La Llei 55/2003 de l’Estatut Marc estableix en el seu article 26 les modalitats de jubilació del personal estatutari, i contempla la jubilació voluntària, total o parcial, amb els requisits establerts en la legislació de la Seguretat Social.La mateixa Llei dóna potestat a les Comunitats Autònomes per a establir, mitjançant un pla d’ordenació de recursos humans, els mecanismes pels quals el personal estatutari s’acollirà a aquestes modalitats de jubilació.
Malgrat això, la situació segueix bloquejada en aquests moments. Aquesta negativa és una bona mostra de miopia en política de recursos humans.
Per un costat es lamenten de l’alt índex d’absentisme i es queixen de la manca de professionals. Però tot això sense analitzar els problemes, les causes i les mesures a emprendre per a redreçar la situació.
Als centres sanitaris hi ha dues circumstàncies que cal tenir molt en compte, en el disseny de la política de RH a mitjà/llarg termini.
Per una banda les càrregues laborals inherents a l’organització del treball. Per l’altra l’edat mitjana de la plantilla que depassa els 50 anys. Ambdues circumstàncies explicarien en bon part l’existència d’elevats índexs d’absentisme; si hi afegim 10 anys més de temps podem preveure un futur escenari realment descoratjador.
És en aquest context que com a sindicat creiem en la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació de RH que s’anticipi a aquesta situació amb plans de formació que garanteixin la disponibilitat de professionals qualificats/des i amb les corresponents ofertes d’ocupació necessàries.
A més, l’esmentat pla d’ordenació ha de contemplar per força la introducció d’incentius a la jubilació anticipada, total o parcial.
Les raons per a nosaltres són òbvies. Amb una plantilla envellida, amb l’articulació de mecanismes de jubilació anticipada podem permetre l’esglaonament en el temps de les jubilacions i facilitar la programació i la racionalització del procés de renovació de plantilla.
Per altra banda, la jubilació parcial permet que als darrers anys de la vida laboral es pugui reduir la jornada de treball i alleugerir la pressió sobre aquells treballadors/es de manera que puguin accedir a la jubilació de forma progressiva, sense necessitat de recórrer a la incapacitat temporal com a pal·liatiu de les seves limitacions físiques.
Així mateix, les jubilacions anticipades, totals o parcials, poden respondre a d’altres problemes relacionats amb la manca de professionals ja que a més de preveure amb la suficient antelació les necessitats futures de professionals, s’assegura la fidelització al propi sistema sanitari i s’eviten, així, les fugides cap a d’altres serveis de salut o a l’estranger.
Per tot això des de les seccions sindicals de la Intersindical a l'ICS plantegem la urgència de negociar l’abans possible un pla de jubilació i ocupació a l’Institut Català de la Salut que faciliti el relleu dels nostres professionals sense cap tipus d’ensurt i que contempli, inexcusablement, la jubilació voluntària anticipada i/o parcial.
Considerem que les jubilacions als 60 anys han de ser voluntàries i incentivades. Voluntàries per a qui ho sol·liciti acomplint els requisits exigits i incentivades per a compensar el deteriorament del poder adquisitiu.
