El passat dilluns va tenir lloc en el Col·legi d’Enginyers Industrials una taula informativa, en què els partits polítics amb representació parlamentària van parlar dels models d’Administració pública que defensen i que incorporen en els seus programes electorals. Agraïm la invitació que el Col·legi d’Enginyers va fer a la Intersindical-CSC d’assistir a aquesta taula informativa, juntament amb els altres sindicats representatius a la Funció Pública.
Ens va congratular que totes les persones que van assistir a aquesta taula en representació dels partits fossin dones: és difícil deixar de visualitzar l’encara abassegadora majoria d’homes en les organitzacions, incloent-hi els partits polítics. Pilar Pifarré (CiU), Lídia Santos (PSC), Patrícia Gomà (ERC), Àngels Olano (PP) i Laura Massana (IC-Verds) ens van donar a conèixer la diagnosi, les mesures a emprendre, com portar-les a terme i les conclusions de cadascuna d’elles sobre el que s’havia dit en les diverses intervencions.
Ens va omplir de satisfacció que, en major o menor mesura, totes les representants dels partits parlamentaris van esmentar aspectes que tenien molt a veure amb el document que la Intersindical-CSC va fer arribar als grups parlamentaris durant la campanya que vam portar a terme Per uns serveis a la ciutadania públics i de qualitat: es va parlar dels principis d’economia, celeritat, eficàcia, simplicitat i qualitat en el servei, tots ells recollits en el nostre document. També es va parlar de la necessitat d’una llei integral de la Funció Pública catalana, de l’elaboració d’un mapa de competències, de gestió unificada, del coneixement exacte de quina Administració tenim com a punt de partida per iniciar reformes necessàries...
Però no tot van ser flors i violes, no. Es van deixar anar paraules que ens van preocupar molt i molt. No us direm pas qui va dir què, però sí que es van pronunciar mots que creiem que senzillament rebenten el sentit del que ha de ser el servei públic.
Es va parlar de dimensionar adequadament, d’avaluació cost/benefici, de rendibilitat, fins i tot de competitivitat i de privatització –això sí, daurant la píndola. Ens va quedar clar, però!–, paraules que col·lisionen frontalment amb el concepte de servei públic.
Si, com hem dit, vam estar d’acord amb opinions i posicionaments –que són nostres–, aquests mots ens van fer feredat. Demostren que el que prima per a alguns partits és l’objectiu de fer una Administració seva, no pas una Administració al servei de la ciutadania.
Per què diem això? La ciutadania, sobirana, es dota d’unes estructures que li presten servei (l’Estat, en el qual, democràticament, escull els seus representants. Aquest Estat, mitjançant l’Administració li presta els serveis que paga amb els seus impostos, amb la finalitat de proporcionar-li benestar). En cap cas no es pot pensar que l’Estat i l’Administració puguin servir per posar traves a la ciutadania, oi que no?
Doncs com es pot fer avaluació cost/benefici? Com es pot pensar treure benefici de la prestació d’un servei públic? És que algú se’n vol lucrar? Es pensa deixar de prestar allò que no suporti una avaluació d’aquestes que surti favorable? Preferim pensar que no! I de rendibilitat? Esfereeix pensar que es pugui pretendre buscar un altre guany que no sigui en qualitat del servei del qual sigui beneficiària la ciutadania. I de la competitivitat, que me’n dieu? Amb qui s’ha de competir? Amb empreses privades a les quals s’ha permès envair competències públiques? Amb altres administracions amb les quals se solapen competències?
I deixem per al final els esments a les privatitzacions, disfressades de “serveis consorciats amb el sector privat”, de “col·laboracions privades”, de serveis que es podrien assumir després d’haver aprimat l’Administració...
Que quedi clar: el servei públic és aquell que presten les administracions per imperatiu legal, amb la finalitat d’oferir a les ciutadanes i els ciutadans allò pel qual PAGUEN. I quan el criteri economicista entra en la prestació dels serveis, quan es licita la prestació d’un servei públic, quan es privatitza, per entendre’ns, el servei es deteriora.
Optimització, racionalització, millora, fixació d’objectius..., tot el que vulgueu. Ara, Serveis Públics, inclòs la sanitat, prestats amb diner públic, tan racionalment com puguem, tan òptimament com puguem, amb tots els mitjans que calgui, prestats per l’Administració pública. Tan sols així, oblidant-nos de la prestació més rendible econòmicament, de la que tingués millor balanç cost/benefici, de la prestació que busqui o necessiti guany empresarial, podrem aconseguir serveis públics de qualitat. Algú pot imaginar que s’escatimin diners en investigació, en sanitat, en educació o en serveis socials i a les persones dependents... Doncs ja sabeu quin pa s’hi gasta...
Cal continuar amb fermesa el camí contra les privatitzacions, per una Administració de qualitat, amb suficients mitjans i amb condicions de treball dignes. No ens podem resignar a “ser cornuts i pagar el beure”. Cal fermesa i decisió en la defensa de la qualitat i del caràcter públic dels serveis que prestem. En això estem i en això ens trobareu sempre.
INTERSINDICAL-CSC, L’ALTERNATIVA AMB COMPROMÍS