El proper conseller de Sanitat arrancarà el seu mandat amb molts deures pendents. L’erosió provocada per les successives crisis econòmiques i sanitàries fan, ara ja inajornable reparar i engrandir la nostra sanitat pública de forma urgent. El desballestament recurrent de l’estat del benestar a l’Estat Español i per l’infrafinançament català urgeix un clar i nítid canvi.
La crisi del coronavirus ha demostrat dues coses: (1)Que les successives retallades han provocat que no tinguem la sanitat que ens mereixem i que tinguem els professionals que treballen als centres sanitaris asfixiats i (2) que una societat amb una òptima sanitat suportat molt millor aquests embats i per tant pot arribar a salvar l’economia.
Un estat que té com a prioritats salvar l’IBEX, la Banca i els Castors ha deixat a la seva sort un dels pilars de l’estat del benestar, que és la Sanitat Pública.
Partíem d’una sanitat infradotada i encara marcada per les retallades de l’anterior crisi. Cal revertir les retallades de 2010 i millorar el pressupost sanitari. Portem masses anys ofegant als professionals han conduit a una sanitat completament saturada.
Quan es parli de sanitat, cal posar l’accent en tots els professionals que hi treballen i cal posar en valor també la feina de netejadores, zeladors i del personal de Gestió i Servei. A Sanitat totes i tots, Som un equip.
Cal millorar les condicions laborals, en especial d’Infermeria, per evitar la fugida de professionals i equiparar-nos en nombre als països de l’entorn europeu.
L’Atenció primària, tal com recomana l’OMS ha de disposar del 25% del pressupost sanitari.
El menyspreu constant als MIR ha d’aturar-se. Necessitem formar professionals, no utilitzar-los com mà d’obra barata.
Des de la Intersindical demanem que el proper Conseller de Salut Dr.Argimón, es posi sense dilació a complir la PROPOSTA D’ACORD ENTRE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYAI LA CUP UN NOU CICLE PER GUANYAR i per això li recordem. Per nosaltres això és un bon començament, si es mostra clara i diàfanament voluntat per fer-ho. Però evidentment, encara volem més i seguirem a l’aguait per reclamar les millores necessàries per tot el personal de la sanitat pública.
4. Salut
a. Estabilitzar la plantilla i millorar les condicions laborals..
i. Seguir millorant les condicions laborals i retributives de les professionals de l’àmbit sanitari.
ii. Revisar el model de DPOs de forma participada amb el sector. Eliminar progressivament les diferències en les condicions laborals entre les treballadores que realitzen una mateixa tasca però per a diferents prestadors i, per tant, garantint una equiparació laboral per als diferents sectors.
iii. Construir una Taula permanent de diàleg professional a tres bandes (CatSalut, sindicats i organitzacions sanitàries) com a eina de resolució de conflictes orientada a establir uns criteris homogenis en matèria de condicions laborals. Com a objectius inicials d’aquesta Taula es fixen:
1. Repensar el model actual de DPO per tal d’establir un sistema únic per a tot el sistema públic de salut que orienti tant cap a la consecució d’objectius de les entitats de salut, com cap al creixement professional.
2. Establir una carrera professional a nivell de sector i que s’integri en els convenis col•lectius i acords corresponents.
3. Establir una classificació professional equivalent que s’adapti a la realitat del centres i del pla de Bolonya.
4. Concretar els mecanismes necessaris per facilitar que el talent professional arribi a tots els centres de Catalunya de manera equitativa.
5. Equiparar la jornada laboral dels diferents convenis i acords del SISCAT.
iv. Avançar cap un sistema de titularitat, aprovisionament i de gestió pública que inclogui xarxa de serveis auxiliars (transport sanitari, 061...) i de centres d’atenció primària, hospitalària, centres de salut mental, sociosanitaris. Cal tenir present la viabilitat i oportunitat dels serveis que progressivament es vagin internalitzant, tenir en compte també la internalització del personal, especialment el que té un impacte directe sobre la qualitat de la prestació del servei a la ciutadania, i començar per la revisió d’aquelles externalitzacions que acaben contracte properament per internalitzar els serveis d’alt valor afegit com és l’exemple del 061 i del transport sanitari.
v. Treballar per tal que l’Atenció Primària i Comunitària constitueixin la base i la centralitat del sistema sanitari i apostar per les polítiques de salut pública. Això significa:
1. Marcar l’objectiu d’arribar al 25% pressupostari.
2. Augmentar o, com a mínim, mantenir i estabilitzar la plantilla actual d’Atenció Primària, mantenint el personal de residències i el contractat per la COVID-19.
3. Possibilitar la gestió directa de les llistes d’espera i agendes d’especialistes d’hospital garantint l’accessibilitat d’hores per programar des d’atenció primària, tant pel que fa a proves com a primeres visites.
4. Fer una campanya comunicativa a través dels mitjans de comunicació per potenciar activament l’ús de la xarxa pública, informar sobre la universalitat, sobretot a col•lectius vulnerables, i potenciar l'educació de les autocures i la prevenció de problemes de salut promovent la participació de treballadores de l’atenció primària i pacients a les taules de salut comunitària de cada barri.
5. Model residencial, suport a la llar i sociosanitari per a persones dependents sigui per causa de l’edat o per condició de diversitat funcional, salut mental, diferents capacitats