SOBRECÀRREGA DE TREBALL
La Intersindical hem denunciat en diverses ocasions que en els últims anys s’ha produït una important fugida de talent i una gran disminució de professionals del sistema sanitari públic, amb una especial gravetat en l’àmbit de l’atenció primària.
Aquest fet ha provocat un excés de càrrega assistencial que té efectes sobre la qualitat dels nostres serveis i el benestar dels nostres professionals.
La sobrecàrrega assistencial repercuteix molt negativament en la salut física, mental i emocional dels professionals i conseqüentment això també repercuteix en la seguretat del pacients (font: publicació de la Dra. Elisabet Algans Una experiència de pediatria d’atenció primària, abans i després de la vaga).
L'acord de sortida de vaga entre MC i l'ICS ja preveia que l'objectiu principal és assolir una càrrega de treball adequada per a que els professionals treballin de la millor manera possible, que s’ajusti a la realitat desitjada i que reverteixi en el millor servei possible a la ciutadania.
SUPÒSIT PRÀCTIC
A l’acord precitat es contempla una simulació d’un EAP urbà imaginari que d’una banda ostenta una població total assignada de 17.424 persones, amb una plantilla real de 12 metges de família que suposa una assignació de 1.452 persones per cada professional (cupo actual), i d’una altra banda segons el càlcul de l’estudi de càrregues li correspondrien a cada professional una assignació de 1.340 persones (cupo esperat). Per tant, cadascuna de les 12 metgesses de família estaria assumint 112 persones de sobrecarrega, d’excés i es necessitaria incrementar la plantilla de metges de família d’aquell EAP en 1 professional, passant a de 12 professionals inicials a 13 professionals.
En el cas que l’ICS no pogués contractar aquesta nova professional,
l’equip de les 12 metgesses de família, o una part, hauria d’assumir aquest
contingent de 1344 persones.
En la simulació es proposa que 5 metgesses de família acceptessin de forma
voluntària repartir-se a parts iguals aquell escreix de contingent de l’EAP de 1344 persones, fet que equivaldria a
que cadascuna de les cinc assumiria un cupo assignat 1609 persones assignades
resultat de sumar una cinquena part de 1.344 més les 1340 del cupo esperat segons
el corresponent càlcul de l’estudi de càrregues al que es fa esment en la
simulació.
En aquest escenari tindríem que 5 de les 12 metgesses de família estarien
assumint 8.044 persones de les 17.424 de població total assignada a raó de
1.609 persones.
Les 7 metgesses de família restants assumirien cadascuna un CUPO
ASSIGNAT de 1.340 persones equivalent all cupo esperat, és a dir conjuntament
assumirien 9380 persones fins arribar a les 17.424 persones assignades a l'EAP.
DEFINICIONS
El cupo esperat s’estableix a l’estudi de càrregues de treball com a resultat el resultat de multiplicar l’excés per professional pel nombre de professionals observats a l’EAP.
El cupo actual és una
dada teòrica resultat de dividir la població total assignada a l’EAP entre el
nombre de professionals del l’EAP (tenint en compte que la població menor de 15
anys s’assigna al servei pediatria i la població major o igual a 15 anys
l’assigna al servei de medicina de família).
El cupo real és la
població total assignada realment a cadascun dels professionals de cada EAP.
Aquesta dada no es té en compte per a calcular els possibles increments
necessaris de professionals.
L’escreix de contingent de l’EAP, és l’excés total de població assignada a l’EAP, resultat de
multiplicar l’excés de cupo actual que té cada professional pel nombre de
professionals de l’EAP. Si aquest escreix de contingent de l’EAP és igual o
superior al cupo esperat s’hauria d’incrementar la plantilla a raó d’1 professional
per cada cupo esperat que s’incrementi per excés. Si no es troben professionals
aquest escreix s’ha de cobrir amb els professionals actuals de l’EAP fet que
donaria lloc a un escreix de contingent individual resultat de dividir l’escreix de contingent de l’EAP entre els professionals voluntaris que el cobreixin.
