dilluns, 1 de juliol del 2013

L'ICS va pagar 42.700 euros per tres estudis externs sobre com emprendre la seva fragmentació

El retard en l'aprovació dels pressupostos del 2013 posposa un any la reforma
L'Institut Català de la Salut (ICS), l'empresa pública més gran de Catalunya amb aproximadament 41.000 treballadors, va encarregar tres estudis a consultores externes entre el juny del 2011 i el març del 2012 sobre com emprendre la seva reformulació, uns treballs que van tenir un cost de 42.700 euros, segons consta en sengles respostes parlamentàries consultades per Europa Press.
 Les respostes, a preguntes del diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell, especifiquen que els encàrrecs més quantiosos van recaure en la consultora Price Waterhouse (PwC) --dos estudis per valor de 38.000 euros--, mentre que un altre elaborat el juny del 2011 per Iurisdiagonal va tenir un cost de 4.700 euros.

Els encàrrecs a PwC van encarregar-se per analitzar jurídicament el nou model organitzatiu de l'ICS, el qual va aprovar el consell d'administració de l'institut el febrer del 2012 --17.700 euros--, i un altre un mes després sobre l'adaptació dels estatuts a la nova llei òmnibus del Govern --20.300 euros--, mentre que el tercer, de juny del 2011, es va centrar en una proposta de modificació de la llei de l'ICS del 2007.
En declaracions a Europa Press, el director adjunt d'assumptes assistencials de l'ICS, Jaume Benavent, ha defensat l'encàrrec d'aquests informes per la necessitat de tenir una valoració jurídica externa sobre la reforma de l'empresa pública, i ha assenyalat que aquests informes "no són mai vinculants" i s'utilitzen només a nivell consultiu.
Els informes externs, "molt pocs actualment" donada la situació econòmica, pretenen donar seguretat jurídica a l'operació, ha precisat Benavent, qui ha confirmat que el retard a la presentació dels pressupostos del 2013 ha posposat la creació de les dues primeres filials.
LLEIDA I GIRONA
L'ICS va aprovar el març de l'any passat la creació de dues empreses filials amb autonomia i personalitat jurídica pròpies per gestionar l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i 26 Centres d'Atenció Primària (CAP) de la província de Girona, amb un pressupost d'entre el 7% i el 8% del total de l'empresa pública --2.727 milions per al 2012--.
"Ens agradaria que les filials comencin a operar abans que acabi aquest any", ha reconegut Benavent, any i mig després d'aprovar-se, tot i que ha considerat necessaris entre un i tres mesos des de l'aprovació al Parlament de la llei d'acompanyament dels pressupostos --que recolliran explícitament la dotació de les noves entitats-- fins que aquestes comencin a operar.
El director adjunt d'assumptes assistencials, en línia amb allò afirmat pel gerent Joaquim Casanovas, ha insistit que les noves entitats seran "100% públiques i filials de l'ICS", el que constitueix un marc inalterable que pretén acostar al territori les decisions sanitàries.
La idea és crear fins a 22 entitats durant els pròxims cinc anys, si bé durant el primer s'analitzarà el funcionament de les entitats de Lleida i Girona, tenint en compte que es tracta d'un "procés jurídic complex" i és possible que hagin d'introduir-se petits canvis.
"Tot el treball tècnic està preparat", ha insistit Benavent, i ha descartat que el retard en l'aprovació dels pressupostos suposi cap canvi respecte a la idea original.
Les filials seguiran depenent de la matriu directiva que passarà a anomenar-se Grup ICS, tot i que cadascuna d'elles establirà un contracte programa directament amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) --asseguradora pública catalana--, com ja fa el sistema sanitari concertat.