Segons informació dels companys/es del sindicat gallec CIG i publicat per agències.
Un nou reglament permet els ERO si baixa un 10% l'aportació pressupostària en les companyies o les transferències en comunitats i ajuntaments
El Govern segueix entestat a reduir el nombre d'empleats públics. Un dels objectius no confessats de la reforma laboral era facilitar els acomiadaments col · lectius en l'Administració, les empreses i els ens públics. Ho va fer quan va establir la "insuficiència pressupostària" durant tres trimestres consecutius com a motiu per justificar els acomiadaments objectius. I ara, en el reglament dels expedients de regulació d'ocupació (ERO), ha fet un pas més: ha definit aquesta "insuficiència pressupostària" com la reducció en un 10% respecte l'any anterior en les transferències que es fan a comunitats i Ajuntaments o les assignacions pressupostàries en ens, organismes, entitats o empreses públiques.
A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal. I ho ha fet per una doble via: d'una banda, ha reduït les seves remuneracions en suprimir la paga extra de desembre (entorn del 7% del salari anual), de l'altra, ha aclarit molt els procediments per reduir les plantilles del sector públic .
A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal
A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal. I ho ha fet per una doble via: d'una banda, ha reduït les seves remuneracions en suprimir la paga extra de desembre (entorn del 7% del salari anual), de l'altra, ha aclarit molt els procediments per reduir les plantilles del sector públic .
A l'hora de reduir la despesa pública, el Govern ha dirigit les tisores a la partida de personal
Fins que es va aprovar la reforma laboral hi havia un debat sobre si es podien promoure acomiadaments col · lectius en l'Administració. La majoria de juristes opinaven que sí, però hi havia veus contràries. L'aclariment del decret de febrer va resoldre la discussió: es podien dur a terme i fer-ho adduint "insuficiència pressupostària" durant tres trimestres consecutius per pagar la indemnització més baixa de les extincions de contracte (20 dies per any treballat i un límit de 12 mensualitats) .
Aquesta és la versió per al sector públic de la caiguda d'ingressos també durant tres trimestres que es va aprovar en la mateixa reforma laboral perquè les empreses privades puguin promoure acomiadaments col · lectius. Tot i que entre un cas i un altre hi ha una diferència important: és la pròpia Administració la que pot provocar la causa que addueix per acomiadar. Són els governants els que elaboren els pressupostos i assignen les subvencions nominatives o les transferències de capital i els qui adopten acords de no disponibilitat, supòsits recollits per l'acomiadament col · lectiu en l'esborrany del reglament a què s’ha tingut accés.
La mesura no afecta els tres milions de treballadors del sector públic (el règim laboral dels funcionaris no es regeix per l'Estatut dels Treballadors, sinó pel de la Funció Pública). Només ho fa al personal laboral contractat per les administracions (700.000 treballadors, segons el Ministeri d'Administracions Públiques) i als assalariats d'empreses amb més del 50% del capital públic (142.000, segons l'Enquesta de Població Activa).
Des que al febrer es va aprovar la reforma laboral -en què a més es va tancar al sector públic la possibilitat de fer ajustos de plantilla a través de reduccions de jornada o suspensions de contracte- ja s'han pogut veure exemples d'on es pot trobar amb més assiduïtat aquest tipus d'acomiadaments: Ràdio Televisió Valenciana ha anunciat l'acomiadament de 1.247 treballadors, el 76% de la plantilla.
La mesura no afecta els tres milions de treballadors del sector públic; només ho fa al personal laboral contractat per les administracions (700.000 treballadors)
Un capítol eloqüent de l'interès del Govern -sobretot del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro- per aplanar les causes de l'acomiadament en comunitats autònomes, ajuntaments i voltants és el paper que ha exercit en la redacció el departament que dirigeix Montoro. El text que van rebre els agents socials el passat 27 de juliol és la segona versió.
La primera es va redactar al maig i després del preceptiu període de consultes amb sindicats i patronal es va enviar al Consell d'Estat. El Ministeri d'Ocupació estava a l'espera del dictamen de l'òrgan consultiu per poder aprovar-lo definitivament fins que Administracions Públiques va reclamar el text inicial per fer canvis. Aquests, segons explica Ocupació, són els que afecten la definició de "insuficiència pressupostària".
També ha tingut el seu paper el departament que dirigeix Montoro a l'hora d'atorgar un gairebé paper de tutela del procés a la Secretaria d'Estat d'Administracions o "autoritat equivalent" autonòmica. En canvi, no dóna cabuda alguna a la Inspecció de Treball.
La part que afecta el sector públic és només una part del reglament dels ERO (acomiadaments col · lectius, suspensions de contractes i reduccions de jornada). A les 40 pàgines del decret també s'estableix la documentació que hauran de lliurar els empresaris als representants dels treballadors ia la Inspecció de Treball per justificar la causa que addueixen per posar en marxa una regulació d'ocupació.