El cupo assignat, és doncs la suma del cupo esperat més l’increment que assumeix cada professional respecte l’escreix de contingent de l’EAP. Aquest increment assumit, l'escreix de contingent individual, pot donar lloc a una compensació econòmica si l’increment suposa almenys un 10% de l’escreix de contingent de l’EAP.
Per aquest motiu, és molt important saber aquelles dades per cada EAP i servei , informació que s’extreu dels corresponents estudis de dimensionament i càrregues de treball.
COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER ESCREIX DE CONTINGENT
Per fer efectives
aquestes mesures s’acordaren diverses accions que no reproduirem en la seva
totalitat a aquesta entrada. No obstant, cal remarcar que una de les mesures amb
més impacte en les condicions laborals del personal és que totes aquelles metgesses de
família i pediatres que de manera voluntària assumeixin un increment d’almenys
un 10% de la població
assignada per a la
qual l’ICS no hagi trobat cap professional que se'n pugui fer càrrec rebran una
compensació econòmica.
Convé destacar que per assumir una quantitat
de persones assignades inferior a aquest 10% de la població assignada per a la
qual l’ICS no hagi trobat cap professional que se'n pugui fer càrrec, el/la
professional no tindria dret a cap compensació econòmica.
Per acabar, ressaltar i denunciar que la resta de serveis dels EAP diferents de medicina de família i de pediatria amb agenda (INF (Infermeria), INFPD (Infermeria pediatria), UAC (Atenció al Ciutadà), ODN(Odontologia), TS (Treballador/a social), GIN (Ginecologia), etcètera), no reben cap compensació econòmica encara que estiguin assumint sobrecàrregues assistencials - cosa que , encara que és molt evident, a data d’avui no podem comprovar perquè l'ICS no publica els estudis de càrregues per a tots els serveis.
ESTUDIS DE DIMENSIONAMENT I CÀRREGUES DE TREBALL
D’altra banda, el Pla d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut per al període 2016-2020, prorrogat fins el 2022, va prioritzar durant la seva vigència el disseny d'un model de dimensionament de plantilla, estructurant i definint la seva composició i valorant les càrregues de treball, i també tenint en compte tant les peculiaritats de la plantilla com del territori i fent publicitat del mètode i dels resultats a la Mesa Sectorial.
L’ICS va fer públic en data 3 de juliol de 2019 que “Ja estan en marxa els estudis de càrregues assistencials de la resta de professionals sanitaris de l'equip (infermeria, odontologia, ginecologia i llevadores) i es donaran a conèixer properament.”, i en data 30 de novembre de 2019 l'ex-director gerent de l'ICS i actual Conseller de Salut, Sr. Josep Maria Argimon, va afirmar que “Properament també s’avaluarà la càrrega assistencial dels professionals de pediatria, ginecologia i infermeria per dur a terme una anàlisi exhaustiva de la situació dels membres que conformen un equip d’atenció primària." (llegir+) .
Recentment, el Pla
d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut per al període
2022-2026, negociat
per la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat i aprovat pel Consell
d’Administració de l'ICS preveu que “El
PORH 2022-2026 es fa ressò i subscriu les línies d’actuació del PORH anterior
que mantenen la seva vigència i aplicabilitat. Així mateix considera donar impuls i prioritzar
aquelles línies iniciades i no finalitzades, com l’estudi i dimensionament de
les càrregues de treball”.
Tampoc no ens consta que s’hagi publicat cap dels estudis de carregues que l’ICS afirmava al juliol de 2019 que publicaria ‘properament’ de les càrregues de treball d’infermeria, odontologia, ginecologia i llevadores.
En el mateix sentit, la darrera publicació de l'estudi de càrregues del personal facultatiu MFIC es va realitzar al mes de gener de 2019 amb dades del mes de desembre de 2018, totalment desactualitzat a data d'avui i per tant amb una informació ja obsoleta que només abasta el personal de medicina de família de l’ICS.
Les seccions sindicals de la Intersindical a l'ICS reclamem a l'ICS que posi immediatament a disposició de tot el personal els corresponents estudis de dimensionament i càrregues de treball de totes les categories professionals per tal d'avaluar la situació actual de sobrecàrrega de treball i poder implementar urgentment les corresponents millores de les condicions laborals del personal de l'ICS.