La
liquidació del 2010 demostra que l'actual sistema perpetua el dèficit fiscal
Catalunya
és la tercera comunitat més solidària d'Espanya, o dit d'una altra manera, la
tercera que més paga, però en el moment de distribuir el finançament autonòmic
ocupa el desè lloc quant a recursos rebuts. La
liquidació de l'exercici 2010 posa de manifest que Catalunya paga per sobre de
la mitjana i rep per sota de la mitjana i que l'actual sistema de finançament
autonòmic, "el millor de la història", segons va celebrar el
tripartit en el moment de signar-lo, té
una evolució que perpetua el dèficit fiscal de Catalunya amb la resta
d'Espanya.
El
càlcul realitzat pels tècnics del Departament d'Economia a partir de la
liquidació feta pública pel Ministeri d'Hisenda assenyala que, fixant la
mitjana espanyola per càpita en 100, els catalans van pagar de mitjana 118,5 i
van rebre en concepte de finançament autonòmic 98,9.
Cal
recordar que els recursos autonòmics són els destinats preferentment a despeses
socials i serveis públics essencials.
La dada és políticament molt significativa ja que el gran èxit del sistema de finançament del 2009 era que per primera vegada Catalunya rebria recursos per sobre de la mitjana i així va ser en l'any 0 d'aplicació del nou sistema, però el que evidencia la liquidació del 2010 és que l'evolució del sistema i la permanència en el règim comú no garanteix la reducció progressiva del dèficit fiscal català, sinó que més aviat tendeix a perpetuar-lo.
La dada és políticament molt significativa ja que el gran èxit del sistema de finançament del 2009 era que per primera vegada Catalunya rebria recursos per sobre de la mitjana i així va ser en l'any 0 d'aplicació del nou sistema, però el que evidencia la liquidació del 2010 és que l'evolució del sistema i la permanència en el règim comú no garanteix la reducció progressiva del dèficit fiscal català, sinó que més aviat tendeix a perpetuar-lo.
Efectivament,
el 2009 Catalunya també va ser la tercera comunitat més solidària i la vuitena
en recursos autonòmics per càpita. Sobre la
mitjana de 100, va contribuir en 119,2 i va rebre en 102,3. Així
que per sobre de la mitjana Catalunya només ha estat el primer any. El segon ha baixat dos
llocs en el rànquing.
Aquestes
dades expliquen que tots els grups parlamentaris, inclosos els que van signar
l'actual sistema, reconeguin que hi ha una discriminació financera de Catalunya
en no complir l'anomenat principi d'ordinalitat. Explicant-ho
a grosso modo, significa que Catalunya paga més perquè és més rica, però després
de contribuir amb la resta d'Espanya, cada català de mitjana es queda més
empobrit respecte al finançament autonòmic per càpita que els habitants de les
comunitats a les quals ha hagut d'ajudar.
Només
les comunitats autònomes de l'antiga corona d'Aragó i Madrid contribueixen més
del que reben i vuit comunitats passen per davant de Catalunya després de
beneficiar-se de la solidaritat dels catalans, dels balears i dels madrilenys,
encara que les dades de Madrid sempre són
discutibles. Bona
part dels contribuents madrilenys són els funcionaris de l'Estat i les empreses
públiques que es nodreixen dels impostos que paguen.