Publica El
Punt/Avui
El Parlament
va obrir ahir formalment el procés per a l'exercici del dret a decidir. Amb el
reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte
polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va
inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha
estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i
ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L'inici del
procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L'hemicicle es divideix ja en dos
blocs: el dels 85 diputats del “sí” (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i
el dels 41 del “no” (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un “sí
crític” expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se
l'enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista.
La consigna
de Nicaragua d'oposar-se a la declaració no va provocar tan sols un
desmarcament puntual de cinc diputats del sector catalanista, que finalment van
decidir no pronunciar-se. Aprofundeix, sobretot, en la crisi ideològica del
partit i decanta el projecte nacional del PSC cap al del PSOE, marginant l'opció
d'aprofundir en l'organització pròpia i diferenciada que van promoure des dels
inicis Joan Reventós i Josep Pallach.
Un abans i un després
Navarro
defensa que els catalans només tenen dret a decidir en el marc de la legalitat
espanyola i supedita aquest dret al vistiplau de Madrid a la consulta. El PSOE
ja s'hi ha manifestat radicalment en contra. El reconeixement de la sobirania
del poble català desafia els fonaments de la Constitució espanyola, segons la
qual “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”. Defugint qualsevol
posició de confrontació amb Madrid, Navarro insisteix en l'encaix federalista
de Catalunya dins d'Espanya mentre que Carme Chacón es prepara per a l'assalt
de Ferraz. El “nou PSC”, a la rereguarda, espera que CiU, ERC i ICV-EUiA
s'estavellin políticament en el procés.
Als
passadissos del Parlament, la declaració sobiranista esventrava el PSC mentre
que CiU s'esforçava a fer pinya. Amb el clar propòsit de no deslluir una
jornada “històrica”, CDC i UDC van fer pinya per transmetre una imatge de
normalitat. Les direccions dels dos partits es van comprometre a resoldre les
discrepàncies en els òrgans de federació i van llançar missatges públics
conciliadors en espera que l'executiva de Convergència es pronunciï formalment
sobre la declaració del Consell de Barcelona contra Josep Antoni Duran i
Lleida. Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les “tensions” que
afloren en els partits són “lògiques en els moments que estem vivint”.
El de la
“sobirania”, no obstant això, és només el primer del rosari de principis que
inclou la declaració. El text també fixa el “caràcter principal” de l'hemicicle
en el procés. “Estem en un moment que en aquest Parlament es necessiten grans
consensos, al més amplis possible”, va insistir Mas durant la compareixença del
matí, en què va explicar el projecte i la composició del nou govern.
Diàleg dins i fora
El president
va reiterar que el seu executiu ha nascut “amb vocació de ser ampliat”, si cal,
per superar les vicissituds, i allargava la mà als partits per tirar endavant
tant el full de ruta sobiranista com la gestió diària, inclosos els pròxims
pressupostos. El líder dels republicans, Oriol Junqueras, hi va afegir un incís
determinant: el consens “no depèn només del govern, també de les forces polítiques”.
Els de Joan Herrera hi volen ser. Però no a qualsevol preu. ICV-EUiA demana
“modèstia” al govern i insisteix que s'han d'esgotar les vies de pacte perquè
es convoqui una consulta acordada amb la Moncloa. Aquesta opció, compartida per
CiU i ERC, queda reflectida en el text aprovat en el principi del “diàleg”: “Es
dialogarà i es negociarà amb l'Estat espanyol, les institucions europees i el
conjunt de la comunitat internacional.”
Ara bé, els
d'Herrera no admeten que la llei es converteixi en una “arma” contra la
voluntat d'un poble. “Espanya ha de triar si vol la democràcia o la
Constitució”, va sentenciar Herrera des del faristol. A diferència del PSC, els
ecosocialistes consideren que si el federalisme té alguna possibilitat pràctica
de prosperar és des de l'exercici del dret a decidir. Per això combreguen amb
un altre dels principis cabdals de la declaració, el que estableix que per a la
convocatòria de la consulta “s'utilitzaran tots els marcs legals existents”.
La CUP
s'afegeix al bloc del “sí”, però amb matisos. Es resisteix a donar un “xec en
blanc” al procés mentre afronta, amb discussions internes, una nova etapa
crucial al Parlament que posa a prova el seu funcionament a àmbit nacional com
a força política assembleària.
Rivalitats unionistes
El PP i
Ciutadans, mentrestant, van donar la benvinguda al PSC i s'erigeixen com a
garants de la pràctica “democràtica” que s'empara en la legalitat espanyola.
Els uneix l'oposició a la consulta, però rivalitzen en la cacera de l'electorat
unionista, que identifiquen sense embuts amb bona part del votant
castellanoparlant. Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera es van batre en un
nou duel lingüístic: el de Ciutadans va ser qui va parlar menys segons en
català. Camacho, que confia en la proposta de finançament que ofereixi Mariano
Rajoy a Catalunya per frenar el procés sobiranista, va abandonar la sala de
plens amb la resta de diputats populars després de la votació com a senyal de
protesta. Darrere dels escons de CiU, mentre les forces del “sí” es desfeien en
aplaudiments, les butaques del PP es quedaven buides, la CUP s'aixecava en una
expressió de respecte i el grup parlamentari del PSC es mantenia assegut.
“Un sol poble”
En un nou
esforç de pedagogia, Mas i Junqueras van insistir que el país podria sortir de
la crisi sense amenaçar l'estat del benestar si no depengués de Madrid. El de
la “cohesió social” figura en la declaració com un altre principi cabdal. És la
sobirania com a oportunitat per oferir als catalans un projecte pròsper que
mantingui Catalunya unida, com “un sol poble”.