Publica El Punt-Avui
Segons els preus públics de l'Institut Català de la
Salut, una visita al metge de capçalera costa uns 40 euros
Salut només informa del preu dels fàrmacs
Durant el
darrer any i mig, els governs –català i espanyol– han justificat les retallades
sanitàries amb dos grans arguments. El primer és que els recursos s'han reduït
dràsticament i que, per tant, no es pot gastar més del que s'ingressa, menys
encara quan el deute ofega. El segon apunta a la ciutadania, a qui, de forma
més o menys directa, s'ha responsabilitzat d'haver abusat o fet un mal ús dels
serveis sanitaris durant els anys de bonança i de tenir poca consciència del
seu cost. El cert, però, és que els ciutadans tenen pocs mitjans per conèixer i
valorar el que costen els serveis sanitaris públics. Des de l'administració
tampoc se n'ha fet gaire pedagogia, tret d'experiències puntuals i de poca
durada.
Actualment,
l'única informació que reben els usuaris pel que fa al que costen les
prestacions sanitàries és la que apareix a les receptes de medicaments, on
s'indica el preu del tractament i la quantitat que han d'aportar.
Tal com està
organitzat el sistema sanitari, no és gens fàcil arribar a saber què hauríem de
pagar a un centre públic per una radiografia, una operació de cataractes o una
visita en cas que no estiguéssim assegurats pel Catsalut. Una manera de
fer-se'n una idea és consultar l'ordre
de preus públics de l'Institut Català de la Salut (ICS), que recull una llarga llista de procediments i tarifes que, segons el subdirector del Catsalut, Francesc Brosa, “reflecteixen preus reals, comparables als del sector privat”.
de preus públics de l'Institut Català de la Salut (ICS), que recull una llarga llista de procediments i tarifes que, segons el subdirector del Catsalut, Francesc Brosa, “reflecteixen preus reals, comparables als del sector privat”.
Els preus
públics de l'ICS –entitat que gestiona el 80% de l'atenció primària i vuit
grans hospitals catalans– són les tarifes que els centres haurien de cobrar als
pacients que no estan coberts pel Catsalut, per exemple, a estrangers que
provenen de països que no tenen conveni amb l'Estat espanyol pel que fa a
cobertura sanitària. Aquestes tarifes també són les que s'han de facturar als
països corresponents en el cas de pacients estrangers amb conveni d'assistència.
En aquest llistat apareix des del preu d'una visita d'atenció primària (40
euros) al d'un trasplantament cardíac (120.228 euros).
Segons
Francesc Brosa, “en general, hi ha poca consciència del que costen les
intervencions en salut”, però admet que per a l'administració és difícil donar
aquesta informació als usuaris, més enllà dels medicaments.
De fet, el
Catsalut no disposa d'aquesta informació, ja que els hospitals no li passen la
factura dels serveis concrets que han prestat a cada pacient. Per simplificar
el procés, el Catsalut contracta anualment a cada centre un número determinat
d'altes (ingressos), visites, proves, etc., que es paguen a un mateix preu,
calculat en funció dels mitjans dels quals disposa cada centre i del grau de
complexitat de les patologies que atén. És a dir, que el Catsalut paga el
mateix a un hospital per un pacient operat d'apendicitis que per un altre que
ha patit un infart.
Si es cobrés
a preu real, en general, els ingressos amb cirurgia serien els més cars, ja que
una sala d'operacions requereix molt personal i alta tecnologia. D'altra banda,
els primers dies d'ingrés també serien més cars que la resta, ja que són els
que concentren més proves i les operacions.
Els
CAP comencen a cobrar amb targeta a turistes
Els
centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS), que són el
80% de la xarxa, han rebut instruccions de complir amb el deure de cobrar les
visites i prestacions als turistes que no estiguin coberts per convenis
d'assegurança sanitària amb l'Estat espanyol. Ja s'han començat a instal·lar
datàfons als CAP per tal de poder passar targetes de crèdit, segons ha explicat
a Europa Press el gerent de compra i avaluació de serveis del Catsalut, Josep
Maria Argimon. L'ICS acaba d'actualitzar els seus preus públics (no ho feia des
del 2005) i, segons Argimon, s'adeqüen al mercat. Després de l'estiu, es farà
balanç de la facturació, que es farà, preferiblement, amb targeta per evitar la
circulació de diners.
A
banda de l'atenció a turistes que no estan coberts per convenis, els CAP també
tenen l'obligació de cobrar als ciutadans catalans per serveis que no estan
inclosos en la cartera de serveis, com, per exemple, l'administració d'una
vacuna no prevista al calendari obligatori (tot i que aquesta pràctica és poc
freqüent i normalment els pacients recorren a consultes privades). També s'han
de cobrar les emissions de certificats mèdics (20 euros), una prova de detecció
d'alcoholèmia (70 euros) o una còpia en suport digital d'una prova d'imatge (10
euros).
L'ICS
també té l'obligació de facturar a les mútues quan atén accidentats de treball
o trànsit, però ho fa a través de convenis específics.