tothom es beneficiaria. Si només augmenta el pressupost de l'hospital, però no de la primària, aquesta no funciona i a l'hospital arriben pacients que no haurien d'arribar", assenyala Rebagliato.
Afegeix que hi ha estudis que demostren que, com més gran és la dotació de metges i altre personal d'Atenció Primària, millor és la salut i la supervivència de la població. "Estaria bé que ho sabessin els nostres representants", apunta.
Tots coincideixen que la primària, malgrat la seva importància, no és tan "mediàtica" com els hospitals. "El nostre treball no és tan impactant com una UCI o una ambulància corrent. No és qüestió de desmerèixer a ningú, sinó que cada tasca té el seu moment i és coordinada per tenir la pandèmia sota control", puntualitza Sellarès.
"Jo entenc que el focus estava en les UCI el moment més complicat de la pandèmia. Però ja en aquell moment, per cada pacient d'UCI, hi havia 10 controlats per la primària que es va evitar que trepitgessin l'UCI, i això no només evita un drama, sinó també un impacte econòmic important ", afegeix.
La situació a Madrid i la seva Atenció Primària
Sobre la importància de l'Atenció Primària per a controlar la pandèmia, Sellarés assenyala que la situació dels ambulatoris catalans, tot i no ser bona, és més favorable que a Madrid, i que probablement això expliqui, en part, la diferència entre els contagis en ambdues comunitats.
"Per descomptat, això no va en detriment dels professionals de Madrid, que fan tot el que poden, sinó que es deu a l'organització. Per exemple, a IFEMA es van endur a molts metges d'Atenció Primària, cosa que aquí, afortunadament, no ha passat ", explica.
Canvi estructural
Des del FoCAP, Sánchez defensa que la Atenció Primària necessita un canvi estructural per situar-se al centre i poder fer un seguiment dels pacients, fins i tot quan aquests necessiten anar a l'hospital. No obstant això, explica que, un cop deriven, perden la possibilitat de "dir res".
Lamenta que, en ser el sistema de salut català un sistema "públic-privat", es mou per "interessos concrets" en què no hi ha la primària. "La nostra raó de ser és reduir les intervencions innecessàries, i això és 'anti-mercat'", assenyala.
"Quan hi va haver retallades, es va retallar més en l'Atenció Primària i, quan ens vam anar recuperant, es van recuperar més els hospitals"
Per a Sellarés, el sistema de salut està molt centrat en els hospitals i això "es veu en les inversions". "Quan hi va haver retallades, es va retallar més en l'Atenció Primària i, quan ens vam anar recuperant, es van recuperar més els hospitals", apunta.
Jodar assenyala que un altre dels canvis que necessita la primària està en el paper de les infermeres. Assegura que, igual que "només es veu" la feina dels hospitals perquè la primària és una cosa que "no és mediàtic", passa el mateix en el terreny professional, on "sempre surt el metge i no la infermera, quan tot passa per ella ".
"En l'Atenció Primària, les infermeres especialistes en Familiar i Comunitària no tenim reconeguda la categoria", explica. Lamenta que, en general, s'aposta poc per la figura de la infermera, que "ni tan sols podem fer una baixa laboral", cosa que fa que no puguin desenvolupar totes les seves competències i "burocratitza" més el sistema.
Aquesta "burocratització" és un altre dels problemes que assenyala Sánchez, a què ara se sumen tots els justificants i baixes derivats de la pandèmia.
Per la seva banda, Rebagliato defensa que el sistema sanitari necessita polítiques "a llarg termini" i lamenta que, per començar, l'Atenció Primària es tracta "de passada" a les facultats, quan és "on acabaran la majoria d'estudiants". "Sembla que venir a la primària és un càstig. Som com la germaneta pobra".