Des de Sanitat Intersindical sempre hem defensat la concreció de la figura de l'administratiu sanitari i una major definició de les tasques del col·lectiu però amb aquesta prova pilot, sense una formació degudament acreditada i sense cap millora laboral ni retributiva, pot provocar que el personal administratiu dels CAP (auxiliars administratives) assumim funcions amb les que no estarem cobertes legalment ni justament retribuïdes.
Atès, segons publica la Patronal CAPSS, que es considera d'interès màxim que els professionals sanitaris puguin centrar la seva activitat en les funcions assistencials, de manera que no pateixin una sobrecàrrega de treball derivada de funcions de caràcter administratiu es fa necessari que es regulin les funcions del personal administratiu perquè, sota la supervisió dels professionals sanitaris o d'acord amb protocols establerts, pugui realitzar determinades funcions administratives complementaries dels actes assistencials que desenvolupen els professionals sanitaris.
No obstant, aquesta prova pilot que ara mateix està en marxa en alguns CAP públics i privats, preveu algunes funcions a desenvolupar pel personal administratiu, 'habilitat' per donar assistència al personal sanitari, que no estan relacionades amb el contingut funcional del lloc de treball dels i les auxiliars administratives, que són les professionals que efectivament tenen funcions administratives en els centres d'atenció primària, ni tampoc estan retribuïdes. El que s'està promovent són delegacions o distribucions d'actuacions encobertes a categories professionals que no poden exercir-les legalment, obviant l'article 9.4 de la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries.
Per exemple, no és funció ni competència d'aquests professionals ni tampoc està retribuïda, la coordinació de tasques de cap tipus, excepte si son nomenades referents de gestió i serveis.
Una altra mancança d'aquesta prova pilot és que no preveu que actualment el personal administratiu dels CAP de l'ICS i el personal administratiu dels CAP gestionats per entitats privades, no està cobert legalment per actuar sense supervisió directa i sistemàtica d'acord amb el seu contingut funcional i la seva agrupació professional (veure Pacte de classificació de l'ICS i el II Conveni Laboral de la sanitat concertada, per exemple), i que seguir protocols no és equivalent a aquesta supervisió.
La solució no passa per sobrecarregar el personal auxiliar administratiu dels CAP amb unes funcions amb les que no estarà mai legalment cobert ni correctament retribuït ni tampoc per sobrecarregar al personal sanitari que a l'ensems haurà de supervisar sistemàticament aquestes funcions, sinó que passa per millorar les condicions de tot el personal del SISCAT. Això són duros a 4 pessetes. La idea de l'ICS i de la Patronal CAPSS de maximitzar les tasques de cada categoria professional, no deixa de ser una manera de fomentar l'intrusisme professional.
Contràriament, si el Departament vol personal administratiu que realitzi tasques d'execució autònoma que, encara que actuïn sota supervisió, exigeixin habitualment iniciativa i responsabilitat, el que hauria de promoure seria la provisió d'aquests llocs de treball com a mínim amb personal que ocupi categories d'Administratiu/va (grup C1) de l'ICS o Oficials administratius/ves (grup 6) del conveni de la sanitat concertada, per exemple. Així mateix, s'haurien de derogar immediatament, per posar un exemple, acords de govern que ratifiquen acords sindicals antidemocràtics que impedeixen que Administratius/ves (grup C1) de l'ICS i la resta de categories de funció administrativa formin part dels EAP. Això implicaria canvis estructurals en les ments dels qui dissenyen aquestes campanyes de neoliberalització de la sanitat pública i de menyspreament cap al personal de gestió i serveis mentrestant algunes d'elles s'embutxaquen més 100 mil euros bruts de retribució fixa anual.
No obstant tot l'anterior, no és que falti personal de MFIC ni personal DUI, i el personal administratiu hagi d'assumir les seves funcions, el problema real és la fugida de professionals sanitaris perquè les condicions laborals van en contra de la seva captació (per cert, encara estem a l'espera de saber les dades de sobrecàrrega de treball de tot el personal dels CAP).
Per tant, per anar per bon camí la primera mesura hauria de ser millorar les condicions laborals per assolir la captació de professionals amb la finalitat de resoldre el dèficit de professionals sanitaris per atendre les necessitats assistencials de la població.
